L'espurna d'enginy se'n va anar amb les neus perpètues; i la pena, es queda clavada al fons de la mar. Moltes vegades he plorat perquè mai ningú m'ensenyà a volar i els braços, de gana, sempre em fan mal.
Ok amb els primers versos, i en els segons véns a dir que despertes fóra d'hora??... al teu moment particular?? M'agradaria saber en exactitud el que voldries comunicar. Sorra, no ho acabo de pillar! Bons dies, Heleníssima.
Gràcies per l'interès, Gemma. Que m'he despertat a la tardor vol dir que al voltant dels quaranta anys he viscut la meva primavera, en els blocs, i humanament. Fins ara no sabia què era, i no em creia res, d'aquí la ingenuïtat, la d'abans i la d'ara.
Ha sigut una primavera tardana, com el llibre que estic llegint...però segur que serà intensa i plena ........ els anys és el de menys ! Força, Helena !
Jo sóc al revés.... no em desperto fins a la primavera! :-)) Està bé creure, però creure-s'ho tot no tant.... que hi ha gent que sembla que gaudeixi colant troles a la gent....
La tardor ens fa madurar i potser ens fa me´s reflexius. O potser perdem la intuïció juvenil i ens empassem encaramés boles, no sé. Un sa escepticisme ens ajuda a relativitzar els esdeveniments del món, però l'excés ens fa caure en el groller cinisme.
Genial!
ResponEliminaDoncs és així tal i com sóc, Jpmerch, metafòrica i realment parlant.
EliminaL'espurna d'enginy
ResponEliminase'n va anar amb les neus perpètues;
i la pena, es queda clavada
al fons de la mar.
Moltes vegades he plorat
perquè mai ningú m'ensenyà a volar
i els braços, de gana,
sempre em fan mal.
A mi tampoc ningú m'ensenyà a volar, però és que això no es pot ensenyar.
Elimina...metafòrica i realment parlant, Helena.
ResponEliminaM'identifico en això de ser incrèdula i crèdula alhora, ja et diré si desperto a la tardor :)
ResponEliminaBon dijous (sant?), Helena!
Bon dijous, sant o no, Gemma!
Eliminal'has ben clavat!
ResponEliminajo també (o tampoc) no crec en res, però m'ho crec tot..
bons dies d'ous de xocolata i plomes de colors..Helena!
Estic contenta de la teva visita, lolita!
EliminaJo també m'hi identifico moltíssim, però els teus poemes sempre me'ls crec!
ResponEliminaQue maca ets, Sílvia!
EliminaOk amb els primers versos, i en els segons véns a dir que despertes fóra d'hora??... al teu moment particular?? M'agradaria saber en exactitud el que voldries comunicar. Sorra, no ho acabo de pillar!
ResponEliminaBons dies, Heleníssima.
Gràcies per l'interès, Gemma.
EliminaQue m'he despertat a la tardor vol dir que al voltant dels quaranta anys he viscut la meva primavera, en els blocs, i humanament. Fins ara no sabia què era, i no em creia res, d'aquí la ingenuïtat, la d'abans i la d'ara.
Gràcies, bonica.
ResponEliminaHa sigut una primavera tardana, com el llibre que estic llegint...però segur que serà intensa i plena ........ els anys és el de menys !
ResponEliminaForça, Helena !
És una primavera molt maca, Artur. Tant de bo durés sempre.
EliminaJo sóc al revés.... no em desperto fins a la primavera! :-)) Està bé creure, però creure-s'ho tot no tant.... que hi ha gent que sembla que gaudeixi colant troles a la gent....
ResponEliminaAlba,
Eliminaaixò és el que em passa a mi, que em "colen troles".
Bon poema, aquest, Helena.
ResponEliminaLa tardor és la meva estació preferida: aviva i alhora endolceix el sentiment, com la fruita al punt.
Tot és maco de viure, crec, Olga.
EliminaHa de ser molt evident perquè jo no ho cregui tot fil per randa...tot i que ja hagi arribat a la tardor.
ResponEliminaM'agrada!
Aleshores és que et mantens jove, sa lluna.
EliminaLa tardor ens fa madurar i potser ens fa me´s reflexius. O potser perdem la intuïció juvenil i ens empassem encaramés boles, no sé.
ResponEliminaUn sa escepticisme ens ajuda a relativitzar els esdeveniments del món, però l'excés ens fa caure en el groller cinisme.
Eduard,
Eliminajo crec que empassar-se "boles" és propi dels que són com nens!