En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 16 de juliol de 2012

Cercar i trobar

No hi ha res
com els embats de la vida
per aconseguir de bolcar-te
en l'art, els llibres.
Les persones poc sensibles
hi troben un refugi,
els fruits que verdejaven
acaben madurant.

10 comentaris:

  1. M'agrada molt el que diuen aquests versos, només que jo crec que les persones sensibles també s'hi refugien (amb embats o sense). Tots busquem, encara que de maneres diferents.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sílvia: els embats ajuden, t'ho ben asseguro. Ara que no tothom serveix per l'art, ni l'art serveix per a tothom. Personalment, no podria fer cap altra carrera que la meva, les altres no tenen cap interès per a mi. Crec que la meva carrera és la més interessant de totes, perquè ajuda a viure.

      Suprimeix
  2. L'art és refugi i camp de batalla, ho és tot, és l'experiència de l'inconscient, l'haver viscut que et dona el refugi, el saber que van caient més i més enigmes i vas descobrint les preguntes que et vas fent al llarg de la teua vida. Com deia Borges es pot ser un gran xaman o un militar des del silló de la teua casa amb un bon llibre, jo he viscut vivint la vida dels altres i després d'un gran treball d'ordenació he pogut anar recollint els fruits, les veritats irrefutables i només aptes per a mi, les meues veritats sense no per això caure en el relativisme o en l'etiqueta.

    M'ha agradat aquest poema, Helena

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ah! una altra cosa, normalment les grans veritats de cadascun no es busquen, es troben com una pluja inesperada a l'estiu.

      Vicent

      Suprimeix
    2. Vicent: les grans veritats es troben si hi ha amor i ganes de trobar-les.

      Gràcies per l'elogi.

      Suprimeix
  3. Sembla que fa falta alguna contrarietat, com ara una pluja d'estiu per a que la gent s'anime i torne de la "manca" a retrobar-se amb l'escriptura, jo també estic sense comentaris.

    Una abraçada estiuenca i amb molta calor.

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vicent: no em podia emportar l'ordinador, em sap greu!

      Suprimeix
    2. No dona, no t'ho deia per tu ni tan sols per ningú, sinó que la gent o no està o està avorrida amb la calor i vol descansar, però jo que treballe huit mesos a l'any i ara estic en vacances-atur em fa molta contrarietat no tenir converses interesants als blocs, perquè hi ha poca gent.

      Però l'única manera de tenir i ser tot és estant mort, la vida té sempre la "manca" tot és imperfecte, ni tan sols els fadrins poden tenir tot el que volen, o estan llurs mares o pares o sinó estan tan sols que embogeixen.

      Una abraçada i vaig a la "Manxa".

      Vicent

      Suprimeix
  4. Crec que l'Helena ha fet alguna escapada estiuenca ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'ho he passat molt bé, és un poble preciós. Gràcies per seguir-me.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...