En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 16 de juliol de 2012

Cercar i trobar

No hi ha res
com els embats de la vida
per aconseguir de bolcar-te
en l'art, els llibres.
Les persones poc sensibles
hi troben un refugi,
els fruits que verdejaven
acaben madurant.

10 comentaris:

  1. M'agrada molt el que diuen aquests versos, només que jo crec que les persones sensibles també s'hi refugien (amb embats o sense). Tots busquem, encara que de maneres diferents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia: els embats ajuden, t'ho ben asseguro. Ara que no tothom serveix per l'art, ni l'art serveix per a tothom. Personalment, no podria fer cap altra carrera que la meva, les altres no tenen cap interès per a mi. Crec que la meva carrera és la més interessant de totes, perquè ajuda a viure.

      Elimina
  2. L'art és refugi i camp de batalla, ho és tot, és l'experiència de l'inconscient, l'haver viscut que et dona el refugi, el saber que van caient més i més enigmes i vas descobrint les preguntes que et vas fent al llarg de la teua vida. Com deia Borges es pot ser un gran xaman o un militar des del silló de la teua casa amb un bon llibre, jo he viscut vivint la vida dels altres i després d'un gran treball d'ordenació he pogut anar recollint els fruits, les veritats irrefutables i només aptes per a mi, les meues veritats sense no per això caure en el relativisme o en l'etiqueta.

    M'ha agradat aquest poema, Helena

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! una altra cosa, normalment les grans veritats de cadascun no es busquen, es troben com una pluja inesperada a l'estiu.

      Vicent

      Elimina
    2. Vicent: les grans veritats es troben si hi ha amor i ganes de trobar-les.

      Gràcies per l'elogi.

      Elimina
  3. Sembla que fa falta alguna contrarietat, com ara una pluja d'estiu per a que la gent s'anime i torne de la "manca" a retrobar-se amb l'escriptura, jo també estic sense comentaris.

    Una abraçada estiuenca i amb molta calor.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent: no em podia emportar l'ordinador, em sap greu!

      Elimina
    2. No dona, no t'ho deia per tu ni tan sols per ningú, sinó que la gent o no està o està avorrida amb la calor i vol descansar, però jo que treballe huit mesos a l'any i ara estic en vacances-atur em fa molta contrarietat no tenir converses interesants als blocs, perquè hi ha poca gent.

      Però l'única manera de tenir i ser tot és estant mort, la vida té sempre la "manca" tot és imperfecte, ni tan sols els fadrins poden tenir tot el que volen, o estan llurs mares o pares o sinó estan tan sols que embogeixen.

      Una abraçada i vaig a la "Manxa".

      Vicent

      Elimina
  4. Crec que l'Helena ha fet alguna escapada estiuenca ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ho he passat molt bé, és un poble preciós. Gràcies per seguir-me.

      Elimina