No haver-li dit,
a la teva amistat romàntica
de la infantesa,
el d'allò més maca
que la trobaves.
No haver engegat el teu ex
de seguida que et vas adonar
del poc que t'estimava.
No haver escrit poesia
fins més enllà dels quaranta,
com Marcel Proust
a la recerca del temps perdut.
Molt més que d'allò
que pots haver fet,
sempre et penediràs
del que no has fet.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
divendres, 24 d’agost del 2018
divendres, 17 d’agost del 2018
El terme mig
Recordo a vegades, encara ara,
la reprimenda que em va fer la meva mare
quan anava a travessar el carrer
mirant per on no venien els cotxes.
En aquesta vida cal saber
per on vindran les hòsties,
per la dreta o l'esquerra,
per ser molt dura o bé molt indulgent,
per ser massa intransigent
o bé massa complaent.
la reprimenda que em va fer la meva mare
quan anava a travessar el carrer
mirant per on no venien els cotxes.
En aquesta vida cal saber
per on vindran les hòsties,
per la dreta o l'esquerra,
per ser molt dura o bé molt indulgent,
per ser massa intransigent
o bé massa complaent.
divendres, 10 d’agost del 2018
Ameba
No és defecte de fàbrica
el que jo sento.
Creia que havia
de ser com tothom.
Però platònicament
pots ser el capoll
de qui vulguis.
Ara sé que no estic sola.
No soc cap pedra foguera,
però visc de metàfores
davant la crua realitat.
el que jo sento.
Creia que havia
de ser com tothom.
Però platònicament
pots ser el capoll
de qui vulguis.
Ara sé que no estic sola.
No soc cap pedra foguera,
però visc de metàfores
davant la crua realitat.
dimecres, 8 d’agost del 2018
De cap a peus
L'arc de Sant Martí a tocar dels dits dins Relats en català |
Descalça, fregues
la mullena. Feliç,
entres al cel.
dissabte, 4 d’agost del 2018
Asexual
Vaig llegir la precuela
de El Senyor dels anells,
El Hòbbit, i vaig xalar de valent.
Tenia 12 o 13 anys.
Per llegir la continuació
em vaig forçar.
Tenia més de 14 anys
i ja volia un altre tipus de literatura.
Però en el terreny de l'amor
m'he quedat amb la precuela,
aquella que és precursora,
tot i que dubto molt que
el meu llamp caigui
mai més al mateix lloc.
de El Senyor dels anells,
El Hòbbit, i vaig xalar de valent.
Tenia 12 o 13 anys.
Per llegir la continuació
em vaig forçar.
Tenia més de 14 anys
i ja volia un altre tipus de literatura.
Però en el terreny de l'amor
m'he quedat amb la precuela,
aquella que és precursora,
tot i que dubto molt que
el meu llamp caigui
mai més al mateix lloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...