Una foto al·lucinant, és veritat. M'agrada aquesta interpretació de la poesia com a filtre amb el que veus el món (poesia o música o pel·lícula, diria...), és un filtre que paradoxalment potencia, sí...
Bonica composició o fotografia i bonic poema, la llum es fa vermella o de qualsevol color si hi poses un garbell que la transmute, és el mateix que la vida.
De vegades, curiosament, la llum esmorteïda es fa més visible.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminaa vegades som fràgils i forts alhora. M'agrada el teu comentari!
És el filtre de la poesia, preciós!
ResponEliminaSílvia,
Eliminaque bé que ho has vist! Aquesta fotografia em va cridar l'atenció, i en vaig fer aquest poema.
M' agraden aquesta mena de filtres que potencien i donen força, ben be com la poesia...
ResponElimina(Em sap greu pero no puc posar accents amb aquest aparatet)
La poesia, la literatura sempre extrema les coses per arribar al lector, Carme.
EliminaUna foto al·lucinant, és veritat. M'agrada aquesta interpretació de la poesia com a filtre amb el que veus el món (poesia o música o pel·lícula, diria...), és un filtre que paradoxalment potencia, sí...
ResponEliminaGemma Sara,
Eliminaés molt ben dit això d'"un filtre que paradoxalment potencia".
Bonica composició o fotografia i bonic poema, la llum es fa vermella o de qualsevol color si hi poses un garbell que la transmute, és el mateix que la vida.
ResponEliminaUna abraçada des de Russafa
Vicent
Vicent,
Eliminala poesia sol ser translúcida, no deixa entreveure del tot el seu contingut, la seva llum.
El teu poema reflecteix una refracció encisadora. Salut!
ResponEliminaFunámbulus, provo de fer-la ben encisadora, la imatge, si és que en pot ser més!
EliminaGràcies pels filtres, Helena.
ResponEliminaD'un roig encès.
Com el Raimon vol les cançons, Jordi.
EliminaEls filtres són molt importants!