En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 8 de febrer del 2026

Món interior


Niporepte 435 Treball a l'Orient 

Fas amb les mans
barrets per protegir-te
del sol que toca.
L'ull poètic també
preserva el que dus dins.

divendres, 30 de gener del 2026

Som l'ombra i la claror


Aquarel·la de Carme Rosanas
Títol manllevat d'aquest poema seu,
 musicat per Xavier Pujol

Quan la pintura no pot
reflectir les llums i les ombres,
que ho faci la realitat.
Quan no pots dir una cosa
amb una metàfora, la pots dir sense.
Quan no saps impostar la veu,
pots parlar normal.
Tot es fa vers igual.

dissabte, 24 de gener del 2026

Entremesclat


Fotografia de Silvia Martinez Castellnou 
a Instagram, per al Premi InstapoemaMMP2025

Tindràs la visió exacta
del que vols escriure,
del que vols reflectir,
quan la boira faci més brillant
el sol de la infantesa.
I, sense arribar a volar,
excel·liràs de nou.

diumenge, 18 de gener del 2026

Riu amunt


Imatge del riu Tenes

Sec o amb cabal,
copsable o bé subtil,
tot es fa vers.

Helena Bonals

Sommers wie winters.
Die Bäume stehen Spalier
entlang des Flusses.

Sean Jeating


Fluimos sin fin.
Voraz es nuestra vida,
Río del azar.

Fackel


Creix amb la pluja.
El vers es fa més ample.
Riu i murmuri.

Carme Rosanas


Cabal de riu,
en vers flueix la vida,
parla l'aigua.

sa lluna

divendres, 9 de gener del 2026

Arbre nu


AGUS Vall de Tenes dins

Arribaràs a dalt de tot
just en aquell moment
en què d'allò que havies estat
només en queda l'esquelet.
Però el qual ara vesteixes
amb els núvols de la poesia,
de bellesa incorruptible,
la que no admet dilació.
Que ja mai més no et podràs 
sentir sola, mentre hi hagi 
algú que et llegeixi.
 
Helena Bonals
 
 
Tecleo palabras.
Solo dicen para mi.
No estoy solo. 
 
Fackel 

dissabte, 3 de gener del 2026

Escala de grisos


MICOLAU, JJ Boira al parc del Falgar 

De quan el cel toca de peus a terra,
o simplement sembla que dalt i baix
es confonguin, s'entremesclin, 
semblin el mateix.
La boira ja és un núvol baix.
I els reflexos a l'aigua, com una metàfora,
el sentiment que arrossega amb ell.
Sense misteri no hi ha amor,
sense encegament no es fa poesia.

dijous, 1 de gener del 2026

En mode femení


Niporepte 433 Lliure

La nit fa dona,
les corbes, la bellesa,
també són seves.

Helena Bonals


Corbes de dona,
bellesa que flueix,
llum entre ombres.

sa lluna


Un fil de llum
entre la nit i tu.
Corbes de foc.

Carme Rosanas


Idas y vueltas
curso de sus contornos.
Sinuosidades.

Fackel

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...