La fotografia és de Núria Vert
diumenge, 21 de juny del 2026
dilluns, 15 de juny del 2026
Subirachs sobirà
SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar
de Joan Margarit
La cara com a espill de l'ànima,
dins d'un quadre que, com un llibre obert,
també mostra el teu món interior
per a qui ja et segueix o se'l sap fer seu.
La llum sobtada, precisa, de la lucidesa.
La mitja taronja d'una plana amb una altra,
d'escriure el que veus o de pintar el que penses.
La calma d'un llenç dins d'un altre,
que reflexiona sobre si mateix.
SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar
de Joan Margarit
Reposant contra la paret,
però amb el roig de la passió
que no es conforma amb l'ostracisme,
un llibre tancat, com un calaix per obrir.
Amb una senzillesa sense horror vacui,
sense timeo hominem unius libri.
La imatge de la dignitat d'un lector
que ho és potencialment,
com un capoll per obrir.
SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar
de Joan Margarit
Entre el pudor de mostrar massa,
de ser sincera en extrem,
i la preocupació de no tenir
res a dir, d'escriure en va.
El tinter de la realitat on cerques
la inspiració, després el cobreixes
amb una tela alba i sedosa,
com amb una capa de pintura a l'oli.
La tinta blava d'aquest poema.
dijous, 11 de juny del 2026
Escala d'anada i tornada
Agus Vall de Sau IVdins
Amb una topada d'ulls saps que t'estimen.
Amb un cop de geni saps que te'n surts.
Però en un instant perds l'amistat.
Fons i forma esperen que els connectis.
Imatge i poema, lligats per un fil.
Tot és tan fràgil i consistent alhora.
diumenge, 7 de juny del 2026
Semblen germans
Repte Poètic Visual 375 Arbres, ocells...
dins Relats en català
És l'arbre símbol de vida,
són les aus imatge de l'art.
On comença l'un i on acaba l'altre,
què és més transcendent,
sempre és difícil d'escatir.
Així com no es pot escatir tampoc,
perquè mai és superflu,
aquest estol d'ocells.
Que són més decoració
que no ornament, que no apèndix.
I amb les seves pinzellades inscrites al cel
fan parlar el vent, fan visible l'inefable.
Helena Bonals
Vengo del árbol.
Siento bullir la savia.
Soy su ramaje.
Fackel
Sense bufar el vent
al crit eixelebrat d'un ocell,
es desfulla l'arbre
en un sol vol.
S'alcen perfectes fulles
de ploma negra
i bec cridaner.
Sembla l'arbre partit
sense branca nua,
sembla l'arbre
un vesper.
dilluns, 25 de maig del 2026
La fi de la infantesa
Imatge de la coberta de Howards end en català
Forster no solia fer servir títols per als seus llibres
que no en fossin una petita interpretació ells mateixos,
una pista del seu interior, sempre gens buit.
En aquesta obra mostra la vida burgesa, el progrés,
en contrast amb la pobresa, la innocència, la poesia,
que ja solen anar juntes, i aquest món es carrega.
També contrasta tot el llibre, per realista,
amb el de la bona vista, el de la Toscana.
Mig món se'n riu de l'altre mig,
i d'anar per la vida mai no se'n sap prou,
ni en tens mai prou de la bellesa.
Tot pot ser subversiu si t'ho proposes.
No és estrany que aquest autor
no superés mai la seva crisi creativa,
era molt difícil de mantenir aquest nivell.
Sempre ha estat el meu escriptor de capçalera,
i el seu personatge arquetip, la Helen Schlegel,
em va revelar tot el que jo ja sabia.
dilluns, 18 de maig del 2026
Sentir sense copsar
Niporepte 442 Tro
dins Relats en català
No es deixa prendre
fàcilment, tot i el llamp,
el vers que és clus.
fàcilment, tot i el llamp,
el vers que és clus.
diumenge, 10 de maig del 2026
Seguretat i alt interès
MORERA, Jaume Serra de Guadarrama. Cabana
1891-1897
Anhelem l'inabastable, necessitem la certesa.
Aguaitar la pedra agrest de les muntanyes
des de la paret seca de la teva cabana.
Somniar amb la boira, centrar-te en l'aixopluc.
Que la neu de la infantesa romangui fins a ple estiu,
i més encara, ben altiva. Un contrast obligat
per poder dir que has viscut, i que això t'ha fet feliç.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)