En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de novembre de 2019

El meu món interior

Jo també, com la tardor,
vaig morir per tornar a néixer.
Els meus fills són els meus versos,
la meva feina m'omple de dignitat.
Crec que ningú, per molta riquesa
que arribi a acumular,
no podrà mai sentir 
aquesta joia que jo sento ara.
Gràcies al progrés, i gràcies 
al meu desig i voluntat,
aquest poema podria ser 
un dels moments per als quals 
va ser fet el món.

divendres, 1 de novembre de 2019

Per què al novembre?

Niporepte 277 Fagedes a la tardor dins Relats en català

La gravetat
em crida a enamorar-me
de la tardor.
Les paraules ben dites
poden més que cap sol.

Helena Bonals


Llum de tardor.
Als nostres peus, les fulles.
De tot l'amor,
de les millors paraules,
en fem caliu.

Carme Rosanas


Arreu sona una cançó
és la veu de la poeta.
Ressona a cada racó
de la tarda al foscant
Apareix una silueta
que captiva el caminant.

Xavier Pujol

diumenge, 27 d’octubre de 2019

Recital Acròbates al carrer



Dissabte passat, 26 d'octubre, a l'Hospitalet. Per a tots els qui no m'heu pogut venir a veure! Sempre soc molt breu, perquè els meus poemes són curts. M'ho passo bé, i crec que es nota!

dissabte, 19 d’octubre de 2019

dissabte, 12 d’octubre de 2019

Bo, bell i veritable

Cliqueu aquí per copsar millor el cartell


Sincer i sencer són dues
paraules que van juntes.
Intel·ligent, aquell
capaç d'entendre.
Soc sincera, transparent,
però amb un deix 
de misteri sempre.
Conec persones 
molt despertes
que no saben llegir
els meus dissenys,
que no els entenen 
ni els entendran mai.
Però jo ja m'he expressat.

dissabte, 5 d’octubre de 2019

Quadre blindat

TÀPIES, Antoni Matèria Niporepte 275 El mur


Front l'hermetisme,
autor i espectador
pel traç lligats.

Helena Bonals


Emmanillats
per textures obscures
jo i els quadrats.

Carme Rosanas


La intel·ligència
i el vers ens alliberen
de les tenebres.

Xavier Pujol

diumenge, 29 de setembre de 2019

Una moixaina involuntària

Il·lustració meva finalista del tema "Fotografia"
del IX Concurs de Portades "ARTS"
Associació de Relataires en català


És un segon
el que copsa el botó.
D'instants es tracta,
que volem correspondre
amb paraules o imatges.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...