En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 29 de novembre de 2022

Una frustració sobre una altra


Imatge presa de la  xarxa


Un full rere un altre,
així s'acaben els llibres.
Una gota sobre una altra,
és l'erosió de Montserrat.
La constància
contra la impotència.
La catapulta
per arribar al cim.

diumenge, 20 de novembre de 2022

Arcàdia

[AGUS, Montseny, imatges dins



La teva llum
en començar la vida,
abans de la foscor,
ve a ser la part pel tot,
la teva part de joia.



L'encegament
és allò que et permet
d'anar endavant
contra vent i marea.
La tardor et necessita.



No sols les fulles
es desprenen dels arbres,
també a vegades
cauen les branques nues,
enyoren el passat.

dijous, 17 de novembre de 2022

Mostrar i amagar


Niporepte 358 En un calaix
MAGRITTE, René 

Per ser artista,
la sensibilitat
va de la mà
de la teva fredor.
Nua i tapada alhora.

Helena Bonals


Calor y frío.
La materia despierta.
Yo me abrigo.

Fackel


Semblen peus nus
i són botes que abriguen
els que s'amaguen.

N'hi ha d'abrigats
a recer de mirades.
Hi ha falsos peus.

Carme Rosanas

diumenge, 13 de novembre de 2022

En contacte


AGUS Montseny

Entre totes les branques
amb què vaig endavant,
n'hi ha una, com un fil,
que em connecta amb tu.
I és prou elevada
perquè ningú l'esporgui.
Pot perdre les fulles,
però mai la intenció.
Una branca, només,
que val per tots els somnis.

dimarts, 1 de novembre de 2022

Ànima de tardor


Niporepte 356 La meva ànima

Persona gran,
amb venes a la mà,
com branques d’arbre.
Arrels verdes encara,
que vibren amb el roig.

Helena Bonals


Miro la mà
i totes dues mans.
I jo sóc l'arbre.
Les venes com a branques.
Vermell a la mirada.

Carme Rosanas

Árbol viejo soy.
Mis raíces se secan.
Mi tronco se dobla.
Mis ramas se caen.
Ya no sé dar sombra.

Fackel

diumenge, 23 d’octubre de 2022

Knocking on heaven's door


Sèrie 50 mm "Granollers"

Només em "toques"
fent servir el pom de sempre,
no pas el timbre 
metàl·lic del progrés.
Amb el que és vell em quedo.




Sèrie 50mm "Granollers"

Obrint la porta,
rebent el que m'envies,
faig el mateix,
encara que no ho sembli.
L'amor pel que és escrit.

Helena Bonals

La veu que trona
exigeix amb fermesa
que obris la porta
El tremolor metàl·lic
suplica que l'escoltis.

Kefas

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...