(He fet un poema nou inspirat en un altre fragment del poema A l'inrevés, perquè l'anterior no agradava a un familiar, i l'he esborrat)
La poesia em salva de veritat,
o és només el fet de poder dir que sóc poeta?
La forma du amb ella algun sentit,
o només serveix per amagar-me?
No ho sé, però tot i fer-me vella,
crec que mai he estat tan radiant.
Com les fulles roges a la tardor.
Helena Bonals
És el vermell
que aflora pels sentits
sang de poemes.
Kefas
L'ombra s'endinsa
al bassal, i el meu ésser,
en l'obra d'art.
Helena Bonals
i l'ésser vibra
quan el plugim li besa
la pell de l'aigua
Kefas
El toll d'aigua
reflecteix la celístia
Cauen les llàgrimes
Xavier Pujol
Les gotes trenquen
el mirall que em retorna.
Ja no soc jo.
Carme Rosanas
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
