Analfabetisme visual

MIGURENA Desviació

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Vols anar de dins cap a fora,

i només topes amb una paret.

Vols arribar al teu lector,

però el missatge es perd pel camí.

Però, tal i com ho dius,

és que no es pot arribar pas

a dir d'altra manera,

això és el que fa poesia.

És normal una certa recança

a donar-te sense reserves.

El que és indirecte

va directament al cor.

Reflexos

Imatge trobada a la xarxa

Les paraules parlen per tu, i el silenci,

l’espai en blanc, el que és inefable també.

Amb els ulls ho xerres tot,

amb el que la roba diu de tu

no només et vesteixes.

Amb la balma del poema

t’amagues i et mostres alhora.

La teva necessitat de bellesa

és ornament i és estructura.

Primer el sentiment, després la mètrica.

11 de setembre

AGUS Sau II dins

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Es fa costa amunt de continuar endavant

quan tot al nostre voltant ofega passat i esperança.

Però aquest deix del que som encara,

que va més enllà, també per piràmide,

justament per petit és molt més gran. 

Això ho saben prou tots els poetes,

tots els que tenen la raó amb ells.

No hi ha cognició negativa que valgui.

Aurea mediocritas

Repte Poètic Visual 380 Sol llunàtic

Entre el desenfrè i la contenció,
entre l’exuberància i el que és clàssic,
o entre la prosa i la poesia.
Quan tots dos elements es confonen,
és estimar i ser estimat,
el gran amor de Margarit.
L’inefable toca de peus a terra
i la bellesa és per dins i per fora.
Un dels moments per als quals
no sabem que hem nascut,
que ningú ens pot prendre.

A raig

MIGURENA Desinfecció

poema visual dins 

Associació Fotogràfica Jaume Oller

De la brutor immaterial

també ens n'hem de desinfectar.

Amb les mans podem fer

alguna cosa més que tocar.

Tocar de veritat, com amb l'art.

L'evaporació no és res més 

que l'inefable que s'escapa

com la sorra entre els dits.

La bellesa sempre és a dins. 

Desenfocat

Poema visual núm 409 de Toni Prat dins Poesia Visual

Per difícil que sigui una obra abstracta,

si et parla és perquè l'inspira la realitat,

i a la realitat es refereix, com un bumerang.

La paleta del pintor porta l'obra en potència,

i el quadre és com si tornés enrere,

com el primitivisme del segle XX.

Les corbes deixen pas a les rectes,

els sentits a les idees, i la precisió

a l'impressionisme, l'expressió.

Sembla una presa de pèl, però no ho és.

El que és artificial val per mil certeses.

Paradoxa

AGUS Eclipsi dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A vegades, ser com la lluna

que reflecteix la llum del sol,

permet de capgirar

aquesta mena de submissió,

tot eclipsant per uns instants

l'astre rei, ell tan vanitós.

Permetent que sorgeixi

una mena de lluna exòtica,

contradictòria, rebel.

La de la poesia que,

petita com és, ningú

no en donaria cinc cèntims.

Però que sempre vola alt.