Daltònic

A l'ombra? dins Relats en català

De com t'arriba a l'ànima

una flor, la poesia,

encara que es projecti

sobre el que és granític.

L’ombra en contrast

amb la llum de primavera,

l’intercanvi de rosa i llibre

i com aquesta es fa pregar

amb les espines,

conformen la lloança

tant com el lament de l’amor.

El poeta és l'ànima de la societat

PLENSA, Jaume Mirall. Invisible Laura i Invisible Rui Rui

Com pot una escultura,
l’art més material,
inspirar-se en el silenci,
en l’intangible, el diàfan,
tant con en unes testes d’home i dona,
el senyal de l’ànima, sempre estilitzades.
Que no es recolzen enlloc,
i s’aixequen com columnes en espiral,
les que ens engrapen cap amunt,
com ho fa sempre el gòtic.
Un art ple de pensament.

Festejador

És en silenci,
quan et vols censurar,
que dius més coses.

Helena Bonals

Sobran palabras.

Extravío de rostros.

Vaporosidad.

Fackel

Darrere el vidre

Repte Poètic Visual 373 dins Relats en català

L'ombra subtil projectant-se

al terra de rajoles en contrast,
és com l'interior que creix amb els llibres,
sobretot si no s'hi ha pogut accedir
econòmicament de petit.
Quan només s'ha pogut glatir per ells
darrere d'un aparador.
Algun dia aquesta llavor
esdevindrà una rosa roja,
la lectura serà imprescindible.

Helena Bonals

Entre las sombras

crecen nuestras miradas.

Inciertas luces.

Fackel

Signe de puntuació

SUBIRACHS, Josep M.

dins L'ombra de l'altre mar 

de Joan Margarit

Diamant en brut,

pedra foguera.

Cristal·lització

o petrificació.

Lliure albir

i determinisme.

Clau que ho relliga tot,

Subirachs i Gaudí.

Helena Bonals

Vieja dureza

nacida de entrañas.

Talla única.

Fackel

Doble sentit

SUBIRACHS, Josep M.

dins L'ombra de l'altre mar 

de Joan Margarit

¿Què és primer, en fer una obra d'art?

El misteri, l'intel·lecte, la mirada,

o bé el que es fa amb les mans.

Això no és gens menyspreable,

el sublim només pot ser fet amb elles.

¿Què és l'essencial, el que queda,

la closca o la nou?

No es pot prescindir de cap,

però ens entestem a contraposar-les.

El color gris, el color taronja, és l'inefable.

El hombre ha salido

de la caverna a la luz

y ha regresado con una idea.

Fackel

En essència

ç

Poema visual meu

Darrere el vidre, la llum de la poesia.

Entre les paraules i l'espai buit 

del que no pot ser expressat amb elles,

una imatge del que és el poema.

Que quan es prova més d'un perfum a la botiga

les olors sentremesclen i ja no saps

quina prefereixes, ni les distingeixes.

Igual com llegir sense espigolar,

o mirar quadre a quadre una exposició.

Un poema hauria de ser sempre com un perfum,

fer més confortable l'existència.

La resta, és massa prosaic.

Helena Bonals

Palabra clara.

Perfume de los días.

Mi ebria quietud.

Fackel

Tot ve que s'acaba

Poema visual inspirat (o directament plagiat) 

en un quadre que em van regalar en fer-ne quaranta.

M'ha servit per a un centre d'interès

a la biblioteca on treballo,

per parlar dels escriptors 

que han mort un 23 d'abril.

El haiku de sota el recupero,

és dels primers que he fet mai.

Anar endavant

com qui fa punta a un llapis.

Progrés enrere.