En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 10 de juliol del 2024

Mal m'està el dir-ho


BIGAS, Joan Corró d'Amunt dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A més de ser tres voltes rebel
quan faig poesia, crítica o disseny,
sempre provo de calcar
la bellesa amb la bellesa,
i crec que el meu estil
és el déu de les coses petites.
La meva feina més creativa a la biblioteca
la faig cooperant amb els companys.
Però jo sóc una mena de Messi
dins l'equip, sóc qui marca els gols,
qui destaca entre els altres.
Perquè el millor és el millor,
raó per la qual sovint sóc incompresa.

dimarts, 2 de juliol del 2024

Una cosa molt gran

Per a un centre d'interès a la meva biblioteca

Una habitació amb bona vista
Joia de viure.
L’estar i el benestar,
tenir-ho tot.

Cyrano
És en el com
on s’escau la bellesa.
Mai en tens prou.

El que queda del dia
Una mirada
per la qual val la pena
de seguir el fil.

Dràcula
T’estimo tant
que tant se val l’aspecte
amb què te’m mostris.

El pacient anglès
També a vegades
encativats pel foc
l’amor es troba.

Retorn a Brideshead
Gran amistat
de joventut. Res més,
res menys que això.

Bon appetit
No és el mateix
voler algú que estimar.
I dir-ho clar.

Buena Vista Social Club
La meva vena,
que un dia et vaig brindar,
en aquest haiku.

Cinema Paradiso
L’irrepetible
amor de joventut.
L’art el plagia.

Alcarràs
Aquell progrés
que arracona el pagès.
Ho denuncies.

El carter i Pablo Neruda
Les cartes plenes
d’allò que cal que tinguin,
que arriba al cor.

Les millors intencions
La catedral
o l’ermita en casar-se.
D’amor disputa.

El gatopardo
Que tot canvia
Perquè res no canviï.
Progrés enrere.

Lost in translation
De com pot ser
un final realista
el més romàntic.

L’honor dels Prizzi
Enamorar-te
d’aquell teu enemic.
Final fatal.

Maurice
Del gran amor
platònic, al desig
que és correspost.

Memòries d’Àfrica
El poder dir
“jo també he estat feliç”.
No compadir-te.

Peter Pan
Un sol petó
de Peter Pan a Wendy
es fa gruar.

Ven Campanilla,
hoy me persigue Garfio
No quiero crecer.

Fackel

El club dels poetes morts
El sentit pràctic
no pot passar per sobre
del sentiment.

La vida és bella
L’amor, més fort
que cap barbaritat.
I la infantesa.

Wonder
Fer-te estimar
per la teva bondat.
No pel teu físic.

Carol
No deixar anar
la corda de l’estel,
tot envolant-lo.

L’edat de la innocència
Al teu voltant,
tothom encantador.
Tu, diferent.

La jove Jane Austen
Amb cos i ànima
et fas ser estimada.
Gran escriptora.

Orgull i prejudici
Una riquesa
que mai és opulent.
Tot el que cerques.

Seny i sentiment
El teu esclat
en saber-te estimada,
quan tu estimes.

Howards end
Final dels somnis.
Progrés contra bellesa,
la feredat.

Afirma Pereira
El teu final,
amb aquell sentiment
propi dels fados.

Jude
La tossudesa,
l’apassionament,
massa brillant.


 

dimecres, 26 de juny del 2024

Companyonia

L'amistat és més llarga que l'enamorament; el prepara i el sobreviu.
Olga Xirinacs, dins Estació de pas



AGUILERA, Rafael Corró d'Amunt 

No vull per a mi 
muntanyes majúscules,
ni camins massa evidents.
M'agraden els turons 
continguts de l'amistat,
i les esses que hi duen.
La verdor a costat i costat
de la duresa de la vida.
El millor de tot 
és no tenir-ho tot, a la vida.
Alguna cosa es perdria.


diumenge, 23 de juny del 2024

53 anys





Poema dedicat a la meva amiga de l'ànima, la Núria, tenim la mateixa edat
Fotografies de l'any passat a l'Empordà

dimecres, 19 de juny del 2024

Escletxa



AGUS, Granollers 
Al contrari de molts
que fan poemes de joves,
i després se n'obliden
com Arthur Rimbaud,
jo vaig conèixer el dolor,
i per tant la poesia i l'art,
a l'adolescència.
Però en forma de llavor,
que no va esdevenir flor
fins a la maduresa.
Pensava que tot això
era massa elevat per a mi.
Finalment he transmutat 
l'exigència de joventut 
en mots que amaguen 
el que no pot ser dit
si no és en un poema.

dissabte, 8 de juny del 2024

El meu talent



El meu nom, Helena, és un clàssic, 
es posa sempre ni poc ni molt,
i no passa de moda.
Així voldria que fos el meu amor,
tant com la meva poesia,
que n'és la metonímia.
També em diuen que el meu nom 
i primer cognom junts
sonen tan bé, i semblen
d'escriptora famosa.
Així doncs, recordeu-vos-en de mi,
o de la meva ploma, almenys.

dilluns, 20 de maig del 2024

Nulla dies sine linea


AGUILERA, Rafael Posta de sol a Palou 

La Moleskine que portes sempre amb tu

com el teu amor fet de lletra.

L’austeritat de cada dia,

sense caure en la monotonia.

La duresa de la vida,

fascinant com les flames.

El gran amor en les coses petites,

la tendresa en les invisibles.

El tedi superat per la passió.

El sublim quan no és

enemic del bell.

La prosa que es permet

de deixar-se anar,

la poesia que vol ser música.

Les coses quotidianes

quan es fan transcendents.

Els llocs buits en una novel·la

recordats amb memòria fotogràfica,

i que només tu pots omplir.

Aquest poema anhelant de ser llegit

tot estalviant-se els elogis. 

 

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...