En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 17 d’abril del 2026

Darrere el vidre


Repte Poètic Visual 373 dins Relats en català


L'ombra subtil projectant-se
al terra de rajoles en contrast,
és com l'interior que creix amb els llibres,
sobretot si no s'hi ha pogut accedir
econòmicament de petit.
Quan només s'ha pogut glatir per ells
darrere d'un aparador.
Algun dia aquesta llavor
esdevindrà una rosa roja,
la lectura serà imprescindible.

dissabte, 11 d’abril del 2026

Signe de puntuació

SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar 
de Joan Margarit

Diamant en brut,
pedra foguera.
Cristal·lització
o petrificació.
Lliure albir
i determinisme.
Clau que ho relliga tot,
Subirachs i Gaudí.

Helena Bonals


Vieja dureza
nacida de entrañas.
Talla única.

Fackel

diumenge, 5 d’abril del 2026

Doble sentit


SUBIRACHS, Josep M.
dins L'ombra de l'altre mar 
de Joan Margarit

¿Què és primer, en fer una obra d'art?
El misteri, l'intel·lecte, la mirada,
o bé el que es fa amb les mans.
Això no és gens menyspreable,
el sublim només pot ser fet amb elles.
¿Què és l'essencial, el que queda,
la closca o la nou?
No es pot prescindir de cap,
però ens entestem a contraposar-les.
El color gris, el color taronja, és l'inefable.


El hombre ha salido
de la caverna a la luz
y ha regresado con una idea.

Fackel

dijous, 26 de març del 2026

En essència

ç

Poema visual meu

Darrere el vidre, la llum de la poesia.
Entre les paraules i l'espai buit 
del que no pot ser expressat amb elles,
una imatge del que és el poema.
Que quan es prova més d'un perfum a la botiga
les olors sentremesclen i ja no saps
quina prefereixes, ni les distingeixes.
Igual com llegir sense espigolar,
o mirar quadre a quadre una exposició.
Un poema hauria de ser sempre com un perfum,
fer més confortable l'existència.
La resta, és massa prosaic.

Helena Bonals


Palabra clara.
Perfume de los días.
Mi ebria quietud.

Fackel

divendres, 20 de març del 2026

Tot ve que s'acaba


Poema visual inspirat (o directament plagiat) 
en un quadre que em van regalar en fer-ne quaranta.
M'ha servit per a un centre d'interès
a la biblioteca on treballo,
per parlar dels escriptors 
que han mort un 23 d'abril.
El haiku de sota el recupero,
és dels primers que he fet mai.


Anar endavant
com qui fa punta a un llapis.
Progrés enrere.

dimarts, 17 de març del 2026

El sol del passat


AGUS Camí de ronda I dins Relats en català

Només el que és cobert
i deixa passar la llum i l'aire,
com una eixida en una casa.
El que és opac i diàfan alhora,
el que mostra un cert pudor
però també es despulla una mica,
que es manté en la contenció
exuberant d'un epítet.
Només tot això reflecteix la realitat
tant com la transcendeix,
quan colpeix i enlluerna a parts iguals.
I no li cal res més per ser retingut,
amb la memòria involuntària
que tanta falta ens fa
als qui cerquem la bellesa,
sigui real o figurada.



AGUS, Camí de ronda II dins Relats en català

L'encegament necessari 
per a qui n'és digne,
davant d'aquell clàssic que, 
com el teu nom, no passa de moda,
és irrepetible com no sigui
en l'esclat d'allò que escrius.
Que només diràs alguna cosa
si abans t'han deixat sense paraula.
Per això mateix, les petites alegries
són més grans que qualsevol patiment.
I ser activista del cel i del sol
amb el que comuniques,
té sentit per a tu i en té per als altres.

dissabte, 7 de març del 2026

Crear interpretant


Repte Poètic Visual 371 Davant del blau; amb el que soc.

Cel i terra com un full
doblegat per la meitat,
tan senzill com l’horitzó,
tan directe com quan l’encertes.
Quan transformes les roques de la vida
en els núvols de l’art.
Quan nedes talment quan voles,
quan escrius igual com quan llegeixes.
Amb l’escuma, aquella lleugeresa
que envolta la duresa de la vida,
com els cabells la teva testa.
Retens la bellesa com si en fessis
una fotografia, que es revela dins teu.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...