La fruita mecànica

MIGURENA Metamorfosis lumínica

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sense l'a priori que és la inspiració

no hi ha poema, no hi ha bellesa.

Sense imatges no hi ha imaginació,

sense formes no hi ha interpretació.

Si no hi ha dolor no trobem la felicitat de crear.

Com que el poema pot arribar a cremar,

el cobrim de tendresa, fem que ens agomboli.

Sense l'espurna, sense la flor, no cal el fruit.

Torxa ardent

Imatge trobada a la xarxa

El nom fa la cosa, diuen.

Com a les olimpíades,

amb la flama del Canigó,

o en l'estàtua de la llibertat,

té bones connotacions.

El teu nom també parla del sol,

i ja és un clàssic com aquest astre.

El personatge d'Homer

ha passat la seva torxa

a Pierre de Ronsard,

i al primer amor de Margarit.

Per als qui estimen les paraules

n'hi ha prou amb el dringar d'un nom

per enamorar-se d'algú.

Per ser feliç també has de voler

tenir el nom que tens.

L'amor és ser estranger

Repte Poètic Visual 381 Amants

dins Relats en català

M'arriba més al cor
el que ens diem virtualment,
el que els poemes revelen,
com no ho faria pas
trobar-nos enganxats.
Per això, encara que em facis gruar
poder veure't i parlar amb tu,
el que l'enamorament cerca només,
penso en Dante i Beatriu,
en Petrarca i Laura,
en Machado i Leonor.
Arquetips fets de carn i ossos,
escultures que es deixen besar,
pintures trompe-l'œil.
El gran amor en un clic.

La follia de Corelli

BIGAS, Joan Castell de focs

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Aquests focs artificials, que s'alcen com l'arena, 

les cartes, els castellers, són fets de colors càlids,

pels que tots glatim, i de freds quan davallen

les seves espurnes, fetes d'ambivalència.

Que tot és progrés, i tot és decadent.

Però al cor de la negror, sempre l'efervescència.

Helena Bonals

Blancos o negros

los corazones laten.

Ritmo travieso.

Fackel

D’on prové la bellesa

AGUS Paisatges d'Osona

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La veu poètica es manifesta

en aquella tangent del paisatge,

allà on cel i terra es besen,

on la innocència es duplica.

No sols les arrels s’amaguen,

també el tronc nu té pudor de ser.

Però l’arbre esponerós manlleva 

del passat tota la seva glòria.

Helena Bonals

Oigo las voces

de la tierra y el cielo.

Hondo lamento.

Fackel

Analfabetisme visual

MIGURENA Desviació

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Vols anar de dins cap a fora,

i només topes amb una paret.

Vols arribar al teu lector,

però el missatge es perd pel camí.

Però, tal i com ho dius,

és que no es pot arribar pas

a dir d'altra manera,

això és el que fa poesia.

És normal una certa recança

a donar-te sense reserves.

El que és indirecte

va directament al cor.

Helena Bonals

Abro los ojos

el aire me recorre

me hace poema.

Fackel

Reflexos

Imatge trobada a la xarxa

Les paraules parlen per tu, i el silenci,

l’espai en blanc, el que és inefable també.

Amb els ulls ho xerres tot,

amb el que la roba diu de tu

no només et vesteixes.

Amb la balma del poema

t’amagues i et mostres alhora.

La teva necessitat de bellesa

és ornament i és estructura.

Primer el sentiment, després la mètrica.