En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 17 de març del 2026

El sol del passat


AGUS Camí de ronda I dins Relats en català

Només el que és cobert
i deixa passar la llum i l'aire,
com una eixida en una casa.
El que és opac i diàfan alhora,
el que mostra un cert pudor
però també es despulla una mica,
que es manté en la contenció
exuberant d'un epítet.
Només tot això reflecteix la realitat
tant com la transcendeix,
quan colpeix i enlluerna a parts iguals.
I no li cal res més per ser retingut,
amb la memòria involuntària
que tanta falta ens fa
als qui cerquem la bellesa,
sigui real o figurada.



AGUS, Camí de ronda II dins Relats en català

L'encegament necessari 
per a qui n'és digne,
davant d'aquell clàssic que, 
com el teu nom, no passa de moda,
és irrepetible com no sigui
en l'esclat d'allò que escrius.
Que només diràs alguna cosa
si abans t'han deixat sense paraula.
Per això mateix, les petites alegries
són més grans que qualsevol patiment.
I ser activista del cel i del sol
amb el que comuniques,
té sentit per a tu i en té per als altres.

dissabte, 7 de març del 2026

Crear interpretant


Repte Poètic Visual 371 Davant del blau; amb el que soc.

Cel i terra com un full
doblegat per la meitat,
tan senzill com l’horitzó,
tan directe com quan l’encertes.
Quan transformes les roques de la vida
en els núvols de l’art.
Quan nedes talment quan voles,
quan escrius igual com quan llegeixes.
Amb l’escuma, aquella lleugeresa
que envolta la duresa de la vida,
com els cabells la teva testa.
Retens la bellesa com si en fessis
una fotografia, que es revela dins teu.

dilluns, 2 de març del 2026

Al rerefons de tot


Niporepte 437 La vida és joc dins Relats en català

De cap per'vall,
les mans ben agafades.
Passat que és viu.

Helena Bonals


A cada salto
mi mente se agita.
Soy saltimbanqui.

Fackel


Infants juganers,
innocència del passat,
jocs de somnis.

sa lluna


Fent acrobàcies
sense parar de riure.
Instant feliç.

Carme Rosanas

dissabte, 21 de febrer del 2026

Torrents de poesia


Imatge lliure de drets dins Pexels

La cua d’un estel. Un riu que de la deu arribarà a la mar.

La marca d’aigua que és al fons de tot.

Aquell traç segur de quan dibuixes,

el deix tan dolç de quan parles.

La cinta d'un film en sessió contínua,

el punt de llibre que et recorda

que sempre voldries continuar la lectura.

Nulla dies sine linea, cap dia sense fer-te estimar.

Una piscina i una més i encara una altra;

fer, i en acabat tornar a començar.

El llaç amb què embolcallem la transparència.

Una línia contínua a la carretera,

la que només permet d’anar endavant.

Una nota que el sentiment allarga,

un swing que sembla que no s’acabi mai.

El fil de la vida, quan en segueixes el curs sempre, amagat,

és l’únic que et permet de brodar-ho.


(poema guanyador del certamen literari El fil de la vida, de "La Sagrera es mou per les lletres", el dia 20 de febrer de 2026)

dilluns, 16 de febrer del 2026

La paraula viva


AGUS Montseny

Ets com aquell primer motiu que només 
et cal estendre, tot brodant-lo.
Evoques la decadència sense la qual 
no pots anar endavant.
Et mostres amb l'ombra de la bellesa
que té el seu eco en l'avenç.
Un passat que val més que mil promeses.

dijous, 12 de febrer del 2026

Hermètic


Entre estacions dins Relats en català

Ahir que els versos
retenen a dins seu.
Entre tardor,
hivern i primavera,
només un gradient.

diumenge, 8 de febrer del 2026

Món interior


Niporepte 435 Treball a l'Orient 

Fas amb les mans
barrets per protegir-te
del sol que toca.
L'ull poètic també
preserva el que dus dins.

Helena Bonals


Conos de sombra.
El sol salvaje hiere.
Sus manos calman.

Fackel

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...