Darrere el vidre

Repte Poètic Visual 373 dins Relats en català

L'ombra subtil projectant-se

al terra de rajoles en contrast,
és com l'interior que creix amb els llibres,
sobretot si no s'hi ha pogut accedir
econòmicament de petit.
Quan només s'ha pogut glatir per ells
darrere d'un aparador.
Algun dia aquesta llavor
esdevindrà una rosa roja,
la lectura serà imprescindible.

Signe de puntuació

SUBIRACHS, Josep M.

dins L'ombra de l'altre mar 

de Joan Margarit

Diamant en brut,

pedra foguera.

Cristal·lització

o petrificació.

Lliure albir

i determinisme.

Clau que ho relliga tot,

Subirachs i Gaudí.

Helena Bonals

Vieja dureza

nacida de entrañas.

Talla única.

Fackel

Doble sentit

SUBIRACHS, Josep M.

dins L'ombra de l'altre mar 

de Joan Margarit

¿Què és primer, en fer una obra d'art?

El misteri, l'intel·lecte, la mirada,

o bé el que es fa amb les mans.

Això no és gens menyspreable,

el sublim només pot ser fet amb elles.

¿Què és l'essencial, el que queda,

la closca o la nou?

No es pot prescindir de cap,

però ens entestem a contraposar-les.

El color gris, el color taronja, és l'inefable.

El hombre ha salido

de la caverna a la luz

y ha regresado con una idea.

Fackel

En essència

ç

Poema visual meu

Darrere el vidre, la llum de la poesia.

Entre les paraules i l'espai buit 

del que no pot ser expressat amb elles,

una imatge del que és el poema.

Que quan es prova més d'un perfum a la botiga

les olors sentremesclen i ja no saps

quina prefereixes, ni les distingeixes.

Igual com llegir sense espigolar,

o mirar quadre a quadre una exposició.

Un poema hauria de ser sempre com un perfum,

fer més confortable l'existència.

La resta, és massa prosaic.

Helena Bonals

Palabra clara.

Perfume de los días.

Mi ebria quietud.

Fackel

Tot ve que s'acaba

Poema visual inspirat (o directament plagiat) 

en un quadre que em van regalar en fer-ne quaranta.

M'ha servit per a un centre d'interès

a la biblioteca on treballo,

per parlar dels escriptors 

que han mort un 23 d'abril.

El haiku de sota el recupero,

és dels primers que he fet mai.

Anar endavant

com qui fa punta a un llapis.

Progrés enrere.

El sol del passat

AGUS Camí de ronda I dins Relats en català

Només el que és cobert

i deixa passar la llum i l'aire,

com una eixida en una casa.

El que és opac i diàfan alhora,

el que mostra un cert pudor

però també es despulla una mica,

que es manté en la contenció

exuberant d'un epítet.

Només tot això reflecteix la realitat

tant com la transcendeix,

quan colpeix i enlluerna a parts iguals.

I no li cal res més per ser retingut,

amb la memòria involuntària

que tanta falta ens fa

als qui cerquem la bellesa,

sigui real o figurada.

AGUS, Camí de ronda II dins Relats en català

L'encegament necessari 

per a qui n'és digne,

davant d'aquell clàssic que, 

com el teu nom, no passa de moda,

és irrepetible com no sigui

en l'esclat d'allò que escrius.

Que només diràs alguna cosa

si abans t'han deixat sense paraula.

Per això mateix, les petites alegries

són més grans que qualsevol patiment.

I ser activista del cel i del sol

amb el que comuniques,

té sentit per a tu i en té per als altres.

Crear interpretant

Repte Poètic Visual 371 Davant del blau; amb el que soc.

dins Relats en català

Cel i terra com un full
doblegat per la meitat,
tan senzill com l’horitzó,
tan directe com quan l’encertes.
Quan transformes les roques de la vida
en els núvols de l’art.
Quan nedes talment quan voles,
quan escrius igual com quan llegeixes.
Amb l’escuma, aquella lleugeresa
que envolta la duresa de la vida,
com els cabells la teva testa.
Retens la bellesa com si en fessis
una fotografia, que es revela dins teu.