En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 2 de desembre de 2020

Incautes fulles


 Melancolía dins Laberinto de lluvia

Les fulles seques,
les flors de la tardor,
en caure topen
amb l'asfalt del progrés.
Roda impietosa.

Helena Bonals

Rosa impietosa
de colors que es marceixen.
Morirà el groc
i l'ocre agonitzant
seran igual de foscos.

Carme Rosanas

dimecres, 25 de novembre de 2020

Vibrant en tu


 GARCIA, Juan dins


Quan jo transito,
la meva ombra tendeix
a ser la lluna
d'aquell qui em llegirà.
El bumerang de l'art.

Helena Bonals


La bona lluna
és al cel amb estrelles
mig embastades
pel fil de les paraules
que en la mirada dansen

Kefas

divendres, 20 de novembre de 2020

Reravera


AGUS Tardor a Granollers


Sempre tindrem
un pont per protegir-nos
de la tardor.
O per millor guaitar-la.
Tot té un doble sentit.

Helena Bonals


Per sobre els arbres
per sota les muntanyes
amb sentit doble

Xavier Pujol

dimecres, 11 de novembre de 2020

Sobre Ferrater II

(He fet un poema nou inspirat en un altre fragment del poema A l'inrevés, perquè l'anterior no agradava a un familiar, i l'he esborrat)


els peus d'un noi/caragolats al fil del trampolí

Com la corda d'un estel,
els teus peus no oblidaran mai del tot,
en l'instant del salt al buit,
aquell dolor de crear, tan atàvic.

Helena Bonals



Les paraules alimenten
Quan porten vitamina B
algú pot pensar que és K


Diré la pluja frenètica d'agost

Ansietat
el seu nom obre a cops de martell
les portes del quarto rodó on conviu la llum
amb la solitud
S'escampa la pluja
i la humitat
cobreix de molsa les boques closes.


El peix llisquent com un arquet de violí

Sabíem el que havia de passar
quan s'aixecà tímida i esdevingué far
i la seva llum et va omplir d'onades
que s'enfilaven més enllà de la música.

Kefas

dilluns, 9 de novembre de 2020

Entre versos


AGUS Tardor a Granollers 


La poesia em salva de veritat,

o és només el fet de poder dir que sóc poeta?

La forma du amb ella algun sentit,

o només serveix per amagar-me?

No ho sé, però tot i fer-me vella,

crec que mai he estat tan radiant.

Com les fulles roges a la tardor.


Helena Bonals


És el vermell

que aflora pels sentits

sang de poemes.


Kefas

dissabte, 7 de novembre de 2020

D'ombra a reflex


Niporepte 306 Mirall [d'aigua] trencat


L'ombra s'endinsa

al bassal, i el meu ésser,

en l'obra d'art.


Helena Bonals


i l'ésser vibra

quan el plugim li besa

la pell de l'aigua


Kefas


El toll d'aigua

reflecteix la celístia

Cauen les llàgrimes


Xavier Pujol


Les gotes trenquen

el mirall que em retorna.

Ja no soc jo.


Carme Rosanas

diumenge, 25 d’octubre de 2020

Sibil·la Dèlfica


BUONARROTI, Miquel Àngel Sibil·la Dèlfica 
dins la Capella Sixtina


Boca petita,
ulls grans, sempre tan clàssics.
Renaixentistes.
Arrebossant bellesa,
no et canses de mirar.

Helena Bonals


El gest incert
i el temor que navega
en la mirada
emplena d'absència
aquesta bella imatge

Kefas


Gest d'inertesa,
mirada vigilant.
No pot llegir.
Cerca amb els ulls allò
que tem o bé que espera.

Carme Rosanas

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...