En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 7 d’abril de 2020

Tenim els llibres



Som com llibres guardats
a la prestatgeria, atapeïts, plens de pols,
com les pàgines d'algun d'aquests llibres,
esperant que algú el prengui,
i en comenci a passar pàgines.
Que el punt de llibre
renovi la confiança
que sempre hi haurà un dia més
per a tots, per poder continuar
la lectura on l'havíem deixat.
La paradoxa és que aquests dies
llegim moltíssim, almenys jo,
per omplir amb el fet de llegir
aquest lloc buit de la nostra vida.

(Seguint la Carme, dins Itineràncies poètiques, sobre el Covid 19)

dissabte, 4 d’abril de 2020

Recordar

Un dia de fred,
assentar-te a una cadira
després d'escalfar les cames
contra la llar de foc:
aquella sensació de benestar
que dura uns segons
s'assembla a la felicitat
de sentir-te corresposta.
Ni més ni menys.
Tot i que amb el poema 
roman sempre un instant afegit.

dimarts, 31 de març de 2020

Esclat contingut

BIGAS, Joan Congelades dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'amor es pot
petrificar, però
en el poema
continua fidel,
sencer, primaveral.

Les nostres vides
confinades no ens deixen
gaudir del temps.
Que aquest cubisme d'ara
no ens malmeti cap flor.

Helena Bonals



Les flors de vidre
i l'amor de paper
mai es marceixen

Les flors esperen
que el bes de primavera
les alliberi
del glaç on la natura
cruel les empresona

En la gelera
de la por que empresona
hi ha cors que guarden
amors de primavera
per quan torni el bon temps

KEFAS

dimarts, 24 de març de 2020

Estimar és ser distant


Per a la Jam d'abril de Safareig poètic, de Reus, dedicada a Josep Carner, 
si en voleu les instruccions per participar-hi, m'ho dieu i us les enviaré.

Per què vaig trigar tant,
i fa tant de temps ja?
Per què a la majoria 
els plau com el futbol,
i jo no vull ser cap porteria?
Per què no vull que em facin mal,
ni fer-ne jo al meu torn?
Per què sempre n'he prescindit,
per què no m'interessa gens?
Per què no és no?

Carner, per etimologia,
no hauria d'haver estat poeta.
Jo, per sensibilitat,
només puc viure 
en la meva torre de vori.

divendres, 13 de març de 2020

Mans arrugades

Niporepte 288 Les arrugues
dins Relats en català

Vell és tan bell

Mans en repòs
de la vida viscuda,
que no ens prendran.


M'enamora el vell

Temps i contrast
no em faran mudar gens
de sentiment.

dimarts, 3 de març de 2020

El que la vida s'ha anat quedant

No publicaré mai res,
ni em casaré mai,
ni em guanyaré la vida
fent de grafista.
Però els amateurs
estimen més 
que els professionals.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...