Que ningú et vol quan perds

 

Repte Poètic Visual 355 Resurrecció

dins Relats en català

Quan has estat morta en vida,

i sempre per amor,

s'entén que duguis amb tu

el sofriment a la mirada.

Que plogui sobre mullat,

i no puguis ni arribar a fer

de perdedora simpàtica.

Però la justícia poètica

sol acompanyar malgrat tot

els aneguets lletjos com tu.

Si pots viure prou anys,

i anar omplint-los

del teu excés de sentiment,

la teva ploma serà la teva resurrecció.

No és el que sembla

Poema visual meu

La prosa amb la poesia.

El reflex de la vida

en el que escrius.

Bellesa i progrés,

raó del sentiment,

intuïció pràctica.

Els dos per separat,

els dos en contacte,

entremesclats en el moment

de tancar el llibre,

unint una plana amb l'altra.

Quan et fas teu tot allò

que fins fa poc has llegit.

La meva part

Temps de colza dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Jo he conegut la felicitat absoluta,

però també el dolor més gran.

Per això ja res del que em pugui passar

no té cap importància ara.

No estic de tornada de tot,

només tinc experiència.

El que té sentit

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per conceptual que sigui una obra,

si és art sempre podràs escoltar-ne

aquella mar dins d’una conquilla.

El moment en què,

com en una tangent,

el que és rodó coincideix

amb el que és pla,

el que dius amb com ho dius.

Helena Bonals

Tomo la concha.

Pasos en la arena.

Rumor lejano.

Fackel

El que dus dintre

Imatge presa de la xarxa

La meva vida ha estat

com una ampolla de xampany

llargament madurada.

Hi ha hagut un instant 

en què el tap ha sortit volant,

i després ja res ha estat igual.

No tornaré a tenir

sequera creativa mai més. 

Que allò meu és

talent, treball i sort,

però sobretot desig i voluntat.

No em miris així

Fotograma d'El que queda del dia,

per al Repte poètic visual 354 dins Relats en català

Ets un home gran

però sembles un infant.

No sé en qui penses, actor,

però ets com James Dean

quan feia de rebel sense causa.

I quan parlava amb el seu pare fals

no estava interpretant, era ell i prou.

Que una mirada com aquesta

és tot el que queda d'aquella

persona a qui encara estimes.

Amb la qual ens sedueixes a tots.

Fotogènia

L'amor neix en els ulls i els ulls el xerren

Refrany català

"T'ho menges tot amb aquest mig somriure",

em vas dir el darrer cop que ens vam trobar,

fa més de dos anys. Diuen que quan n'estàs d'algú

l'únic que vols és veure'l. Això és la tesi principal.

Però també que val més un altre que no cap.

Això serveix només per als que tenen horror vacui.

Per als que confonen la passió amb la compenetració.

No són per a mi les roses grogues de la gelosia,

perquè tampoc el groc del materialisme va amb mi.

Sóc del cinc per cent de la humanitat que no es casa mai.

Segurament de tant que estimo, de tant que sento.