Tot té el seu què

 Niporepte 332 Papallona

dins Relats en català

A la tardor,
un deix de primavera.
La papallona,
que ja no troba flors,
però sí fulles roges.

Quan passa alguna cosa

 ODINTSOV, Roman

dins Pexels

Deixats anar,

cabells de l'edat d'or,

el cap decoren.

Sense despentinar-te

no arriba el cop de vent.

Helena Bonals

Pasión del cabello suelto:

alocados ritmos

briosos vuelos

agitadas navegaciones

intrincado bosque

distrayendo la mirada profunda

de nuestras mentes.

Fackel

De cop i volta

arriba el cop de vent.

No l'esperaves.

Escabella't i vola.

I amb els cabells, la ment.

Carme Rosanas

Irresistible

 Imatge d'inici de l'ordinador

També jo em vinclo

i aproximo les branques

a les arrels.

Em replego endavant.

La teva llum em mena.

A l'horitzó es pon el sol

 

VOORTMAN, Sebastian

 Cos d'aigua durant l'hora daurada

dins Pexels

Accepto el risc

de les ones irades

si et puc haver.

Barana

 KOZLOV, Alex

dins Pexels

Rere el meu marbre,

més enllà del meu art,

una natura

és en expectativa.

I té tanta bellesa...

Amiga de l'ànima

 HAZELWOOD, Suzy

dins Pexels

Era una nena,

tenia tres anys,

i ja era precoç,

abans de l'ús de raó.

Sóc una dona,

tinc cinquanta anys,

i encara faig crítica

de la raó pura.

Autoretrat

 BARNES, Gary

dins Pexels

Sóc poc convencional

com els dies de festa,

sensible com una sandàlia,

constant com la pluja d'abril,

innocent com el verd,

gens cursi i minimalista

quan escric poesia.

També una nena 

com Bettina Brentano

i alhora sàvia com un vell.

M'agrada tocar de peus a terra

el mínim imprescindible, com Kafka.

I sempre voldré ser tot el que sóc.

[Aquest poema és un exercici per a un taller de poesia que estic fent]