Diferències

JJMicolau Granollers verd

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tu ets en zel, jo m'enamoro.

Tu lladres, jo faig poesia.

Tu mires el terra, jo els estels.

La teva sequera és la meva verdor.

Adversativament

Això ve d'aquí i d'aquí

Jo no cerco, trobo en trobar.

Jo no invento, observo.

Tampoc pateixo, només glateixo.

Et necessito i no et necessito.

Helena Bonals

Tinc a l'abast la neu que puc trobar.

En mig de la blancor estels hi observo.

Batega el cor i amb ell glateixo.

Serà per la raó que et necessito.

qui sap si...

La mar com a penyora

Imatge manllevada d'Enfilant finestres

La bona vista

no te la pren ningú.

T'està esperant.

Helena Bonals

Hi cap el mar

a la meva finestra.

El blau ho és tot.

Carme Rosanas

Aboca el mar

per la finestra, neda,

tendra mirada.

Amaga la mar

a la finestra, mira 

com es buida.

qui sap si...

Tens tot el mar

com si fos un ventall,

a toc de mà.

sa lluna

Fugissera permanència

 

Manllevat d'aquí

Els rocs i l'aigua:

Parmènides i Heràclit

amb ells reviuen.

Aforisme

HORVAT, Frank

No és en les paraules que es troba la poesia, és en el blanc que deixa.

 

El teu esperit i la teva roba

JUANJO Coneixes Granollers?

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tan diferents, tan clavats.

És bru l'arbre a contrallum,

que celestial es mostra alhora.

Com la tinta d'un poema

sobre la pàgina en blanc.

Una bona vista que s'ho menja tot

si es tracta de veritable poesia. 

Helena Bonals

Com una empremta

en un cel que no puc tocar,

Com un núvol

en un cel tot blau.

Com una gota

en un terra assedegat.

Com la darrera fulla

d'un arbre caducifoli.

Com el darrer mos

d'un tros de pa.

Com aquell petó

que ens donem al marxar.

Com la llàgrima

que s'eixuga des del mirall.

Es pot acabar,

però em quedarà el record.

qui sap si...

Raíces firmes.

Miradas efímeras.

Guiño mutuo.

Fackel

Si l'arbre és bru,

té el cel entre les branques.

Fulles i núvols.

Carme Rosanas

Inútil resistència contra el temps:

has estat bell i et tornaràs una ombra,

però un ocell agraït

dorm a la teva branca

i somia un palau.

Olga Xirinacs

Felicitat i dolor d'estimar

així en els cors amants

mescla Amor flama i gel

fragment d'un poema d'Ottavio Rinuccini

musicat per Monteverdi

al "Lamento della Ninfa"

           EMERSON, Victoria Imatge lliure de drets dins Pexels

Que l'amor fa mal, perquè ja és fet de malenconia.

Pot semblar en va, però fa créixer la poesia.

Comença com una bella jove promesa, 

que és atractiva i tan amarga com la llimona.

Sembla que acabi, però no coneix el passat.

Alguna vegada és correspost, però mai d'igual a igual.

Si és amor de lluny va sempre molt més enllà.