En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 27 d’abril del 2025

Que ningú et vol quan perds

 


Repte Poètic Visual 355 Resurrecció


Quan has estat morta en vida,
i sempre per amor,
s'entén que duguis amb tu
el sofriment a la mirada.
Que plogui sobre mullat,
i no puguis ni arribar a fer
de perdedora simpàtica.
Però la justícia poètica
sol acompanyar malgrat tot
els aneguets lletjos com tu.
Si pots viure prou anys,
i anar omplint-los
del teu excés de sentiment,
la teva ploma serà la teva resurrecció.

dijous, 24 d’abril del 2025

No és el que sembla


Poema visual meu

La prosa amb la poesia.
El reflex de la vida
en el que escrius.
Bellesa i progrés,
raó del sentiment,
intuïció pràctica.
Els dos per separat,
els dos en contacte,
entremesclats en el moment
de tancar el llibre,
unint una plana amb l'altra.
Quan et fas teu tot allò
que fins fa poc has llegit.

dissabte, 19 d’abril del 2025

La meva part




Jo he conegut la felicitat absoluta,
però també el dolor més gran.
Per això ja res del que em pugui passar
no té cap importància ara.
No estic de tornada de tot,
només tinc experiència.

dimarts, 15 d’abril del 2025

El que té sentit


GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per conceptual que sigui una obra,
si és art sempre podràs escoltar-ne
aquella mar dins d’una conquilla.
El moment en què,
com en una tangent,
el que és rodó coincideix
amb el que és pla,
el que dius amb com ho dius.

Helena Bonals

Tomo la concha.
Pasos en la arena.
Rumor lejano.

Fackel

diumenge, 13 d’abril del 2025

El que dus dintre


Imatge presa de la xarxa

La meva vida ha estat
com una ampolla de xampany
llargament madurada.
Hi ha hagut un instant 
en què el tap ha sortit volant,
i després ja res ha estat igual.
No tornaré a tenir
sequera creativa mai més. 
Que allò meu és
talent, treball i sort,
però sobretot desig i voluntat.

dissabte, 5 d’abril del 2025

No em miris així


Fotograma d'El que queda del dia,
per al Repte poètic visual 354 dins Relats en català


Ets un home gran
però sembles un infant.
No sé en qui penses, actor,
però ets com James Dean
quan feia de rebel sense causa.
I quan parlava amb el seu pare fals
no estava interpretant, era ell i prou.
Que una mirada com aquesta
és tot el que queda d'aquella
persona a qui encara estimes.
Amb la qual ens sedueixes a tots.

diumenge, 30 de març del 2025

Fotogènia


L'amor neix en els ulls i els ulls el xerren
Refrany català




"T'ho menges tot amb aquest mig somriure",
em vas dir el darrer cop que ens vam trobar,
fa més de dos anys. Diuen que quan n'estàs d'algú
l'únic que vols és veure'l. Això és la tesi principal.
Però també que val més un altre que no cap.
Això serveix només per als que tenen horror vacui.
Per als que confonen la passió amb la compenetració.
No són per a mi les roses grogues de la gelosia,
perquè tampoc el groc del materialisme va amb mi.
Sóc del cinc per cent de la humanitat que no es casa mai.
Segurament de tant que estimo, de tant que sento.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...