En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 11 d’octubre del 2026

Estimar és ser estranger


Repte Poètic Visual 381 Amants

M'arriba més al cor
el que ens diem virtualment,
el que els poemes revelen,
com no ho faria pas
trobar-nos enganxats.
Per això, encara que em facis gruar
poder veure't i parlar amb tu,
el que l'enamorament cerca només,
penso en Dante i Beatriu,
en Petrarca i Laura,
en Machado i Leonor.
Arquetips fets de carn i ossos,
escultures que es deixen besar,
pintures trompe-l'œil.
El gran amor en un clic.

diumenge, 4 d’octubre del 2026

La follia de Corelli


BIGAS, Joan Castell de focs

Aquests focs artificials, que s'alcen com l'arena, 
les cartes, els castellers, són fets de colors càlids,
pels que tots glatim, i de freds quan davallen
les seves espurnes, fetes d'ambivalència.
Que tot és progrés, i tot és decadent.
Però al cor de la negror, sempre l'efervescència.

Helena Bonals


Blancos o negros
los corazones laten.
Ritmo travieso.

Fackel

diumenge, 27 de setembre del 2026

D’on prové la bellesa


AGUS Paisatges d'Osona

La veu poètica es manifesta
en aquella tangent del paisatge,
allà on cel i terra es besen,
on la innocència es duplica.
No sols les arrels s’amaguen,
també el tronc nu té pudor de ser.
Però l’arbre esponerós manlleva 
del passat tota la seva glòria.

Helena Bonals


Oigo las voces
de la tierra y el cielo.
Hondo lamento.

Fackel

divendres, 18 de setembre del 2026

Analfabetisme visual


MIGURENA Desviació

Vols anar de dins cap a fora,
i només topes amb una paret.
Vols arribar al teu lector,
però el missatge es perd pel camí.
Però, tal i com ho dius,
és que no es pot arribar pas
a dir d'altra manera,
això és el que fa poesia.
És normal una certa recança
a donar-te sense reserves.
El que és indirecte
va directament al cor.

Helena Bonals


Abro los ojos
el aire me recorre
me hace poema.

Fackel

dimarts, 15 de setembre del 2026

Reflexos


Imatge trobada a la xarxa

Les paraules parlen per tu, i el silenci,

l’espai en blanc, el que és inefable també.

Amb els ulls ho xerres tot,

amb el que la roba diu de tu

no només et vesteixes.

Amb la balma del poema

t’amagues i et mostres alhora.

La teva necessitat de bellesa

és ornament i és estructura.

Primer el sentiment, després la mètrica.

dissabte, 12 de setembre del 2026

11 de setembre


AGUS Sau II dins


Es fa costa amunt de continuar endavant
quan tot al nostre voltant ofega passat i esperança.
Però aquest deix del que som encara,
que va més enllà, també per piràmide,
justament per petit és molt més gran. 
Això ho saben prou tots els poetes,
tots els que tenen la raó amb ells.
No hi ha cognició negativa que valgui.

divendres, 4 de setembre del 2026

Aurea mediocritas


Repte Poètic Visual 380 Sol llunàtic

Entre el desenfrè i la contenció,
entre l’exuberància i el que és clàssic,
o entre la prosa i la poesia.
Quan tots dos elements es confonen,
és estimar i ser estimat,
el gran amor de Margarit.
L’inefable toca de peus a terra
i la bellesa és per dins i per fora.
Un dels moments per als quals
no sabem que hem nascut,
que ningú ens pot prendre.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...