En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 22 de febrer de 2021

La base de tot


 JUANJO, Coneixes Granollers?


D'una columna,
la base i el seu fust
una sola ombra fan.
I és que la maduresa
ens mira amb ulls d'infant.

dissabte, 13 de febrer de 2021

Més enllà del progrés

 AGUS Per la serra de Ponent


Pals antiestètics,
però alhora la força
dels teus poemes.

Helena Bonals

La solitud
a la vora dels pals
es fa més ampla.

Carme Rosanas

Són tan antics
els arbres del telègraf
que són natura.

Xavier Pujol

La nova força
des dels fils t'acompanya
camí de sempre
i quan al destí arribis
allà estarà esperant-te.

Kefas



JUANJO Coneixes Granollers?

Arbres florits,
allò que preconitza
un somni tímid.

dimecres, 10 de febrer de 2021

Del dit al fet


Niporepte 313 dins Relats en català


Vaig convertir-me,
sentir la poesia,
quan pel bell mig
vaig obrir un poemari.
Ja mai no m'ha deixat.

Helena Bonals

Els dits s'esmunyen
pels llavis de paraules
Plaer solitari

Kefas

dissabte, 30 de gener de 2021

Cremallera


AGUS Anas platyrynchos dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Entremesclar
el que dius com ho dius:
perquè l'intèrpret
no sàpiga on trobar
el pinyol o la polpa.

diumenge, 24 de gener de 2021

Bon averany


 Niporepte 312 Viatge al cor de la glacera


Reflexos càlids,
precursors de la fe
que s'ha escolat.

Helena Bonals


Mirada gèlida
conformen l'esperança
que no s'escola.

Xavier Pujol


El blau glaçat
al cor de la gelera
aigua promet.

Carme Rosanas

divendres, 15 de gener de 2021

Sense vida


Niporepte 311 Silenci dins Relats en català


És un final
i el teu principi alhora:
així és l'hivern,
quan perds algú, de fet
els teus versos hi guanyen.

diumenge, 10 de gener de 2021

El poder del contrast

 


 PINTÓ, Jordi El poder de l'art

Abstracte i roig.
Romanticisme blau.
Trencament verd.
Cel amb clapes taronges,
realisme inefable.

Helena Bonals

Seure i llegir:
idees i cabells 
volen al vent.
El blau que m'enamora,
el verd que em fa pensar.

Carme Rosanas

Els roigs desitjos
que dins del blau habiten
el vent escampa
per pintar vides grises
i amb verds i grocs l'arboren

Kefas

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...