En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 9 de maig de 2022

Vol arran de terra

Només una cosa important,
t'estim com un locu i m'aguant.

(Joan Miquel Oliver Jo diria "cine")





T'estimo en veu alta,
sense retenir-me,
però també sense pedestal.
Sense esperar res a canvi,
com no sigui que em facis cas.
Sóc tan directa com tu misteriós.
Tu ets la forma i jo la interpretació.
Som grans però tenim la poesia,
el nostre terme mig
entre l'assaig i la novel·la.
Si vaig endavant és perquè tu hi ets.
Cap pedra pot contrarestar
la delicadesa de la teva ploma.

dimecres, 4 de maig de 2022

Recança

 Cada migdia que perds és un migdia que no torna

(dins l'anunci de Free damm)



Cada amor que oblides
és un amor que mor.
Cada obra que no escoltes
és art que no diu res.
Cada llibre que no llegeixes
és una trobada que no vius.
Cada instant que perds
no retorna mai més.

diumenge, 1 de maig de 2022

Vibrar


 BIGAS, Joan Tormenta

Interpretant,
anant més lluny del llamp,
només s'hi troba
una electricitat
que ja era en tu mateixa.

divendres, 29 d’abril de 2022

Sobre l'estil

 

KANDINSKY, Vasily Muntanya blava


Regal embolicat que és metàfora,

aigua sense gerra i vista sense habitació

que són metonímia,

muntanya blava que és sinestèsia,

xiprers simbòlics que són com foc.

Més que recursos, són l’essència

de la poesia i l’art.

dimarts, 26 d’abril de 2022

Enlluernament


BIGAS, Joan Lluna rosa dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Gran lluna plena,
te n'has de resguardar,
de tant que brilla. 

M'alço del terra
per poder-te haver,
llir entre cards.

Helena Bonals


Sense resguard
de lluna, enlluernada,
combrego llum.

Carme Rosanas

dijous, 21 d’abril de 2022

Tresor


 Imatge lliure de drets a Pexels
de Ann H

No és pas trencat
el meu cor de colors.
Es corresponen 
als instants preciosos,
reverberant entre ells.

diumenge, 17 d’abril de 2022

I encara els versos

(Títol manllevat de Jordi Dorca)


Imatge dins Pexels

Sempre parles dels llibres
que et cauen de les mans.
I ara sóc jo qui sembla que ho faci.
L'èxit i el fracàs, les dues cares
de la mateixa moneda, 
els dos impostors de Kipling.
Encara vibro amb la bona música,
encara trobo sentit a escriure.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...