En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 2 de febrer de 2023

Ho tenim tot


Paraules per fer-ne un poema
al taller per Telegram Lletres impures

No he volgut mai
tan sols situar-me,
sinó tenir-ho tot
en el gris que arriba
després de la trobada
entre la llum i la foscor.
Com la saviesa
dels cabells blancs
entremesclats
amb els castanys.

dissabte, 28 de gener de 2023

La vida no té importància



És necessari tenir
significat i significant
per trobar el referent?
És convenient dir i fer l'amor
per sentir-lo?
O estimar i ser estimat
per connotar-lo?
La lingüística pot ser
un bon recurs literari.

diumenge, 22 de gener de 2023

Semàfor


THE CACTUSENA
Imatge lliure de drets a Pexels

Per uns instants
tens permís per passar
i haver la lluna.
Més tard potser els arbres
n'amagaran el rastre.

dissabte, 14 de gener de 2023

Càlida fredor


ORTAS, Javier "Con los ojos cerrados..."

Que cel i terra
siguin a imatge
l'un de l'altra.
Quan tanques els ulls
és quan s'entremesclen.
La forma no canvia,
només l'accident.
Camps llaurats,
núvols solcats.

Helena Bonals


Matí de boira
allà on es fon la terra
i el cel no ho sap.

Xavier Pujol

Nubes de lluvia.
El mar cubre la tierra.
Huida del sol.

Fackel

dissabte, 7 de gener de 2023

Felicitació

Disseny meu amb imatge lliure de drets de Pixabay

Serà bon any,
l'ombra que no s'ha fet
realitat.

Helena Bonals


Sombra naciente.
Lenta aproximación.
Soy yo o no soy.

Fackel


L'ombra:

Si no la veig
és que tu vas davant
i no us atrapo.

Carme Rosanas


Sense la llum
la meva amiga ombra
no existiria.

Xavier Pujol

Jo i no altre
en un dilatat espai.
Noméss les ombres.

Sa lluna

dimecres, 4 de gener de 2023

Desitjo desitjar

Imatge lliure de drets dins Pexels

Vull ser com els països
on sempre és primavera.
Estimar sempre en present.
En comptes de l'amor
que mor amb el temps,
l'amor que creix amb ell.
Ser la flor i mai el fruit.
Una flor que ningú
arrabassi de l'arbre.
Ser la verdor d'Anglaterra
i el roig encès d'un poema.
Progresso adequadament.

dimarts, 27 de desembre de 2022

L'escaiença de les coses


GARCIA, Juan 

Quan aquestes ombres
deixaran de ser-ho
i serem tu i jo?

Quan tu i jo 
esdevindrem inefables
enamorant-nos de debò?



GARCIA, Juan 

És l'art, que és un misteri,
o més aviat l'espectador?
L'intèrpret els connecta.

Abstracte o realista,
sempre vols transcendir,
tendir cap amunt.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...