Gravetat

De ben petita
no vaig aprendre a fer
la tombarella.
Tampoc la vertical,
ni peus ni mans a terra.

Trencar motlles

Superar-te tu mateixa,
escriure sempre més i més original,
és com els atletes que sempre
han de millorar el rècord existent.
"Cabells d'or" és una metàfora
potser massa feta servir,
però efectiva.
Per què canviar-la?

Estima i fes el que vulguis

Una rosella,
amb tota la seva bellesa,
és un defecte en els camps,
que es vol evitar
com les males herbes.

També hi ha amors
que creixen
de manera salvatge
i no són mai acceptats
per la societat,
primaveres fràgils
i enceses alhora
com aquesta flor.

Baules

COSTA, Xevi Baules dins I encara els versos

Entre les baules
dels dies i de l'espai,
lligams subtils,
xarxes de tots els versos
ens fan presents, per sempre...

Carme Rosanas

Entre els silencis
del brogit i la llum,
sentits ocults,
bellesa transparent,
arriben per igual.

Helena Bonals

Rosa

Rose dins The nicest pictures

Tinc una rosa
amb el blanc d'amistat
sempre per dins.
Una flor ambivalent,
com primavera en lluita.

Sinestèsies

Quants grams de sucre calen
per fer un poema ben líric?
Quant de pebre trobes,
quanta sal, en un poema social?
Un poema d'amor
hauria de fer olor a rosa.
La poesia t'hauria de permetre
sentir abans d'entendre.

Tanka del crepuscle

Tanka del crepuscle dins I encara els versos

Tot recordant-te,
passa el món cada dia.
Com una ofrena,
el teu clamor sentíem,
branca del roig crepuscle.

DORCA, Jordi

Crida la branca
esqueixant el crepuscle.
Després la fosca
on sembrarem projectes
construirem albades.

ROSANAS, Carme

Tot somniant-te,
el meu món no es mou pas.
Obrint finestres,
no sentirem clamors,
tant de posta com d'alba.

BONALS, Helena

Benicàssim dins I encara els versos

Sentors marines
cap al desert s'enfilen.
De roca humida,
de sang i vi, la corfa
és teva, Benicàssim.

DORCA, Jordi

De roca humida
universos de riba.
Els peus descalços
tasten el vi d'onada
embriagats de mar.

ROSANAS, Carme

Corfa del vers,
també tu ets una closca.
Dins teu hi caben
núvols, onades, illes.
El desert els escolta.

BONALS, Helena

La màxima senzillesa

Esperes la vena
quan esperes adormir-te.
No fer res és tan bo com no parar.
I no dir res és com dir-ho tot.

Imatges

Una metàfora
és com un edulcorant,
produeix el mateix efecte
però és ficció.
La poesia és un calmant.

Sèneca

SÁNCHEZ, Gervasio dins Machado en Collioure

Malgrat les runes,
el dia surt de nou
per a tothom.
La vida continua
exactament igual.

Estimar és ser distant

Estimar és ser distant.

L'amor és ser estranger

MARGARIT, Joan dins el poema Final de recital (Els motius del llop)

Jo m'assemblo a la meva àvia,
molt morena, estimo molt
però no sóc gens apassionada.
Identifico allò físic
com el contrari de l'amor,
per això no passo mai de la poesia.

In-de-pen-dèn-ci-a

Me'n recordo de quan
li vaig preguntar al meu pare
si Jordi Pujol en el fons
no era independentista,
quan no n'era moda.
Ell em va contestar
que aquest gran polític
és un idealista,
però sempre ha provat
de portar-se bé amb l'estat,
com tots els catalans.
Quan aquest mateix polític
va dir "Ara toca independència",
vaig adonar-me
que aquest procés
serà llarg com aquesta
paraula recontraesdrújula,
però que només
depèn d'una síl·laba.

[participació a la proposta del Blog-via cap a la independència]

Dels motius a la mètrica

Em captives, deducció.
Ets als meus peus, inducció.
De la carcassa a les rodes,
sempre començant
per la teulada.

Destí

El meu nom
i primer cognom
són una al·literació
de eles i enes.
Jo havia de ser poeta.

Llevat poètic

Un poema lligat
com una maionesa,
res que pengi per enlloc.
En el qual tots els elements
no es distingeixen,
com en una picada.
Sense grumolls,
la bona beixamel.
I també amb la clara
a punt de neu.

Aquella gastronomia
de les imatges,
sempre anant més enllà
dels ingredients,
de la recepta.
Olor de poesia.