D'un costat a l'altre

AGUS Montserrat dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Entre realitat i imaginació, 

la narració és l'important.

Entre forma i contingut,

la interpretació és el que cal.

Entre home i dona,

les flors són necessàries.

Entre el desig i el sentiment,

l'emoció sense cap núvol.

Helena Bonals

Miro mi vida

entre sueño y sueño.

¿Estoy soñando?

Fackel

Entre l'alba i la posta

AGUS Calella de Plafrugell

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

 

Quan entres en la foscor,

l'enlluernament per la bellesa

d'aquesta Calella de cada estiu

perdura encara.

Amb les voltes que t'acompanyen

fins que les ombres acaben.

I aquesta connexió

amb el que t'és profund,

més enllà de l'embornal.

Les cases blanques del final

t'esperen amb impaciència.

Helena Bonals

Quan entres, llum

de l'estimada platja.

Ja ets a casa.

sa lluna

Entre el dia i la nit, les cases blanques.

Entre la claror i la fosca, hi ha la porxada.

Entre la terra i el mar: tornar a Calella!

Carme Rosanas

Arcos de sombras.

Pasajes de las horas.

Desnudamientos.

Fackel

Premi Bigues i Riells Pili Canillas 2024

 El meu poema ha quedat finalista, en segon lloc.

Això sí que és motiu d'eutímia, 

tot i ser un premi petit.

El bes de la primavera

Niporepte 387 El bes de la primavera

dins Relats en català

Lluna, dona i papallona

Bellesa fembra.
Només la primavera
pot igualar-s'hi.

Hermenèutica

Amb el poema,
un intèrpret cercant
trobar-hi el fons.
Voliana que cerca
el nèctar dels teus llavis.

 

Així neixen les idees

AGUS La Termica X dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Fent poesia és talment com si fes novel·la.

El que visc és la prosa, el pal sec.

Els versos, els serifs, aquells llocs buits

que vas trobant en els passatges

que no són més que allò que t'omple.

El teu diari personal és tot el que escrius,

el que condenses amb poques paraules.

Eutímia

AGUS Sant Feliu de Guíxols 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

 

Gronxar-te amb l’arc de Sant Martí, l’hamaca

que t’aixeca del terra entre l’alba i la posta.

Anar del nadir al zenit.

Retenir l’emoció dins d’una espurna

que és tot el que queda del dia.

Poder-ho transformar

en paraules i en silenci,

on em trobi sempre amb mi mateixa,

quan ja no hi trec ni hi poso res.

Després de la pluja

AGUS Aiguafreda 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

M'alço del terra

amb un fanal sobrer,

quan surt el sol.

Però és l'únic que tinc

per veure-hi clar de fosc.

Crítica a la raó pura

Imatge presa de la xarxa

Com una mitja taronja,

la del reflex en els versos

de la bellesa amb la bellesa.

Just a la mitjanit,

la que assenyala la fi d'un dia 

i el començament d'un altre.

Una lluna de mentida

però que val per mil veritats.

Helena Bonals

Luna coqueta.

Te miras en las aguas

como Narciso.

Fackel

A l'aigua quieta

el minvant hi reposa

molt lluny de casa.

Xavier Pujol