En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 19 de maig del 2013

Les petites alegries

KANDINSKY, Wassily Les petites alegries

Entrar espontàniament en un quadre.
Creure per un instant
que has trobat el sublim.
Un cop de vent
que és com un revestiment d'art
sobre el ferro fred de la vida.

11 comentaris:

  1. Aquesta imatge i el poema també s'escauen per a "Allò bell, allò sublim". Les petites alegries són les que perduren més. Que tinguis un dia ple d'instants sublims!

    ResponElimina
  2. Al febrer de 2009 vaig anar a Munic a veure una exposició sobre Kandinsky.
    Va valdre la pena: vaig tenir molts moments i impactes de sublimitat; i això, malgrat la forta nevada que feia i l'ensurt per haver tornat amb l'últim avió de la nit, amb molt de retard i en mig d'una forta ventisca acompanyada de molta neu.
    Ferro fred de la vida, aquesta vegada de tornada amb un bon abric, el de l'art de Wassily Kandinsky!
    Ho rememoro gràtament, contemplant el quadre tant preciós que avui ha penjat i comentat l'Helena Bonals!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      hi ha un quadre de Kandinsky, Improvisation 7, que l'he vist almenys dues vegades en directe. Aquest que he penjat no el conec pas, però s'hi assembla. Aquí hi ha l'origen de la meva passió per l'art.

      Elimina
    2. Helena,
      consultat el catàleg de l'exposició de Munic, Absolut Abstrakt, i he anat a la recerca del quadre 'Improvisation 7', el que va donar origen a la teva passió per l'art.
      El quadre porta aquest títol: 'Improvisation 7 (Sturm), 1910'. Certament s'assembla amb el tu has penjat.
      I no podia ser per menys que 'Improvisation 7' fos l'origen de la teva passió perquè STURM vol dir tormenta!

      Elimina
    3. Abel, això és el que jo hi veig en aquest "temporal": és com si tots els elements de la pintura fossin engrapats i alçats cap amunt. Mai he tornat a interpretar així, però tampoc mai he deixat de voler interpretar des d'aleshores.

      Elimina
    4. Què bonic, Helena, que el teu moment iniciàtic en l'art hagi estat en la pintura de Kandinsky, amb el seu llenguatge pictòric ple d'un lirisme reflectit, sempre d'una manera molt emotiva, en un permanent esclat multicolor.
      Igual que tots els teus versos, sempre virolats i plens d'emoció i de lirisme.
      Helena, Excelsa!

      Elimina
    5. Moltes gràcies, Abel! L'excelsitud és en els ulls de l'observador, que diria Thomas Mann o Plutarc.

      Elimina
    6. M'afalagues molt, Helena! També moltes gràcies!!!

      Elimina
  3. Kandinsky i el teu poema lliguen molt bé. I el vent que escampa l'alegria és una bonica metàfora pel quadre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      moltes gràcies de nou! Kandinsky era molt romàntic, per això m'agrada.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...