Filologia

Em desagrada tot el que no va
més enllà de l'aprovat,
"no tinc paciència pel televisor",
menystinc els colors fluorescents,
els papers a terra,
els qui no estimen les flors.

M'agraden els científics
humanistes,
les coses rústiques,
la cal·ligrafia,
la tipografia en un llibre
i com a art,
també el que se'n pot treure
d'un ordinador.

Estimo la paraula,
com a bona filòloga,
sobre gustos sí que hi ha escrit.

Ingènua

Com una nena
fora i en el profund,
no és casual que
la veritat m'acompanyi,
mentre m'ho empasso tot.

Mai no se'n sap prou

Les idees em vénen caminant,
i amb la ploma a la mà
també em deixo anar.
M'agrada el concepte
i m'agrada la forma.
La mètrica em porta al sentit,
el sentit a la mètrica.
Però el que faig
mai és prou bell,
per molt que ho brodo,
mai és a l'altura
del sentiment
que reflecteixo.

Cap crítica als crítics

Pots creure que els crítics
són eunucs que saben com es fa
i no ho han fet mai,
que la interpretació
no és creació,
que observar
és menys que inventar.
Però mai no te'n podràs desfer,
si proves l'aigua de Canaletes
de la interpretació.

És tan important dir el que cal dir
com sentir el que cal sentir,
encara que sintèticament.
No es fan la competència,
s'estima interpretant,
s'estima fent poesia.

L'art i la vida

L'esclat de l'amor,
el llamp de la poesia,
la inspiració de l'obra,
el retorn del passat,
són coses que fan més bella
la nostra existència,
com un quadre emmarcat,
com una finestra amb bona vista.

Les dues cares

Comento novel·la

però només anticànons.

Escric crítica

però no en llegeixo.

Escric sobre art

però no en faig.

Provo d’entendre la poesia

i faig poesia intel·ligible.

Si escrius com Margarit

potser no seràs mai com Paul Celan,

si ets un dissenyador

no seràs mai com un pintor.

Quadrícula versus espai blanc

A vegades, quan escrius,

es nota la pauta de sota.

D’altres et llances al buit

del paper en blanc.

A vegades ets molt literal,

d’altres més literària,

sovint corregeixes molt,

a voltes estàs inspirada.

Però sempre t’omple

el que fas, i el que en reps.

El poema com…

Una parcel·la de bellesa,

un bon títol,

una coberta d’art,

un cargol de mar,

tres esglaons cap a la lluna,

una taca de tinta,

el roc que forada una xarxa,

un text de llibertat.

Palimpsest

El que he escrit
a la pàgina anterior
de la llibreta
se'm transparenta.
No es pot viure
sense el passat,
encara que sigui borrós,
encara que provem
d'eliminar-lo conscientment.

Retalla i enganxa

Cisternes seques esdevenen cims
pel tros d’escala que no mena enlloc.

Jo só d’on ve l’inesgotable foc,
petxines mortes.

Del vell vençut,
el somni clandestí d’un home gran.


[Espriu, “Inici de càntic en el temple”.
Carner “Cor fidel”

Carner “Cor fidel”
Olga Xirinacs “Petxines mortes”

Espriu “Indesinenter”
Margarit “Amor i temps”]

Tens un racó dalt del món 230 joc literari

La pilona com a poema

Sempre abrupta,
contrastant amb
la llisor del terra de ciment.
Protegint la vorera dels cotxes,
de la carretera,
del quitrà.

Poesia i interpretació

Fins ara he tingut
el que és amagat
per acabar dient
el que vull.

M'estimo la possibilitat
de parlar del que vull
alhora que ho amago.

Sento el que vull sentir,
dic el que vull dir,
faig crítica, faig poesia.

No tocar de peus a terra

Impaciència per creuar
el carrer,
pressa per travessar
el pont sobre el riu,
ganes de menjar-se el món
sense queixals.

Jo no busco...

Trobo les idees
caminant,
tot i que no me les puc apuntar,
treballant,
entre la prosa quotidiana,
llegint,
encara que no hi tingui res a veure.
A vegades fins i tot
les tinc quan les vull tenir.
L'important és tenir-ne ganes,
ganes de debò.

Aparentment de curta volada

Un haiku o una tanka.
Una flor davant una catedral.
La cadira de Van Gogh davant la de Gauguin.
Un clip que subjecta amb eficàcia un plec de fulls.
Un llibre en comptes d'un bitllet de vint euros.
L'alegria d'un instant que omple una vida.

Patriarcalisme

Els clàssics:

si el passat ja és superat,

com és que els continuem llegint.

Si les persones es casen enamorades,

on són Romeo  i  Julieta.

Si les dones s'han alliberat,

com és que treballen més que mai.

Per què els que perden una casa no ho fan mai per

La música com a soroll

Una estació de metro plena de quadres,
una botiga de roba on s'hi recita
un poema cada cinc minuts,
un restaurant colgat de llibres.

Ens atiborren de música de fons
ens agradi o no.
Diuen que ven més.
A mi em fa avorrir-la.

Pren-t'ho amb filosofia

Era Sèneca que deia
que pots perdre
una cama, un braç, la vista,
però que la vida continua
exactament igual.
Penso que perdre una persona
seria el mateix.
A vegades és millor i tot,
per allò de la rendibilitat,
per allò del "perdedor simpàtic".

És una veritat universal que...

Jane Austen mai es va casar,
però hi entenia més del tema
que moltes parelles.

Franz Kafka era un solteró
del qual totes n'estaven.

Goethe va ser verge fins els quaranta
i sempre es fixava en dones casades.

Els trobadors davant la seva dama
solien patir la síndrome de Clerembault.

Hom es pregunta si és que existeix la normalitat.

No tanco per vacances

Vull escriure un poema
i no em queda tinta a la ploma.
Finalment escric en lletra lligada,
lligada pel sentit.
El poema deixa espais en blanc,
i el text respira llibertat,
al contrari de l'espai de prosa.
"Cap dia sense una línia",
fins i tot a plena nit,
fins i tot a l'agost.

Arrel d'un títol

Aconsegueix el que vols,
valora el que tens.

Toca de peus a terra
per poder volar.

Guanya't la vida
per poder viure per l'art.

Sigues com un nen
i madur alhora.

Fes el bé
sense donar-te.

Ves sempre que puguis
pel fil del ganivet.

Repetició

La pastanaga davant del burro.
La pedra de Sisif.
Llevar-se cada dia
i anar a dormir cada nit.
Que torni la primavera.
Desitjar, tenir i perdre.

Per què detestem sovint
allò que som,
la nostra finitud,
la nostra impotència.

Test psicotècnic

Amb què relaciones primer
la llum d'una espelma?
Amb la llum d'un fanal, opció A,
o amb la llum de la lluna, opció B.

Entre el "tècnic" i el "psicològic",
jo em quedaria amb la segona opció.

D'un vers de Vicicle

Jo em dic: potser.
Malgrat la mà m'ho nega,
el vers floreix.

Tinc el millor:
malgrat el temps en contra,
estic tranquil·la.

Que lent el món

Escriure per matar el temps
o escriure per allargar-lo.
Comptar els minuts per plegar,
o no voler pedre'n ni un
per acabar un llibre.
Tenir el temps venut
o fer servir el lliure albir.
És l'ambivalència en què
ens  movem algunes persones.

Nit de reis

La poesia hauria de servir

per impedir que els nens

es fessin grans,

impedir que es precipitessin

en l’abisme de l’edat adulta.

Jo mateixa hauria

d’haver fet més cas

de Nit de reis,

i m’hauria estalviat

alguna mala estona.

Una poesia que a vegades

només és un paraigua obert

sense pluja,

d’altres un flotador

que arriba tard,

però que sempre

pot arribar a servir.

Relliscar però no caure

Un trajecte de metro

que no s’allarga massa,

una pluja efímera,

perdre el temps a voltes,

no fer règim de tant en tant,

projectar-te en un poema

enmig del que és prosaic.

La inspiració

A vegades la teva ombra
va per davant teu,
anticipant-se al futur.
A vegades va endarrere,
recordant el passat.
I d'altres pràcticament
no fas ombra,
és com quan somieges,
mig desperta,
mig adormida,
i la inspiració t'acompanya
més que mai.

La flor i el fruit

Em quedo amb el sentiment,
viu o congelat.

Visc amb el desig,
hàbil o no.

Somnio amb la idea,
no la realització.

Prefereixo el bon gust,
no la presentació.

M'agrada el que és bo
i no enganya.

El meu pa de cada dia

Fes altres coses que t'omplin.
Tot el dia davant de la pantalla!
Això és un vici, una pèrdua de temps.
És el territori de la mediocritat.

Per què estic colgada de blocs?
The answer is blowing in the wind...