Per a mi escriure no és només oblidar-me momentàniament de familiars ja morts o d'antigues estances amb ells sinó fer la meua vida, escriure ja és quelcom com menjar o respirar i, ho dic sense ressentiment, només amb la raó de qui sap que si no escriguera no sé que seria de mi.
Recorro la constància dels teus poemes, que van caient lentament, com pulja tardoral, cada dia, del teixit d'un paper o d'una llibreta Moleskine fins als fotons de la pantalla que ens embriaga, a través de la xarxa 2.0 que ens permet aquest miracle de la comunicació. Sí, un múscul més, el d'escriure, que cal cuidar amb l'hàbit. salutacions!
Si serveix per a cremar l'enyorança doncs a escriure s'ha dit! :) Escriure cura molts mals... a mi em serveix per desfogar el meu cap boig, deixar les meves neures en un paper és una manera de que marxin de dins meu...
El teu missatge de la constància... Gràcies, Helena, aprenc de tu! El meu missatge de la constància... malgrat totes les adversitats. El piano ja no el puc tocar bé, però em queda el consol de què, com més se'm desencaixa la mà, millor em surt la lletra quan escric poemes. ... ... ... ... 'Confidències amb la musa Poetessa' - ...I la mà que et vas tallar, t'ha quedat bé? - Sí, força bé! - Perfecte doncs! Jo l'altre dia a l'horta vaig caure entrepussant amb una manguera i em vaig donar una topada amb la mà dreta que m'ha quedat més esgarrada del que la tenia per l'artritis. Ja no he fet res de metges, em resigno que em quedi així, tocar-la seria complicar les coses. I, a més, ja estic de tornada del presumir... - Ostres! I estàs bé ja? - Estic bé, encara que una mica dolorit. I amb mà de "gespenst", de fantasma o espectre... O sigui, que si vols que et faci por, ja ho saps. - Jeje, t'anirà bé per Haloween. - Segur, i per Tots Sants també. Tinc una mà, millor dues, picassianes, d'aquelles que al Gernika es veuen implorant. Em sento important i transcendent! ...
Abel, Saps que existeixen uns "Concerts per a la mà esquerra" que Paul Wittgenstein va fer compondre per a la seva única mà? Qui és que té la mà tallada, tu o la musa???
I el fum de l'enyorança fa que els ulls ploren, encara que sigui un poquet només, i així els rius de la vida poden seguir viatjant, cantant jugant i ballant... i baixant cap a la mar.
Els veïns s'estimaran més que cremes l'enyorança que no pas intentes adquirir traça.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminatambé provo d'adquirir traça en silenci! Era una imatge una mica sorollosa!
És molt bona aquesta imatge de cremar l'enyorança, a mi em passa quan escric.
ResponEliminaSílvia,
Eliminal'enyorança és com la tardor, bonica, però trista.
Per a mi escriure no és només oblidar-me momentàniament de familiars ja morts o d'antigues estances amb ells sinó fer la meua vida, escriure ja és quelcom com menjar o respirar i, ho dic sense ressentiment, només amb la raó de qui sap que si no escriguera no sé que seria de mi.
ResponEliminaVicent
Jo tampoc sé què faria si no escrigués, Vicent.
EliminaJe t'aime.
ResponEliminaBisous.
Gràcies, Alfredo.
ResponEliminaRecorro la constància dels teus poemes, que van caient lentament, com pulja tardoral, cada dia, del teixit d'un paper o d'una llibreta Moleskine fins als fotons de la pantalla que ens embriaga, a través de la xarxa 2.0 que ens permet aquest miracle de la comunicació.
ResponEliminaSí, un múscul més, el d'escriure, que cal cuidar amb l'hàbit.
salutacions!
Eduard,
Eliminano sé si és una virtut o un defecte, o tot alhora, però sí, sóc constant.
Si serveix per a cremar l'enyorança doncs a escriure s'ha dit! :) Escriure cura molts mals... a mi em serveix per desfogar el meu cap boig, deixar les meves neures en un paper és una manera de que marxin de dins meu...
ResponEliminaAlba,
Eliminaescriure em fa feliç, tant per parlar del passat com del present o del futur.
El teu missatge de la constància... Gràcies, Helena, aprenc de tu!
ResponEliminaEl meu missatge de la constància... malgrat totes les adversitats.
El piano ja no el puc tocar bé, però em queda el consol de què, com més se'm desencaixa la mà, millor em surt la lletra quan escric poemes.
... ... ... ...
'Confidències amb la musa Poetessa'
- ...I la mà que et vas tallar, t'ha quedat bé?
- Sí, força bé!
- Perfecte doncs! Jo l'altre dia a l'horta vaig caure entrepussant amb una
manguera i em vaig donar una topada amb la mà dreta que m'ha quedat més
esgarrada del que la tenia per l'artritis. Ja no he fet res de metges, em
resigno que em quedi així, tocar-la seria complicar les coses. I, a més,
ja estic de tornada del presumir...
- Ostres! I estàs bé ja?
- Estic bé, encara que una mica dolorit. I amb mà de "gespenst", de fantasma
o espectre... O sigui, que si vols que et faci por, ja ho saps.
- Jeje, t'anirà bé per Haloween.
- Segur, i per Tots Sants també. Tinc una mà, millor dues, picassianes, d'aquelles que al Gernika es veuen implorant. Em sento important i transcendent!
...
Abel,
ResponEliminaSaps que existeixen uns "Concerts per a la mà esquerra" que Paul Wittgenstein va fer compondre per a la seva única mà?
Qui és que té la mà tallada, tu o la musa???
Oh, és que saps tant de tot, tu, Helena, Excelsa!
ResponEliminaLa musa es va fer un tall a la mà amb un ganivet, ara ja està totalment curada.
I el fum de l'enyorança fa que els ulls ploren,
ResponEliminaencara que sigui un poquet només,
i així els rius de la vida
poden seguir viatjant,
cantant
jugant
i ballant...
i baixant
cap a la mar.
:)
Poema maco el teu, Ximo.
EliminaA vegades la cremem, a vegades l'alimentem, evidentment parlo per mi, que l'enyorança m'acompanya sempre.
ResponEliminaCarme,
ResponEliminano ho havia pensat així, tens raó que a vegades les alimentem amb la melancolia, les enyorances.