Voldríem que fos així

KLIMT, Gustav

El bes

Una enorme tendresa 

feta de marbre, feta de daurat.

Escultura plana, verdor abstracta,

quadres i flors vienesos,

tot fos en aquesta abraçada.

Bellesa per dins i per fora.

Que per un sol bes com aquest

jo també donaria el que fos.

No és estrany que aquest quadre

sigui un lloc on descansar la vista,

com la cançó Lili Marleen,

que inspira els amants,

que denuncia l'amor fals.

Entre terra i cel

AGUS Postals Granollerines

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Entre terra i cel, la vida.

Entre potes i respatller, el seient.

Entre creador i intèrpret, l'art.

Una escletxa entre els núvols.

la verdor contra el ciment,

el repòs del caminar.

Equilibri

AGUILERA, Rafael Façana i balcó

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

De les flors blanques de l'amistat

i les roges de la passió.

De l'obrir-se enfora,

tant com el reflectir la llum de l'altre.

De recolzar-se en els versos

sense negar la realitat.

Per què s'ha d'escollir sempre

si es pot tenir tot,

com en aquest rosat del fons?

Paraules que cremen

GARCIA, Juan

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El meu assaig precoç de la infantesa,

el drama de l’adolescència,

i la prosa inacabable de la joventut,

que contrasten amb la lírica

de la maduresa i molt més enllà.

També he passat del guix que s’esborra

al llapis que també ho fa.

I del bolígraf auster, constant,

a la noblesa de la ploma

carregada de vena poètica.

Però encara no he tingut

el reconeixement de la tinta impresa.

És per això que soc encara

artista i amant virtual,

però és que estimo tot el que faig.

La persiana, no del tot tancada

aquesta reconciliació sublim dels temes més enllà de qualsevol dissonància

André Maurois Un art de viure

Fotografia d'un amic meu

Com el negatiu d'un llibre obert,

amb un espai de prosa que és fet d'estels.

Com un gratacels que rebutja la tibantor,

i enyora la bona vista en cada petita finestra

que voldria plagiar l'enlluernament del passat.

Perspectiva cavallera en dos plans 

que es complementen, que són llum per igual,

i de cap dels quals se'n pot prescindir.

La cambra de tardor més lírica 

que cap joventut ha gosat somniar.

Voler el que es fa

BOIX, Rafael "Stop"

Potser no sé de volar a la vida,

però puc nedar en els versos.

No tinc sentit pràctic, ni em cal, 

sóc com un esclau alliberat.

Em moc entre les forces 

desencadenades i la presó.

D’un gris taronja

Dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sempre endavant,

cercant l’instant sublim

en què passat i futur es confonen,

en què la grisor esdevé extremada,

i la buidor s’omple de sentit.

Fent del mantenir-te recta

l’únic que redimeix 

el teu amor profà.