Lluna nova,
ni estimo, ni m'estimen.
Quart creixent,
manca el reflex d'un dels dos.
Lluna plena,
ho tinc tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Ai, Helena!
ResponEliminaLluna plena, lluna plena,
envidreïda pel fred,
només de veure’t se’m trenca
el meu cor en bocinets.
M'agrada molt, anònim!
EliminaM'agrada que t'agradi, Helena!
EliminaEls teus versos també són preciosos i m'han commogut molt, doncs "jo tinc una mística molt especial del temps perquè els segons són els batecs del cor; els minuts, els sospirs de l'ànima; els dies són les aurores i les eixides del sol; i cada mes és una lluna plena..."
En saps molt. Quants anys fa que fas poesia? Jo ni un any i mig.
EliminaMiro per la finestra de matinada i veig la lluna minvant.
EliminaI... ai, Helena, ai!
Avui és lluna plena;
demà, lluna minvant:
penes i nostàlgies
arreu regalimant.
Ja tornarà a ser lluna plena, anònim!
EliminaSí, Helena, gràcies, com diu Nietzsche, és l'etern retorn de les coses!
EliminaA mi m'agrada tant la lluna i el cel nocturn que gaudeixo de cada un dels seus estats! Si la lluna nova me n'alegro perquè podré veure molt bé les estrelles i planetes, si és quart creixent podré observar els seus cràters i si és plena m'il·lumina les nits fosques.... AAAAiiiii, la lluna!!!! :-))
ResponEliminaDesconeixia aquestes possibilitats de la lluna, Alba. Tot té coses bones, veig!
EliminaAmb lluna nova és més fàcil furtar melons.
ResponEliminaQue bo ets, Jpmerch! I mira que un meló es fa veure!
EliminaPreciós, Helena!!!
ResponEliminaQuina il·lusió que m'ho diguis tu, Joana!
EliminaDe la lluna nova la meva àvia en deia lluna tendra! Veig el teu poema com les etapes de la vida: infantesa, adolescència i maduresa que s'acumulen fins a tenir-ho tot. M'agrada, m'agrada molt!
ResponEliminaA vegades les diferents etapes de la vida són entremesclades, Sílvia.
EliminaDes de jovenet que en faig, de poemes, i sóc del 46!
ResponEliminaEls versos impregnen la meva vida, és una manera de viure.
Tu també fas poesies de molt nivell... Et felicito! I amb més motiu encara si fa tant poc de temps que has començat a compondre!
Molt bo, Helena. Perfectíssim.
ResponEliminaÉs un dels millors poemes que he llegit.
Els dos primers versos!
ResponEliminaGràcies!!!
EliminaQuè els hi passa als dos primers versos, Jordi?
Que els trobo molt bons.
EliminaUnamuno, que era molt yang deia que creia en Déu segons el moment del dia.
ResponEliminaUna abraçada catalano-valenciana
Vicent
Jo en Déu no hi crec ni amb lluna plena!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaRefaig el camí, etapes que també es poden barrejar com les teves...
ResponEliminaLluna plena
vessem l'amor arreu
quart minvant
temps vacil·lant
lluna nova
amor distant
Sempre em guanyes! M'agrada moltíssim, Carme!
EliminaNo et guanyo... tu m'inspires... gràcies, guapa!
EliminaBellíssima lluna plena
ResponEliminaque rima amb el nom d'Helena.
Bellíssima rima, Olga, moltes gràcies!
EliminaLa lluna sempre, que ens ho dóna i ens ho treu tot! Haver-la sense tenir-la, vet aquí la glòria i el drama.
ResponEliminaBona feina, Helena. Salut!
Tu sí que fas bona feina, Josep!
EliminaEstic d'acord amb el teu comentari, haver-la sense tenir-la.
Que bona, Helena, m'ha encantat.
ResponEliminaGemma,
Eliminamoltes gràcies. El motiu de la lluna m'inspira!