Lluna nova,
ni estimo, ni m'estimen.
Quart creixent,
manca el reflex d'un dels dos.
Lluna plena,
ho tinc tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Ai, Helena!
ResponSuprimeixLluna plena, lluna plena,
envidreïda pel fred,
només de veure’t se’m trenca
el meu cor en bocinets.
M'agrada molt, anònim!
SuprimeixM'agrada que t'agradi, Helena!
SuprimeixEls teus versos també són preciosos i m'han commogut molt, doncs "jo tinc una mística molt especial del temps perquè els segons són els batecs del cor; els minuts, els sospirs de l'ànima; els dies són les aurores i les eixides del sol; i cada mes és una lluna plena..."
En saps molt. Quants anys fa que fas poesia? Jo ni un any i mig.
SuprimeixMiro per la finestra de matinada i veig la lluna minvant.
SuprimeixI... ai, Helena, ai!
Avui és lluna plena;
demà, lluna minvant:
penes i nostàlgies
arreu regalimant.
Ja tornarà a ser lluna plena, anònim!
SuprimeixSí, Helena, gràcies, com diu Nietzsche, és l'etern retorn de les coses!
SuprimeixA mi m'agrada tant la lluna i el cel nocturn que gaudeixo de cada un dels seus estats! Si la lluna nova me n'alegro perquè podré veure molt bé les estrelles i planetes, si és quart creixent podré observar els seus cràters i si és plena m'il·lumina les nits fosques.... AAAAiiiii, la lluna!!!! :-))
ResponSuprimeixDesconeixia aquestes possibilitats de la lluna, Alba. Tot té coses bones, veig!
SuprimeixAmb lluna nova és més fàcil furtar melons.
ResponSuprimeixQue bo ets, Jpmerch! I mira que un meló es fa veure!
SuprimeixPreciós, Helena!!!
ResponSuprimeixQuina il·lusió que m'ho diguis tu, Joana!
SuprimeixDe la lluna nova la meva àvia en deia lluna tendra! Veig el teu poema com les etapes de la vida: infantesa, adolescència i maduresa que s'acumulen fins a tenir-ho tot. M'agrada, m'agrada molt!
ResponSuprimeixA vegades les diferents etapes de la vida són entremesclades, Sílvia.
SuprimeixDes de jovenet que en faig, de poemes, i sóc del 46!
ResponSuprimeixEls versos impregnen la meva vida, és una manera de viure.
Tu també fas poesies de molt nivell... Et felicito! I amb més motiu encara si fa tant poc de temps que has començat a compondre!
Molt bo, Helena. Perfectíssim.
ResponSuprimeixÉs un dels millors poemes que he llegit.
Els dos primers versos!
ResponSuprimeixGràcies!!!
SuprimeixQuè els hi passa als dos primers versos, Jordi?
Que els trobo molt bons.
SuprimeixUnamuno, que era molt yang deia que creia en Déu segons el moment del dia.
ResponSuprimeixUna abraçada catalano-valenciana
Vicent
Jo en Déu no hi crec ni amb lluna plena!
SuprimeixL'autor ha suprimit aquest comentari.
SuprimeixRefaig el camí, etapes que també es poden barrejar com les teves...
ResponSuprimeixLluna plena
vessem l'amor arreu
quart minvant
temps vacil·lant
lluna nova
amor distant
Sempre em guanyes! M'agrada moltíssim, Carme!
SuprimeixNo et guanyo... tu m'inspires... gràcies, guapa!
SuprimeixBellíssima lluna plena
ResponSuprimeixque rima amb el nom d'Helena.
Bellíssima rima, Olga, moltes gràcies!
SuprimeixLa lluna sempre, que ens ho dóna i ens ho treu tot! Haver-la sense tenir-la, vet aquí la glòria i el drama.
ResponSuprimeixBona feina, Helena. Salut!
Tu sí que fas bona feina, Josep!
SuprimeixEstic d'acord amb el teu comentari, haver-la sense tenir-la.
Que bona, Helena, m'ha encantat.
ResponSuprimeixGemma,
Suprimeixmoltes gràcies. El motiu de la lluna m'inspira!