En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 9 d’abril del 2013

Fràgil i forta

TÀPIES, Antoni. Porta metàl·lica i violí
El que és bell, rere
la porta tan feixuga,
amb traços basts.
Només el violí
sap tots els seus secrets.

11 comentaris:

  1. El violí els porta dins, que per això té caixa.
    "Violets and violins" és una peça de Tito Rodriguez molt amorosament cantada per Bing Crosby. Acompanya la primavera.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El violí porta els secrets dins, però són alhora els que es troben darrere la porta.
      Quan pugui m'escoltaré la cançó, Olga!

      Elimina
    2. Helena,
      transpuen els sons del violí,
      privilegi de ser sentinella
      de les aspreses i les coses feixugues
      de la vida!

      Elimina
    3. La melodia del violí
      davant el rebombori
      de la porta metàl·lica.
      Però cal fer-la alçar
      en la nostra prosa diària.
      També la música esdevé soroll.

      Elimina
    4. Hi ha qui cada dia aixeca la porta metal·lica,
      de manera prosaica,
      per a viure i sobreviure.
      És cert que cal la melodia del violí
      davant del rebombori, soroll musical
      de la vida!

      Elimina
  2. Al llegir les teves lletres m'ha vingut al cap el llibre de Jaume Cabré "Jo confesso", on el violí sap tantes coses.....

    ResponElimina
  3. Alba, no me l'he llegit sencer! Me n'agafen ganes!

    ResponElimina
  4. Efectivament al final o a la meitat del camí sabem que només uns pocs coneixen el que ¿som? o el que ¿valem? no hi ha paraula.

    Un petó amic des de València


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      el que som i el que tenim, se sol dir.

      No escric al teu bloc nou, perquè hi tens un virus, em sembla, a la part de baix.

      Elimina
  5. M'he begut a galet els teus tres darrers poemes, com qui beu la lluna plena imprudentment.
    Tàpies realçat per la bellesa oculta que has sabut copsar i reflectir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      espero que no t'hagis empatxat!
      Tàpies em sol agradar molt.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...