Hermeneuta

Prosa oblidada,
versos tan breus com vasts,
art amb sentit.
Vull brodar, com Cyrano,
el què i el com dels mots.

El terme mig,
tan fàcil de trobar
en un haiku.

Per la carena,
del vessant de solell
fins a l'obac,
és on circula el vent
amb la màxima força.

Un poema, en darrer terme,
ni l'entens ni l'entendràs mai.

Puc ser des
d'una arqueòloga
a una profeta,
puc ser una coberta
o una conclusió.

I el pròleg
o el primer capítol
sol ser el més
reeixit de tots.

Un haiku té
la llargada d'un "llapis"
i més abast.

Inspirat en Benedetti

Puc no tenir
talent, però mai en d'altres
la manca d'ell.

Inspirat en Shakespeare


Dues cireres
unides per la tija
són poesia.

Inspirat en Benedetti


Literatura,
m'agrada si la sé
interpretar.

Literatura,
té talent si a més
m'arriba al cor.

aPARAULA'm

Deseiximent

El "pren-t'ho amb filosofia",
encara que no puguis filosofar,
i restis sense la llum de les esquerdes.
La paraula que et repeties
una vegada rere l'altra,
com escoltant una peça preciosa
de Monteverdi.
El mot màgic que t'alliberava
de totes les dificultats,
fins i tot sense saber-ho.
Quan ho has sabut del tot
ja pràcticament
no el necessites, t'has deseixit
també, per ara,
de la necessitat que tenies
del deseiximent.

Participació a l'aPARAULA'm
organitzat pel bloc Raons que rimen
el 9 de maig del 2012

El full en blanc
fa por, però és pitjor
no dur llibreta.

Fet a mà

La paraula "engrapar",
la més immaterial.
Només les coses manufacturades
poden suggerir el sublim.
Una imatge de la lluna,
la que diu que
és com un gra de pus.
No només les paraules
tocades i posades
fan poesia.

Llamp instantani,
retruny d'aquell llampec,
que l'interpreta.

Signatura sense rúbrica,
espais buits,
horitzó net.
El llamp de la meva poesia
no vol ser barroc.

S'escriu millor
com més tinta s'ha absorbit.
D'edat, la ploma.

Una alenada
en el fred és intensa,
prové de dins.