En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 27 de juliol del 2013

Memòria de pedra

Poesia infinita
per a la nostra
transitorietat.
Lletres sobre pedra,
que un xiuxiueig
et fa arribar.
a

12 comentaris:

  1. Sílvia 27 de juliol del 2013, a les 17:15

    D'aquí el nom de literatura, oi? Littera dura, lletra que dura.
    El xiuxiueig m'arriba!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals27 de juliol del 2013, a les 17:26

    No me'n recordava, d'això que dius, Sílvia, però em sonava que literatura tenia relació amb escrit sobre pedra. Tan fortes i tan fràgils, les paraules!

    ResponElimina
  3. novesflors27 de juliol del 2013, a les 19:00

    Sí, nosaltres som transitoris però la poesia perdura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 de juliol del 2013, a les 9:17

      novesflors,
      sort de la poesia! Hi ha qui no sap què es perd.

      Elimina
  4. Anònim28 de juliol del 2013, a les 6:13

    Voreges la perfecció, Helena;
    incites a imitar-te:
    tu primerenca,
    jo escadusser!

    Poesia infinita,
    espill del nostre
    inconscient col·lectiu.
    Lletres sobre pedra,
    per sempre gravades
    als nostres cors.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals28 de juliol del 2013, a les 9:16

    Això de "Lletres sobre pedra/ per sempre gravades/ als nostres cors" m'agrada moltíssim! Tu sí que en saps, Abel! Jo encara sóc primerenca...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim28 de juliol del 2013, a les 10:35

      Primerenca,
      la vida pel davant;
      escadusser,
      arrugues a la front.

      Elimina
    2. Helena Bonals28 de juliol del 2013, a les 11:37

      Encara més primerenc, el primer vers d'aquest poema me'l va dir el meu nebot de catorze anys.

      Elimina
  6. Vicent Llémena i Jambet28 de juliol del 2013, a les 15:47

    Tu no saps Helena que els antics romans ja feien graffitis en les pedres dels egipcis? això de la lletra sobre la pedra és tan antic com la humanitat, que ha anat millorant-se o enfragilitzant-se i fent les lletres sobre paper, pergamí i ara sobre llum en ordinadors, jo no sé què serà el següent o si n'hi haurà.
    Ja ho veurem ...

    Una abraçada ben forta des de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals28 de juliol del 2013, a les 19:15

      Vicent,
      amb "lletres sobre pedra" em refereixo a les escolpides, en contrast amb les xiuxiuejades.

      Ja veurem què passarà en el futur.

      Elimina
  7. Consol28 de juliol del 2013, a les 16:43

    El passat carregat de poesia ens arriba en onades i la nostra veu n'afegeix i les projecta en onades futures. Molt bonic el teu poema.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...