Glatint

Imatge dins Pexels

Per al NanoRepte 1093

dins Relats en català,

amb el tema ALBA

El sol surt per a tothom. Per què per a mi sempre ets un no?

A la teva ombra

Postals granollerines

Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A tu, totes et ponen,

i el sol et toca de ple,

amb aquell verd ufanós.

Jo, en canvi,

creixo en silenci,

i ningú no sabrà mai

que vaig existir,

que encara t'estimo,

que sóc aquí.

Sempre cornuda 

i pagant el beure,

amb malaguanyat 

sentiment, més enllà 

del que ara t'escric.

Torre Foster

Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Progrés i bellesa.

Amor correspost.

Obra clàssica.

Escletxa al cel.

Reflex del passat.

Perla genuïna.

Haiku inspirat.

Moment culminant.

Blanc trencat.

Punt i apart.

Amb les paraules

Niporepte 402 "Nous horitzons" dins Relats en català

No és poesia

la vista per si sola

si no es fa vers.

Pinyol i polpa

Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Talment un escriptor que dedica

la jornada a escriure prosa, 

una paret feta de de narració, de racionalitat,

però esquitxada de llocs buits de tant en tant.

Així jo dedico la major part del temps

a tasques prosaiques, a anar endavant,

però és quan reposo un moment

que vesso la bellesa que duc dins,

que expremo l'oliva, la meva edat d'or.

Que al fons de tot el que hem viscut

i el que ens queda per viure

hi ha la poesia.

Absolutament rellevant

FOKK, Slava

Girl in blue

Els homes de qui m'he enamorat,

per una espurna de tendresa,

aviat deixen el rol de seductors.

Que no són mai com Robert Kincaid,

sempre tan cavallerós

amb Francesca Johnson.

És com si ser sentimentals i romàntics

els costés un gran esforç,

mentre jo sempre tindré la poesia.

Que no em saben fer justícia

quan brillo per dins i per fora.

Tampoc no saben que jo

no sóc cap trofeu,

sinó un tresor a preservar.

Una obscuritat claríssima

Imatge dins Associaciò Fotogràfica Jaume Oller

Que allò que et fa un clic al cor,
l'associació d'idees que la clava,
és el cigne que ja no vol ser cap ànec,
la papallona l'instant després de ser eruga.
El que se't mostra quan estàs somnolent,
el que és indirecte i diàfan alhora,
tant com el que va més enllà
del marc de l'obra, que transcendeix.
Allò en què creus, que defensaries contra vent i marea.
Que és com fer diana, com entendre de sobte
el que has dut tant de temps dins,
el que no sabies que sabies.
El que justifica tots els anys que fa que vius,
el que dona sentit a l'arrossegar-se,
just quan trenques la monotonia,
el que totes les fatxenderies del món
mai no podran comprar.
Quan la teva infantesa et fa tan sàvia com la teva vellesa,
i en una obra t'hi pots submergir, alhora que voles.
Que no és veritat que sobre gustos no hi ha res escrit:
tots aquells oxímorons que t'alliberen
és perquè són fets per arribar al lector.
Hi ha d'haver criteris objectius en l'art.

El vent de l'illa

RODRIGUEZ-AMAT, Jordi

Eivissa 65 III

Sols amb els versos,

com amb els traços de la pintura,

pots anar de peus a cap,

de la terra groga 

del que és material

a l'epítet blau del cel.

Amb els arbres roigs 

del que és la teva passió,

com els xiprers de Van Gogh.

Que tenen més força 

si requereixen els dos talents,

si les seves branques

gairebé es freguen,

tot i ser tan distants.

Trobada

 

Niporepte 401

dins Relats en català

En el repòs,

tot el que portes dins

pot surar en l'aigua.

Tan sense esforç,

tu i jo podrem haver

l'inabastable.