En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 12 d’octubre de 2021

Quan passa alguna cosa


 ODINTSOV, Roman
dins Pexels

Deixats anar,
cabells de l'edat d'or,
el cap decoren.
Sense despentinar-te
no arriba el cop de vent.

Helena Bonals


Pasión del cabello suelto:
alocados ritmos
briosos vuelos
agitadas navegaciones
intrincado bosque
distrayendo la mirada profunda
de nuestras mentes.

Fackel

De cop i volta
arriba el cop de vent.
No l'esperaves.
Escabella't i vola.
I amb els cabells, la ment.

Carme Rosanas

13 comentaris:

  1. Pasión del cabello suelto:
    alocados ritmos
    briosos vuelos
    agitadas navegaciones
    intrincado bosque
    distrayendo la miranda profunda
    de nuestras mentes.

    ResponElimina
  2. Això sí que és un poema “brioso”, Fackel!!!

    ResponElimina
  3. Cal aprofitar els cops de vent.

    M'agrada molt. Com sempre inspiradora la teva tanka. Que no interpreto gaire, perquè em deixa aquell cuquet emocionant d'un doble sentit, si no el vull atrapar massa.

    De cop i volta
    arriba el cop de vent.
    No l'esperaves.
    Escabella't i vola.
    I amb els cabells, la ment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí que t'has inspirat, Carme! Però no sé veure el doble sentit.
      Ja te l'he publicat a dalt!

      Elimina
  4. Cada acció és important. Cada cabell forma Cabellera

    ResponElimina
  5. Cada cabell fa la revolució del cop de vent, Xavier.

    ResponElimina
  6. Com diria Mafalda, "Deixa que la vida et despentini!"

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  7. Tot esforç fa despentinar-se. Si no, no és esforç: edat inclosa.

    Salut.

    ResponElimina
  8. Los tres poemas son muy hermosos. Combinación de tres poetas mágicos. Momentos de la vida llenos de originalidad y pasión.

    Enhorabuena
    Un beso grande
    Abrazos para los tres

    ResponElimina
  9. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...