ODINTSOV, Roman
dins Pexels
Deixats anar,
cabells de l'edat d'or,
el cap decoren.
Sense despentinar-te
no arriba el cop de vent.
Helena Bonals
Pasión del cabello suelto:
alocados ritmos
briosos vuelos
agitadas navegaciones
intrincado bosque
distrayendo la mirada profunda
de nuestras mentes.
Fackel
De cop i volta
arriba el cop de vent.
No l'esperaves.
Escabella't i vola.
I amb els cabells, la ment.
Carme Rosanas
Pasión del cabello suelto:
ResponEliminaalocados ritmos
briosos vuelos
agitadas navegaciones
intrincado bosque
distrayendo la miranda profunda
de nuestras mentes.
Això sí que és un poema “brioso”, Fackel!!!
ResponEliminaTe l'he publicat a dalt!
EliminaA galopar, a galopar...
EliminaMerci.
Cal aprofitar els cops de vent.
ResponEliminaM'agrada molt. Com sempre inspiradora la teva tanka. Que no interpreto gaire, perquè em deixa aquell cuquet emocionant d'un doble sentit, si no el vull atrapar massa.
De cop i volta
arriba el cop de vent.
No l'esperaves.
Escabella't i vola.
I amb els cabells, la ment.
Doncs sí que t'has inspirat, Carme! Però no sé veure el doble sentit.
EliminaJa te l'he publicat a dalt!
Cada acció és important. Cada cabell forma Cabellera
ResponEliminaCada cabell fa la revolució del cop de vent, Xavier.
ResponEliminaCom diria Mafalda, "Deixa que la vida et despentini!"
ResponEliminaAferradetes, Helena.
M’agrada la cita, Sa lluna!
EliminaAbraçades!
Tot esforç fa despentinar-se. Si no, no és esforç: edat inclosa.
ResponEliminaSalut.
Los tres poemas son muy hermosos. Combinación de tres poetas mágicos. Momentos de la vida llenos de originalidad y pasión.
ResponEliminaEnhorabuena
Un beso grande
Abrazos para los tres
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDamunt d’un núvol
ResponEliminade pensaments fantàstics
els cabells dansen
kefas
Cal despentinar-se de tant en tant, que el vent bufa quan vol i menys t'ho esperes. Tots tres poemes fan pensar: quin goig, tot plegat!
ResponElimina