En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 5 de setembre de 2013

Sensible

M'eixoriveixo
com la vegetació
quan plou,
quan m'afalagues.
Em faig enrere
en la closca
com un cargol,
quan em gires el rostre.
a

20 comentaris:

  1. jpmerch5 de setembre de 2013, a les 10:44

    Però a tu, qui et va girar el rostre?

    ResponSuprimeix
  2. Anònim5 de setembre de 2013, a les 12:40

    I què s'hi podrà fer, doncs, Excelsa, si et passen aquestes coses?

    ResponSuprimeix
  3. Helena Bonals5 de setembre de 2013, a les 13:02

    No res, Abel, és la vida! I jo camino amb el peu descobert.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Anònim5 de setembre de 2013, a les 13:20

      De veritat ho dius, Helena? Tu creus que no s'hi pot donar un cop de mà?

      Suprimeix
  4. Helena Bonals5 de setembre de 2013, a les 13:35

    Difícil, difícil, Abel. Faig el que puc. Però la meva sensibilitat bé m'ha d'ajudar quan escric! No tot és dolent.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Anònim6 de setembre de 2013, a les 7:09

      Helena,
      i no es podria construir un artefacte mitjançant el qual tothom fos afalagador i que ningú fóra ingrat?

      Suprimeix
    2. Helena Bonals6 de setembre de 2013, a les 9:10

      Abel,
      si fos així, sense contrast, sense diferència, no sabríem apreciar els afalacs.

      Suprimeix
    3. Anònim6 de setembre de 2013, a les 9:44

      Helena,
      seria, llavors, una sensació semblant a un encefalograma pla?

      Suprimeix
    4. Helena Bonals6 de setembre de 2013, a les 9:46

      Molt bona imatge, Abel!

      Suprimeix
    5. Anònim6 de setembre de 2013, a les 12:49

      Sàpigues, Helena, que hi ha una rosa que es diu 'Rosa excelsa', de color roig carmesí; i que, quan m'hi acosto i em poso a regar-la, suaument, tot seguit noto com s'eixovireix i se sent afalagada.

      Suprimeix
    6. Helena Bonals6 de setembre de 2013, a les 13:14

      Abel,
      és una metàfora?

      Suprimeix
    7. Anònim6 de setembre de 2013, a les 18:00

      Helena,
      és un afalac al títol de la teva poesia, 'Sensible'.

      Suprimeix
  5. artur5 de setembre de 2013, a les 13:39

    Segur que t'ajuda molt, aquesta sensibilitat !... sense ella es faria difícil veure el que tu veus, escoltes, escrius...
    a pesar de ser com un cargol , que s'amaga a la primera, hehehe

    ResponSuprimeix
  6. Helena Bonals5 de setembre de 2013, a les 13:45

    Artur,
    haurem de sortir de la closca, doncs!

    ResponSuprimeix
  7. artur5 de setembre de 2013, a les 13:55

    hehehe....des de la intimitat , també surten coses excepcionals ; )

    ResponSuprimeix
  8. Carme Rosanas6 de setembre de 2013, a les 0:06

    Tot a la vida, té dues cares... la sensibilitiat també, en unes coses ens ajuda i en altres ens fa patir.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals6 de setembre de 2013, a les 9:08

      Carme,
      s'ha d'evitar la cognició negativa, i quedar-se amb el bo.

      Suprimeix
  9. Vicent Llémena i Jambet6 de setembre de 2013, a les 8:24

    Els afalacs quan són sincers donen molt de gust, de fet un afalac que es faça amb el cor arriba més que tota la glòria mundana del poder o del món de la tangibilitat.
    És cert, un bon afalac dóna vida!

    Vicent

    ResponSuprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...