Sàpigues, Helena, que hi ha una rosa que es diu 'Rosa excelsa', de color roig carmesí; i que, quan m'hi acosto i em poso a regar-la, suaument, tot seguit noto com s'eixovireix i se sent afalagada.
Segur que t'ajuda molt, aquesta sensibilitat !... sense ella es faria difícil veure el que tu veus, escoltes, escrius... a pesar de ser com un cargol , que s'amaga a la primera, hehehe
Els afalacs quan són sincers donen molt de gust, de fet un afalac que es faça amb el cor arriba més que tota la glòria mundana del poder o del món de la tangibilitat. És cert, un bon afalac dóna vida!
Però a tu, qui et va girar el rostre?
ResponSuprimeixUi, com m'afalagues, Jpmerch!!!
SuprimeixI què s'hi podrà fer, doncs, Excelsa, si et passen aquestes coses?
ResponSuprimeixNo res, Abel, és la vida! I jo camino amb el peu descobert.
ResponSuprimeixDe veritat ho dius, Helena? Tu creus que no s'hi pot donar un cop de mà?
SuprimeixDifícil, difícil, Abel. Faig el que puc. Però la meva sensibilitat bé m'ha d'ajudar quan escric! No tot és dolent.
ResponSuprimeixHelena,
Suprimeixi no es podria construir un artefacte mitjançant el qual tothom fos afalagador i que ningú fóra ingrat?
Abel,
Suprimeixsi fos així, sense contrast, sense diferència, no sabríem apreciar els afalacs.
Helena,
Suprimeixseria, llavors, una sensació semblant a un encefalograma pla?
Molt bona imatge, Abel!
SuprimeixSàpigues, Helena, que hi ha una rosa que es diu 'Rosa excelsa', de color roig carmesí; i que, quan m'hi acosto i em poso a regar-la, suaument, tot seguit noto com s'eixovireix i se sent afalagada.
SuprimeixAbel,
Suprimeixés una metàfora?
Helena,
Suprimeixés un afalac al títol de la teva poesia, 'Sensible'.
Segur que t'ajuda molt, aquesta sensibilitat !... sense ella es faria difícil veure el que tu veus, escoltes, escrius...
ResponSuprimeixa pesar de ser com un cargol , que s'amaga a la primera, hehehe
Artur,
ResponSuprimeixhaurem de sortir de la closca, doncs!
hehehe....des de la intimitat , també surten coses excepcionals ; )
ResponSuprimeixTot a la vida, té dues cares... la sensibilitiat també, en unes coses ens ajuda i en altres ens fa patir.
ResponSuprimeixCarme,
Suprimeixs'ha d'evitar la cognició negativa, i quedar-se amb el bo.
Els afalacs quan són sincers donen molt de gust, de fet un afalac que es faça amb el cor arriba més que tota la glòria mundana del poder o del món de la tangibilitat.
ResponSuprimeixÉs cert, un bon afalac dóna vida!
Vicent
Vicent,
Suprimeixhi ha afalacs que es recorden tota la vida.