En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 5 de setembre del 2013

Sensible

M'eixoriveixo
com la vegetació
quan plou,
quan m'afalagues.
Em faig enrere
en la closca
com un cargol,
quan em gires el rostre.

20 comentaris:

  1. Però a tu, qui et va girar el rostre?

    ResponElimina
  2. I què s'hi podrà fer, doncs, Excelsa, si et passen aquestes coses?

    ResponElimina
  3. No res, Abel, és la vida! I jo camino amb el peu descobert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De veritat ho dius, Helena? Tu creus que no s'hi pot donar un cop de mà?

      Elimina
  4. Difícil, difícil, Abel. Faig el que puc. Però la meva sensibilitat bé m'ha d'ajudar quan escric! No tot és dolent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena,
      i no es podria construir un artefacte mitjançant el qual tothom fos afalagador i que ningú fóra ingrat?

      Elimina
    2. Abel,
      si fos així, sense contrast, sense diferència, no sabríem apreciar els afalacs.

      Elimina
    3. Helena,
      seria, llavors, una sensació semblant a un encefalograma pla?

      Elimina
    4. Sàpigues, Helena, que hi ha una rosa que es diu 'Rosa excelsa', de color roig carmesí; i que, quan m'hi acosto i em poso a regar-la, suaument, tot seguit noto com s'eixovireix i se sent afalagada.

      Elimina
    5. Helena,
      és un afalac al títol de la teva poesia, 'Sensible'.

      Elimina
  5. Segur que t'ajuda molt, aquesta sensibilitat !... sense ella es faria difícil veure el que tu veus, escoltes, escrius...
    a pesar de ser com un cargol , que s'amaga a la primera, hehehe

    ResponElimina
  6. Artur,
    haurem de sortir de la closca, doncs!

    ResponElimina
  7. hehehe....des de la intimitat , també surten coses excepcionals ; )

    ResponElimina
  8. Tot a la vida, té dues cares... la sensibilitiat també, en unes coses ens ajuda i en altres ens fa patir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      s'ha d'evitar la cognició negativa, i quedar-se amb el bo.

      Elimina
  9. Els afalacs quan són sincers donen molt de gust, de fet un afalac que es faça amb el cor arriba més que tota la glòria mundana del poder o del món de la tangibilitat.
    És cert, un bon afalac dóna vida!

    Vicent

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...