Qui ho té del néixer no ho deixa

Conèixer i estimar un ésser humà és la font de tota saviesa.

Evelyn Waugh dins Retorn a Brideshead

Vesteixo tant com puc com ella.

Crec que això és la millor manera 

de demostrar que he estimat, i estimo, 

talment Gustav von Aschenbach 

està enamorat de la bellesa absoluta

de l'adolescent polonès.

La forma, sempre la forma.

Solstici d'hivern

Niporepte 256 dins Relats en català

Pas de pardal

Sol contingut,
com l'hivern de Vivaldi,
el més brillant.


Davant del poema

Branques gebrades,
no podeu impedir
que jo interpreti.

El so del silenci

Dansa Niporepte 255 dins Relats en català

Un gest tan bell
que fa aparents les muses,
la melodia.

La diferència entre el fons i la forma

Hi trobo la gent del tren de les tres -malgrat que sempre hagi sortit a tres quarts.

Josep Pla, dins El quadern gris

Que et diguin que.
I que no sigui cap ditirambe.
Que tinguis un vuit,
i et posin un excel·lent honorífic.
Que t'estimis més ser amic que no amat.

La meva sensibilitat

Potser és perquè soc poeta,
que no m'agraden
les pel·lícules de terror,
soc molt maldestre
i no m'interessa el sexe.
Però he viscut situacions
tan dures a la vida,
que no es poden
descriure amb paraules.

Festival Acròbates 2

Ara sí! Els dos vídeos a Youtube. Gràcies a Javier Solé.
Va ser un recital accidentat, però va valdre la pena perquè em van aplaudir molt!

La tinta blava de l'aigua

GRIFOLL, L'impacte dins griFOLL museum

Tot el que escrius
ho fas per tu mateixa,
per qui t'estimes.
L'art, mirall de la vida,
com en un quadre d'Escher.

Festival Acròbates

https://drive.google.com/file/d/1Blga2AT_xoPB8wtXvW8weHDyTkM2kIDb/view

https://drive.google.com/file/d/19QcGNNkA8_FmJOC2XmhZQhqv1iPkrjij/view

En aquests dos enllaços em podeu sentir en la meva participació al Festival Acròbates 2018, de l'Hospitalet. Espero que us agradi, tot i que allò meu no és recitar.

Recrear-te

RUIZ, Eliseo Fantasia dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Escandir versos,
comptar piscines,
passar pàgines.

Però, ai, aquell moment
de joia que no passa.

Desig

Deia Salvador Paniker
que quan un venedor
vol vendre una nevera,
si demostra que en el fons
tant se li'n dona, aleshores,
potser la vendrà.
Jo cerco l'home
que em demostri que no
li interesso físicament.
Aleshores, potser sí.

Contenció

Niporepte 253 La boira dins Relats en català

La boira amaga
un sol atordidor.
Com ha de ser.

Helena Bonals


El sol forada
l'espessa boira.
Com ha de ser.

Xavier Pujol


El sol, la boira
en un combat de forces.
Instants guanyats.

Carme Rosanas

Secundavera

MONTESINOS, Roman El tiempo que no pasa

La migdiada,
temps de la maduresa
d'aquesta vida
que voldria aturar.
Feliç a contrapel.

Feliscistesa

Un bon poema pot
transformar l'alegria en art,
pot sublimar el dolor en bellesa,
però mai serà el reflex de l'eutímia.
La felicitat i la tristesa
són les dues cares
de la mateixa moneda,
de la mateixa lluna.

L'escaiença de les coses

VEGA, Gustavo Poemar
dins Blog de Javier

Les casualitats fan poesia.

Anar per la tangent també.

El millor és quan el poema

respon a les teves necessitats

inexpressades, talment l'amor.

Quan qui et llegeix, t'entén,

i a més a més, t'interpreta

més enllà del sentit original.

Quan les ombres es fan realitat.

Crisi creativa

Hi ha una frigidesa
pitjor que la del sexe.
És la de fer, fer, fer,
sense sentir cap goig.
I que al capdavall et diguin:
¿Què has fet? No has fet res.
Com si mai, la rosa.
Amb el reflex en el mirall per terra.
Però tot això ara et fa
encara més brillant, imbatible.
A la recerca del temps perdut.

Poètica

XUFRÉ, Eulàlia Doble exposició

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

M'agrada fer poesia de la poesia,
bellesa de la bellesa,
sentiment del sentiment.
Aquesta és la meva única
recepta per escriure bé,
entremesclar el que dic
amb el que vull dir.

Metapoema

Com un molí d'aigua
al costat d'un riu,
prenc una part de la vida
per fer-ne poesia.
I quan visc, la poesia
m'és tal emparament,
tant d'anada com de tornada,
que no entenc com ningú
no en pot prescindir.

Terrible bellesa

niporepte-251 1er doctubre
dins Relats en català

Ens trepitgeu
com a uns escarabats.
Però sou vosaltres,
insectes monstruosos,
la llei de Kafka.

Efectes secundaris

El món sempre ha estat igual.
El meu món, sobretot.

Primer em diuen que m'estimen,
després que m'aprecien
o em tenen afecte,
i a continuació em menyspreen.

Però el rebuig que això em genera
primer em farà mediocre,
després em donarà talent,
i al final seré genial.

Molt de gust

Niporepte 250 Hola, amic! dins Relats en català

La lletra impresa
vol el traç natural,
les mans tan fràgils
i el teu primitivisme
sempre es donen la mà.

L'instant de felicitat

Ets com un viatge,
que només es gaudeix
abans, després de fer-lo.
Ets com un àpat de celebració,
tant de temps preparant-lo,
i en pocs minuts consumit.
Ets com unes oposicions,
cal anar-te darrere i darrere.
Però val la pena tot això,
tant com que aquest poema
s'acabi aquí.

Un poema

Com el blanc trencat,
com la lluna en la nit,
com el lloc que ocupa en la pàgina,
com una rosa en la neu.
No necessito res més
per tenir-ho tot.

Aparentment de curta volada

Niporepte 249: Migració dins Relats en català

Sovint ens cal
anar en sentit contrari
per avançar.


L'etern Sísif

També els ocells
són quart minvant quan toca.
Però els enyorem.

Amb la mirada en la llunyania

AGUS Santuari del Mont
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per fer poesia,
el millor és quan entremescles
el que dius amb el que vols dir.

Per estimar,
el millor és entremesclar
el sentiment amb la mètrica,
a la recerca de l'emoció.

Per viure,
el millor és la poesia,
encara que no arribis
mai a plasmar-la.

El migdia que no torna

No haver-li dit,
a la teva amistat romàntica
de la infantesa,
el d'allò més maca
que la trobaves.

No haver engegat el teu ex
de seguida que et vas adonar
del poc que t'estimava.

No haver escrit poesia
fins més enllà dels quaranta,
com Marcel Proust
a la recerca del temps perdut.

Molt més que d'allò
que pots haver fet,
sempre et penediràs
del que no has fet.

El terme mig

Recordo a vegades, encara ara,
la reprimenda que em va fer la meva mare
quan anava a travessar el carrer
mirant per on no venien els cotxes.
En aquesta vida cal saber
per on vindran les hòsties,
per la dreta o l'esquerra,
per ser molt dura o bé molt indulgent,
per ser massa intransigent
o bé massa complaent.

Ameba

No és defecte de fàbrica
el que jo sento.
Creia que havia
de ser com tothom.
Però platònicament
pots ser el capoll
de qui vulguis.
Ara sé que no estic sola.
No soc cap pedra foguera,
però visc de metàfores
davant la crua realitat.

De cap a peus

L'arc de Sant Martí a tocar dels dits dins Relats en català

Descalça, fregues

la mullena. Feliç,

entres al cel.

Asexual

Vaig llegir la precuela
de El Senyor dels anells,
El Hòbbit, i vaig xalar de valent.
Tenia 12 o 13 anys.
Per llegir la continuació
em vaig forçar.
Tenia més de 14 anys
i ja volia un altre tipus de literatura.
Però en el terreny de l'amor
m'he quedat amb la precuela,
aquella que és precursora,
tot i que dubto molt que
el meu llamp caigui
mai més al mateix lloc.

Viatges i mars, Niporepte 246
de Zaria Forman dins Relats en català

Apassionament

L'onada lliga
el sentiment i el cos,
tocant la sorra.


Tocar de veritat

Per un instant
sublim, l'home, en vena,
toca la dona.

Helena Bonals


El mar declara
l'estima per la terra
quan ejacula
sobre el ventre d'arena
l'escuma blanca.

KEFAS


Tu ets el mar,
les onades t'acosten,
jo soc la platja.

Carme Rosanas.

Jo hi vaig ser

A terrible beauty is born

William Butler Yeats

Et diran que el negre és blanc

Laura Basagaña

Un u d'octubre
que és l'inici de tot.
El desengany.

Helena Bonals

Assaig d'haikus, tot versejant dins Sota la pamela


Primer d'octubre,
pedra de toc d'un poble
votant República.

Quan serem lliures
recordarem la data:
la pàtria, alçada,

solidària i pacífica,
per l'ideal fent pinya:
cor, llum i empenta.

Costarà encara
sang i suors i llàgrimes:
l'ona, imparable.

Contra les feres
-llops, escurçons i hienes-
units fem força.

Amb veus diverses
i una sola estratègia:
implantar el somni.

Sols una mica
més d'esforç farà falta:
no ens rendim ara.

¿Sents com s'atansa
per la nit estelada
l'albada encesa?

L'alba que ens porta
la llibertat guanyada:
jo compto viure-la.

Ramón Carreté


Jo compto viure-la
amb perseverança
fins a guanyar-la.

Carme Rosanas

Units fent pinya,
esperem l'albada
i serem lliures.

Teresa Ribera

Amors robats

Sempre m'entesto
a voler parlar
amb aquell qui comunica.
La meva sensibilitat  em fa viure
de manera hiperbòlica els fets,
alguna vegada m'he sentit
com la noia dels San Fermines.
Per això millor ja ocupats.
No és cinisme,
és una manera d'estimar.

El dimoni sap més per vell que per dimoni

AGUS Granollers: Aus mecanicas
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És possible trobar-se
per sobre del bé i el mal,
del femení i el masculí,
de l'efectivitat tant com
de la de la creativitat?
Crec que només amb l'edat
hom aprèn a seduir
i ser seduït alhora.

Nit de poetes a Can Sumarro

Aquí em teniu. Vaig passar-ho bé, un pèl ràpid, com sempre. Tant que en cinc minuts acabo. La propera vegada els llegiré dues vegades, els aforismes, com es fa amb els haikus. Algú m'ha afalagat dient-me que són per reflexionar-hi molt, cadascuna de les entrades.

Properament en faré una autoedició, si us interessa m'ho dieu i us en reservaré un exemplar!

És de petita que hi veus clar

Toc dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El fet d'estimar
abans de tenir ús de raó
és el que certifica
que he estimat.
Soc un capoll,
soc fruita madura.
Si em trobeu diferent,
és perquè excel·leixo.

Motivació

Perdre per retrobar,
encara que només
sigui en la mètrica.
Travessar per reflectir,
sentir per transmetre,
amagar per mostrar.
Fruir per fer-te plaure.
Els meus motius.

Entusiasta indiferent

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Primer de tot, la boira.

Després la rosada,

i més enllà també és desenfocat.

Però si t'allunyes d'un quadre impressionista,

és quan el veuràs amb claredat.

Sí, fa més de quaranta anys,

però és com si fos ara.

Hi ha alguna amistat que és absoluta,

i s'estima més que cap home,

tot i no necessitar el que és físic,

o precisament per això.

Com la camisa de l'home feliç

que no du camisa,

jo cerco aquell que em fa tornar

a la infantesa, que no em vol pel meu cos.

Crec que tinc prou talent

per ser estimada per això.

El setè art

Hi ha un consell al qual
no faré cas mai més.
I és el de, si algú em fa gràcia,
anar-me'n al cine amb ell.
A veure què tal.

No, jo vull sentir l'a priori,
saber que amb aquella persona
serà com a les pel·lícules,
perquè, encara que no pugui ser,
podré estimar-la com a espectadora,
sense fer mal a ningú.

Després vindran els crítics
a fer-me justícia.

Mirall

Niporepte 243: Alba dins Relats en català

El vent mou l'aspa,
alba de quan t'inspires.
Reflex fidel.

Tenir-ho clar

Treballar sense plaer ni goig és molt dur,
escriure sense publicar un mèrit,
estimar sense haver l'altra persona és fer-ho de debò.

Les convencions són per lluitar-hi en contra.

Intempèrie

JUANJO, Coneixes Granollers?
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Fer un poema

sempre és millor que viure.

El cel, més bell,

amb núvols, que l'hotel.

Tres o infinits estels.

Helena Bonals


Doncs, a vegades
escriure, i a vegades
viure i viure.
Com reflex de miralls,
com camins paral·lels.

Carme Rosanas

Bellesa interior

Solcs din Relats en català

Sí, la bellesa
és dins, com aigua en gerro,
com obra i marc.

L'arrel de tota saviesa

La meva prehistòria,
el que vaig tenir el privilegi de viure,
és com la pauta
en aquest full on ara componc.
Tota la meva joia d'escriure
prové del que em dicta el passat.
No puc redactar sense el marge
que permet de respirar el text,
ni sense l'espai de vers
que em permet d'allargar
el sentit del poema
cap a l'horitzó on es troben
el record i el somni.
Jo, com Carner,
també sóc de cor fidel.

Sense veu

¿Podrà tornar-me aquest telescopi,
que ara m'ofereixes en una hipèrbole,
la meva lluna d'abans
de ser trepitjada per l'home?
¿Podran les teves paraules
aixecar-me del terra
com qui arrenca cebes?
No tinc veu si no m'arriba la teva,
i els estels són pedra de toc.

Analogies

BIGAS, Joan Primavera dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Milan Kundera diu que igualar

víctima i botxí és l'infern.

Jo dic que quan és el mateix

tenir parella que no tenir-ne,

quan tant és treballar com fer feina,

quan és millor una altra persona

que no cap,

sí que és l'infern.

No cal morir-se per saber-ho.

L'obra de la meva vida

Sempre com Goethe i la seva Carlota,
com un trobador i la seva dama,
emulant la gran Lou Salomé.

Amb aquell defecte de personalitat
que fa que l'enamorament sigui
veritablement caure, com en anglès.

Però que mai vulgui convertir la flor en fruit,
fins ni tan sols obrir el poncell.

Amb molt d'intel·lecte i molt poc cos,
amb molta llum i algunes ombres,
amb tot el sentiment i sense acció.

Groc gelós

BIGAS, Joan Secrets de les flors dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Mig continguda,
mig esclatant, de llum.
Però jo no em dono
a qui no em sap llegir.
El capoll té sentit.

Jami

Josep Maria Matamala i Carles Puigdemont

Aquest gran amic del molt honorable,

que l'ha acompanyat en la soledat de l'exili,

deixant família i obligacions.

Sense reserves, en el millor sentit

del Nit de reis de Shakespeare.

Ell sí que és com l'estel

envoltat de blau

de la nostra bandera.

Horror vacui

Escric breu,
sóc minimalista.
La meva signatura,
sense rúbrica,
és austera,
a més de sincera.
Però la meva no és
cap lluna solitària.
Si em trobeu insípida,
és que no heu entès res.

The remains of the day

BIGAS, Joan Catifa rosa dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'únic que em resta
d'aquell mar absolut.
L'aigua del pou
que tan sols reviurà
en la fosca bellesa.

Determinisme

A moment lost is never found again

Benjamin Franklin

Pots quedar enlluernada
momentàniament,
però el llamp del poema
necessita que escoltis
el tro que el fixa.
Si no, la foscor
engolirà de nou
la lucidesa d'un instant.

A imatge i semblança

"Els ametllers-15 de febrer" de Joan Maragall
dins GloBos.blog. Més de 1.000 poemes

Flor d'ametller,

com la neu que no qualla.

Jo soc les dues.

Blanc sobre blanc.

El mateix pla moral,

tot i el contrast.

Tot i ser freda,
poc apassionada,
estimo molt.
Si és que això pot ser cert.
L'important és el vers.

Helena Bonals


Flor de cristalls.
L'hivern us agermana.
Neu d'ametller.

Carme Rosanas


En les flors blanques
reposa la neu flonja
abans de fondre's.

Xavier Pujol


L'ametller guaita
les flors enamorades
de la neu tendra.

novesflors

JUANJO Cel rogent... dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un cel que ens lladra,
en ple desassossec.
Però és tan bell...

El cel en lluita.
No esperem res de bo,
però tenim fe.

Helena Bonals


Del gris i el groc
neixen ataronjats.
Creixen matisos.

Carme Rosanas


Un cel convuls.
Bellesa inquietant,
trasbalsadora.

Glòria Bosch i Morera


Roig d'un país emprenyat,
gris de la llei que supura
groc de presó i de censura
al cel de la llibertat.

KEFAS

No em pots fer por,

carabassa amb forats.

Ja no és Tots Sants.

"Participa" dins Palabra obligada

Arthur Rackham



BIGAS, Joan Contrallum dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A contrallum,
també a contraprogrés.
Companyonia.

Helena Bonals


Ocells i ferros,
contrallum d'un record
pres en l'oblit.

KEFAS


Ones incrèdules
per saber batec d'ales
fosca cadena.

Al periodisme lliure

Rafel Casas

Paret que no oblida

JUANJO Coneixes Granollers? dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A l'obra vista,
finestrals projectats
que t'alliberen.

Helena Bonals


Luces fingiendo
que se abren los muros.
Muda clausura.

Fackel


Caurà la llum
als murs que ens empresonen.
L'empaitarem.

Carme Rosanas


Llum que allibera
de la presó dels murs.
L'esperit vola

Glòria Bosch i Morera


La llum que busca
en el mur la sortida
de la caverna

A Puigdemont

KEFAS

Temps aturat

Rellotge ARA VA DE BO! dins Relats en català

Llueix, brillant,
en les paraules d'ara,
el ric passat.

Investidura

Quan estàs enamorat,
et serveix qualsevol persona,
o bé només aquella que desitges?
De la mateixa manera:
el nostre president,
Carles Puigdemont,
és veritat que no és
imprescindible?

L'alosa

SZINYEI MERSE, Pál L'alosa dins Relats en català

Trencament

Pell blanca, fons
primaveral, esculls
la fosca alosa.


Retòrica

Núvols al cel
per vestir la nuesa.
Com una imatge.

Helena Bonals


La ninfa mira
el transcurso del cielo.
Fauno acecha.

Fackel


La Mare Terra
una fecunda pluja
del cel espera.

Xavier Pujol


Fragilitat
d'aquesta pell ran nua,
sota l'ocell.

Carme Rosanas


Llisca la nimfa
quan veu que se li apropa
una ombra amb ales
entre els núvols d'un somni
de zel i primavera.

FEFAS


No diré pas el significat del signe
que balla llunyà en el cel,
però observem-lo, nogensmenys.
Penjat per la nostra admiració
dintre un cercle buit, buit també de sentit,
espera que li ballem al voltant
mentre ens devora lentament
i ens torna la falsa imatge de nosaltres
sobre un romàntic tapet verd.

calordeforn

Pinotxo

Fan veure que ens hem tornat bojos,
que amb un temps tancats
ens recuperarem.
Però, què té de normal
un president a l'exili?
Què té de follia
la nostra bondat?
Si això seu és eutímia,
si això seu és justícia,
és que els creix el nas
de manera exponencial.
I encara sóc massa piadosa.