Sóc rica perquè se'm deixa
ser amiga d'un home,
perquè ell és amic meu.
Aquell tren aturat
massa estona,
finalment s'ha engegat.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dimarts, 30 de juny del 2015
dissabte, 27 de juny del 2015
Veure-hi clar
El meu sentiment
sempre acaba en punta
al final de la pàgina,
de manera que no puc fer pas
res més que continuar llegint.
Alhora, quan cal,
em permeto el luxe
de dir que no.
Sóc massa exigent.
sempre acaba en punta
al final de la pàgina,
de manera que no puc fer pas
res més que continuar llegint.
Alhora, quan cal,
em permeto el luxe
de dir que no.
Sóc massa exigent.
dijous, 25 de juny del 2015
Veure's en un poema
Dins les Itineràncies poètiques |
El mirall narcisista de l'aigua,
la pupil·la en els teus ulls,
el reflex cap per avall en la foscor
d'una càmera antiga,
són l'entrada al país
de les meravelles de la poesia.
Una segona infantesa
que t'estava esperant.
dilluns, 22 de juny del 2015
Triangle màgic
20 de juny del 2015 dins Vilaweb |
Com la lluna,
Jupiter i Venus,
un cop cada tretze mesos
el cel de nit esdevé
metàfora de la meva vida.
No fa pas falta
que sigui plena,
perquè els dos astres,
que brillen talment
l'art i la poesia,
sí que ho són.
diumenge, 21 de juny del 2015
Fins al límit
DANNHAUER, Simon dins Relats en català |
Agosarada
ho ets, la millor vista
és per a tu.
Tot i que no la puguis
haver, saps contemplar-la.
dijous, 18 de juny del 2015
Poesia i homeopatia
També els versos
són molt petits,
diluïts en el blanc
de la pàgina,
i vénen a ser un engany,
però en el qual
molts s'entesten
a creure cegament.
Jo una d'ells.
són molt petits,
diluïts en el blanc
de la pàgina,
i vénen a ser un engany,
però en el qual
molts s'entesten
a creure cegament.
Jo una d'ells.
dilluns, 15 de juny del 2015
L'absolut
Jo ho vull tot
i no vull res.
Ho tinc tot clar
i no entenc res.
L'única conclusió,
que no puc arribar
a cap conclusió.
i no vull res.
Ho tinc tot clar
i no entenc res.
L'única conclusió,
que no puc arribar
a cap conclusió.
Línies abstractes
Bosc calcinat dins Relats en català |
Sense horitzó,
encara que el veiem.
Tan sols un cable
es manté coratjós
entre les ombres d'arbres.
dijous, 11 de juny del 2015
Sentimental
Com a catalana que sóc,
sempre m'ha costat d'estimar,
però quan ho he fet
ha estat per estimar molt.
Tampoc exterioritzo el sentiment,
però és sempre dins meu
com el sentit d'una metàfora
sempre es pot trobar.
Com la tinta de la meva ploma
s'acaba vessant en cada poema.
sempre m'ha costat d'estimar,
però quan ho he fet
ha estat per estimar molt.
Tampoc exterioritzo el sentiment,
però és sempre dins meu
com el sentit d'una metàfora
sempre es pot trobar.
Com la tinta de la meva ploma
s'acaba vessant en cada poema.
dimecres, 10 de juny del 2015
Bonals
Els has entès/ fins i tot quan t'han fet mal (se'n diu estimar).
No sé per què certs homes
em diuen pel primer cognom,
però tampoc sé per què
això em molesta.
Potser és com el meu avi,
masclista per l'època
d'on provenia,
que sempre em tractava
de "nena" per tot.
O perquè el meu cognom
es presta a fer-hi broma.
A vegades penso
que és perquè
no em poden tenir.
Però venjar-se és de febles.
dilluns, 8 de juny del 2015
Plenitud
Nit de lluna, núvols i fanal dins Relats en català |
Lluna encoberta,
germana del fanal
amb llum d'espelma.
La humanitat maldant
per assemblar-se a tu.
diumenge, 7 de juny del 2015
Reivindicació
No sé pas si
molta felicitat
podem trobar,
però el més proper a ella
ve a ser la poesia.
molta felicitat
podem trobar,
però el més proper a ella
ve a ser la poesia.
dijous, 4 de juny del 2015
Tornar a ser rica
Imatge de Montserrat Galionar dins I encara els versos |
Enfilo els cingles,
s'enrojola la lluna.
Volem ser plenes.
dimecres, 3 de juny del 2015
Primer estiu
Crea, escriu, inventa dins Antaviana |
Del sòl al cel,
a través de les branques
sempre arrelades.
De la verdor als núvols,
ens mena l'optimisme.
dilluns, 1 de juny del 2015
Racó poètic
Aquí teniu el vídeo d'aquesta temporada 2014/15 de Racó poètic a El viejo piano de l'Hospitalet. Jo hi surto amb aquest poema:
Sóc constant com la pluja,
perseverant com el sol
que continua brillant
darrere el núvol que el tapa,
i obstinada
com el dia que comença.
Estimo perquè sóc constant,
sóc constant perquè estimo.
Helena BONALS
Sóc constant com la pluja,
perseverant com el sol
que continua brillant
darrere el núvol que el tapa,
i obstinada
com el dia que comença.
Estimo perquè sóc constant,
sóc constant perquè estimo.
Helena BONALS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...