Un llapis per les notes,
un bolígraf blau per la prosa,
la ploma pels poemes,
el que és virtual
pel que és intangible,
un bolígraf roig pels impossibles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Un email quan em trobo impulsiu,
ResponSuprimeixun whatsapp quan estic compulsiu,
això que és intangible,
allò que és impossible...
Aquesta és la forma de com escric.
Abel,
Suprimeixi no escrius mai amb un llapis, bolígraf o ploma??? Ja sé que te'n refies de la memòria, però va bé!
Helena,
ResponSuprimeixsóc un àcrata en tot i per tot.
Escric de mil maneres i en mils de llocs.
I arreu volten els meus versos,
escampats.
Dissabte me'n torno a Suïssa,
"il·lusions viscudes amb les gencianes dels Alps!"
Que vagi bé, Abel! Jo també escric de mil maneres i en mils de llocs.
SuprimeixVersos escrits de mil maneres i en mils de llocs.
SuprimeixLletres fugisseres i rebel·lades, enyorades,
de nou es retrobaran
en cada vers que has entès!
Això és el que fa la poesia, Abel.
SuprimeixQue bonic!!! I ho fas així de debò??
ResponSuprimeixAlba,
Suprimeixaixò no t'ho diré pas, forma part del misteri de l'obra!
Jo quan era un marrec vaig dibuixar un cor d'amor a l'escorça d'un pollancre, ara sóc un ancià decrèpit i repugnant que només sap guixar les parets amb la bruticia de la vida.
ResponSuprimeixFunámbulus,
Suprimeixjo trobo que el que escrius no és pas brutícia!
Aixó ho dius perquè no has llegit la meva última gasòfia.
SuprimeixEt refereixes al bloc? Té molta força, com sempre.
SuprimeixEl bolígraf vermell el faig servir per corregir, per escriure m'agrada molt el blau. No he escrit mai amb una ploma!
ResponSuprimeixSílvia,
SuprimeixPaul Valéry deia que tenir la ploma a la mà l'inspirava. A mi me'n van regalar una pels quaranta anys que va molt bé, i també m'inspira per fer poemes. No és cap luxe, però sí que és un plaer.
Molt didàctic i descriptiu , m'agrada aquesta manera d'escriure !
ResponSuprimeixT'encoratjo a fer servir sovint, el vermell ! voldrà dir que els impossibles, es van fent possibles !!
Bon estiu, Helena !!
Moltes gràcies, Artur! Sobretot que em diguis que t'agrada com escric. Faré cas del teu consell!
SuprimeixA mi m'agrada escriure amb ploma, però tinc tan mala lletra que després no sé el que he escrit.
ResponSuprimeixHui me'n duc inspiració d'açí.
A mi la ploma m'ajuda a fer bona lletra.
SuprimeixJa tinc ganes de veure amb què t'has inspirat!
Sí, diu molt d'una persona o d'un escriptor la manera d'escriure, mira, certa persona em va preguntar si feia servir encara els bolígrafs i jo li vaig contestar que per a escriure necessite fer-ho en paper per a després passar-ho al open office, perquè no faig servir el Office de windows, i per a prendre notes també solc portar un llapis o un bolígraf i una xicoteta llibreta en la que pose els esborranys o idees que se m'acudeixen.
ResponSuprimeixSí, aquell que ho fa directament a l'ordinador ja està en un altre punt de la Història, i t'haig de dir que jo de vegades també ho faig, però m'agrada veure els meus escrits en paper i boli amb la meua lletra. És un gran plaer.
Una abraçada valenciana
Vicent
A llapis o a ploma, bàsicament és com escric, Vicent, però en el poema me n'he anat de l'olla.
SuprimeixJa veig que em compraré uns quants bolígrafs vermells... sempre m'han agradat els impossibles. :)
ResponSuprimeixNo sóc anónima, sóc la Carme... :) no sé què passa que no em reconeix.
Carme,
Suprimeixja en som dues.
El més còmode és l'ordinador però fa anar massa ràpid. Escriure a mà és més reflexiu, molt millor per escriure poemes (suposo, jo no n'escric)
ResponSuprimeixLoreto,
ResponSuprimeixescrius més ràpid amb ploma, per això pots reflexionar més.