En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 29 de juliol del 2022

Van Gogh


 AGUS Gira-sols

Cel turbulent
que no impedeix que el sol
en la flor es miri.
Persisteixo a estimar-te,
i en això ningú em repta.

dijous, 21 de juliol del 2022

A la manera de...


Imatge dins Pexels

(he fet un poema inspirat en un altre, per a un taller d'escriptura que estic fent)


Dona de primavera

Darrere les paraules només et tinc a tu.

Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa.

Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.

Jo em crec el que passa en la nit

estrellada d’un vers.

(Joan Margarit)

 

Sang verda

Davant la teva bellesa només tinc el record.

Trist qui no té una llar.

Trist qui mai no ha escrit un poema.

Jo em crec el que em dius

encara que sigui mentida.

(Helena Bonals)

dimarts, 19 de juliol del 2022

divendres, 15 de juliol del 2022

Cristal·lització


 MAKER, Kelly Collages màgics dins Pinterest


El teu estil
amaga i mostra alhora
un gran encís.

La teva musa,
d'aquest sol de la prosa,
en pren la forma.

Helena Bonals


Miro las letras
que desnudan mi mente.
Recogimiento.

Fackel


Ulls inspiradors
depullant el vers vestit.
Sacsa la ment.

Sa lluna

dilluns, 11 de juliol del 2022

Expressió


 Pintura a l'oli abstracta dins Pinterest

Reflex en l'aigua,
mirall de la pintura,
la imatge exacta.

Helena Bonals


En el espejo
la mirada que tienta.
Desdibujado

Fackel

diumenge, 3 de juliol del 2022

Ara, jo


Mitja vida Poema meu guanyador 
del 1r premi de poesia visual 
de Lliçà d'Amunt


M'autointerpreto: el tema del poema és "una nit d'estiu". "Mitja vida" perquè les vacances ho són, el que permet recuperar-te de l'esforç de tot el curs. I mitja lluna, que es complementa amb l'hamaca que sembla un tall de síndria. Perquè la poesia és en l'escaiença de les coses. L'hamaca com el que és real, de colors, al costat de la lluna blanca sobre el negre, el cel, l'art. L'hamaca rústica, la lluna clàssica. Com una mitja taronja també. Un cop més, tenir-ho tot en una sola imatge.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...