Nit amarada de tardor

Pluja! Dins Relats en català

Xim-xim de pluja
constant com els teus versos.
Reflex brillant
des de cada bassal,
inefable fangar.

L'homonímia impossible

Si algú xiuxiueja el meu nom de lluny
o si el diu en una habitació tancada,
el sento de seguida com si fos al meu costat.
El nom que em fa diferent, única,
contra tota pretesa uniformitat.
Estimo el meu nom, m'estimo a mi mateixa.
És la imatge literària
que conté el meu sentit.

Portar a través

Infinit dins Relats en català

Barana alta
de la realitat,
la nit d'estels
com metàfora és,
em fa anar més enllà.

Absolució aparent, absolució postergatòria

Pots escollir les convencions,
creure que estimes i casar-te.

O pots fer com Kafka
i dir no, "jo, la literatura".

Però cap de les dues opcions
impedeix que et processin al capdavall,
per no haver trobat el gran amor.

Figurativament

La diferència entre conèixer algú virtualment
o presencialment és com la diferència
entre una metàfora i la realitat.
Allò que et sedueix d'una persona per escrit
contrasta amb el que t'agrada d'ella quan la coneixes.
Però res impedeix que la continuïs estimant.

Tardoral poètica a Verdú 2015

Sala gòtica del Castell de Verdú.
D'esquerra a dreta, Jordi Roig, Montserrat Aloy (cantireta), Pruden Panadès,
Vincent Jus d'Ail, Joan d'Irlanda, Helena Bonals, Montserrat Bonals

Mai he volgut anar al cinema
per anar al cinema.
Però a vegades no esperes res
d'una pel·lícula i després t'entusiasma.
Ahir vaig arribar tard, tensa, abstracta,
al recital. Però de mica en mica
l'examen es va anar convertint en goig.
Vaig llegir tremolosa, prest com sempre,
però desitjo que els comentaris
negatius em facin millorar.
La sala gòtica del Castell de Verdú
era freda però acollidora,
l'experiència difícil però enriquidora.
I plena de bones coneixences.

Exaltació blava

L'ona de Warren Keelan dins Relats en català

L'ona d'Hokusai dins Relats en català

Com foc i brases,
com muntanyes i valls,
ardor d'escriure.
Immensitat del mar
concentrada en l'instant.

La sinceritat que et perd

Llegir un llibre de la biblioteca
amb ganes, fins que el compres.
Just des d'aleshores
que deixes de llegir-lo,
que l'avorreixes.
Així passa quan et tenen,
que deixen de voler-te.

Tocar de veritat

GriFOLL Poemes de llum

El peu del vers,
un iambe breu i llarg,
es correspon
als teus peus desvetllant
les restes del passat.

Edat roja

Llums de tardor Dins Relats en català

És un reflex,

la tardor, més enllà

de mitja vida,

en imatges, figures,

dins els millors poemes.

Inefablement

Digueu-me puritana.
Però el verb copulatiu més elemental,
el més evident, despullat
de tot romanticisme,
mai m'ha plagut,
i menys en un poema.
La poesia eròtica, com la social,
no vol ser poesia.

Metapoesia

Viure per escriure,
treballar per ser poeta,
estimar a priori
els que són com tu,
cercar darrere les metàfores
el que no trobes
en les aparences.