La lògica Helena, ve quan estem de grat amb nosaltres mateixos, quan li donem un lloc apartat, però lloc al mal, i l'acceptem com part de nosaltres a l'igual que el bé que hi ha dins nostre, i l'ordinador suposa, la tècnica, el quart cervell, la quarta discontinuïtat en la Història, a partir d'ara medicaments, xips al cervell o pròtesis ja no seran crosses sinó complements. Reconrda-ho Helena.
Un afegit en referència al teu comentari al meu post. L'últim 'rescat' d'uns quans llibres meus que anaven a destruir, em va costar 130 euros, en tinc comprovants. Anteriorment ja havia pagat a una altra editorial una quantitat pel mateix motiu. Sortós, doncs, aquell a qui els regalen. Anys enrere encara te'n donaven algun, però ara, almenys a mi, ja no.
L'ordinador ens pot donar les eines, però la subtilesa i la sensibilitat resideixen en l'interior de cadascú. O poden no residir-hi.
ResponEliminaSobre la subtilesa de certes afinitats:
http://afinitatsubtil.wordpress.com
Gràcies, El Profà, segur que em serviran per l'altre bloc aquestes imatges.
EliminaL'ordinador com a instrument útil de transmissió de la bellesa creada. I també de l'horror.
ResponEliminaOlga,
Eliminal'ordinador diví, que diu Kundera. Dins el qual seríem tots.
La lògica Helena, ve quan estem de grat amb nosaltres mateixos, quan li donem un lloc apartat, però lloc al mal, i l'acceptem com part de nosaltres a l'igual que el bé que hi ha dins nostre, i l'ordinador suposa, la tècnica, el quart cervell, la quarta discontinuïtat en la Història, a partir d'ara medicaments, xips al cervell o pròtesis ja no seran crosses sinó complements.
ResponEliminaReconrda-ho Helena.
Una abraçada
Vicent
M'agradarà de veure-ho, Vicent.
Eliminaels ordinadors d'ara sembla que tingen cor i tot!
ResponEliminaJoana,
Eliminamés que els ordinadors, els robots, sembla que tinguin cor.
Exòtica i de dia,
ResponEliminael millor vers.
Jordi,
Eliminavolia posar "exòtica i diürna" i no m'agradava com dringava.
la subtilesa la duus en tu, genial aquest poema!!
ResponEliminaAixò és que hi has vist reflectida la teva, de subtilesa, Sílvia.
EliminaUn afegit en referència al teu comentari al meu post. L'últim 'rescat' d'uns quans llibres meus que anaven a destruir, em va costar 130 euros, en tinc comprovants. Anteriorment ja havia pagat a una altra editorial una quantitat pel mateix motiu. Sortós, doncs, aquell a qui els regalen. Anys enrere encara te'n donaven algun, però ara, almenys a mi, ja no.
ResponEliminaOlga,
Eliminaem diuen que això només pot ser pel transport, que els llibres te'ls regalen. Deu dependre de l'editorial.
No parem mai de cercar la subtilesa, on sigui... amb tossuderia, però tossuderia subtil! :D
ResponEliminaAixò mateix, Carme, amb tossuderia subtil. Amb la lluita "sorda i constant".
Elimina