Potser és com el singlot que va i ve.... però el singlot molesta (almenys a mi) i l'amor no!! Ara que, potser si és un amor no correspost també fa nosa també... ;-)
Alba, per molt agradable que sigui l'amor, també hi ha "la felicitat i el dolor d'estimar", que deia Maurois. El singlot molesta molt al principi, després t'hi vas acostumant.
El singlot, el plor contigut, els calfreds són símbols d'amor, d.a.m.o.r. i cal saber-los interpretar per a estar de grat amb el Tot, que és amb nosaltres mateixos.
Una forta abraçada des d'un racó del domini lingüístic
La diferència entre un boig i un "sa" és que el sa no té por de si mateix, o el que és el mateix, que no fa cas dels posibles perills de la seua acció, en el cas dels nostres, que fem servir la llengua sense culpa, y sin culpa. Prega pel que tingues més sagrat per no fer el ridícul, a Brahma, Mahoma, Crist, Déu, o a Marx, etc. Però prega pel que tu tingues com a més sagrat per això, no fer el ridícul, i actua lliure, seràs famosa, conseguiràs el que vulgues, el que Vulgues, només amb un fre, la mort que t'arribarà com deia aquell poeta que tu em mostrares amb alegria i quan vulgues.
Una abraçada d'un foll que no vol ser oït més que per tu, des de valència amb amor
Ja sé que no pretenies fer riure, però des del meu punt de vista, que el singlot i l'amor no els relacionaria mai, em va sorprendre molt.
Si sabés l'antídot de l'amor, segurament no l'utilitzaria. Pensant-ho bé, potser si que el sé. Sempre hi ha un moment, un instant en què pots fer marxa enrere, abans de deixar-t'hi anar.
Quan ja ha passat l'instant, en el que podies deixar-t'hi anar o girar cua, crec que és molt més complicat, o com a mínim costa molt de temps. És un instant, com deia Lluís Llach, un instant a la vora d'un precipici, si fas un pas endavant ja caus i no hi ha res a fer. Si no el fas, si recules, no caus. I crec que té raó. Però com que tots funcionem a la nostra manera. No sé si és una raó que serveixi per tothom.
Ui, a mi el singlot em dura moltíssim i el tinc molt escandalós, no ho puc evitar. Fa molt l'efecte el títol!
ResponEliminaA mi em van dir un sistema per arrencar-me'l que només m'ha fallat un cop: beure del revés en un got, en el cantó contrari on ho faries.
EliminaA...M...O...R... R...O...M...A...
ResponElimina¿És un amor condicionat als batecs del cor, que va i ve?
Que maco, Olga! Batecs o batzegades, ve a ser el mateix. Amb molt de ROMAnticisme...
EliminaPotser és com el singlot que va i ve.... però el singlot molesta (almenys a mi) i l'amor no!! Ara que, potser si és un amor no correspost també fa nosa també... ;-)
ResponEliminaAlba,
Eliminaper molt agradable que sigui l'amor, també hi ha "la felicitat i el dolor d'estimar", que deia Maurois. El singlot molesta molt al principi, després t'hi vas acostumant.
El singlot, el plor contigut, els calfreds són símbols d'amor, d.a.m.o.r. i cal saber-los interpretar per a estar de grat amb el Tot, que és amb nosaltres mateixos.
ResponEliminaUna forta abraçada des d'un racó del domini lingüístic
Vicent Adsuara i Rollan
Vicent, m'agrada molt el que dius, em fa més sàvia.
EliminaQue t'has canviat el s cognoms?
No, Helena, t'he obert les portes de la meua casa, t'he donat per fi el meu nom real.
EliminaPetons des de Russafa
Vicent
La diferència entre un boig i un "sa" és que el sa no té por de si mateix, o el que és el mateix, que no fa cas dels posibles perills de la seua acció, en el cas dels nostres, que fem servir la llengua sense culpa, y sin culpa.
EliminaPrega pel que tingues més sagrat per no fer el ridícul, a Brahma, Mahoma, Crist, Déu, o a Marx, etc. Però prega pel que tu tingues com a més sagrat per això, no fer el ridícul, i actua lliure, seràs famosa, conseguiràs el que vulgues, el que Vulgues, només amb un fre, la mort que t'arribarà com deia aquell poeta que tu em mostrares amb alegria i quan vulgues.
Una abraçada d'un foll que no vol ser oït més que per tu, des de valència amb amor
Vicent
He, he, he... m'ha fet gràcia la comparació. Divertida. Tot i que jo no tinc mai singlot, perquè sé els antídots. Més d'un i tot!
ResponEliminaTorna sovint
l'amor a trasbalsar-nos
no sé l'antídot.
Si tinc singlot
no me'n preocupo gaire
sé tots els trucs.
No pretenia de fer riure, Carme! Però millor de tenir sentit de l'humor. Jo tampoc sé l'antídot de l'amor. Tampoc em molesta tant!
ResponEliminaJa sé que no pretenies fer riure, però des del meu punt de vista, que el singlot i l'amor no els relacionaria mai, em va sorprendre molt.
EliminaSi sabés l'antídot de l'amor, segurament no l'utilitzaria. Pensant-ho bé, potser si que el sé. Sempre hi ha un moment, un instant en què pots fer marxa enrere, abans de deixar-t'hi anar.
Jo crec que el que torna a batzegades és la part dolenta, les flors i violes, la resta.
EliminaNo sé veure com fer-me enrere d'un amor. Però estic acostumada a alimentar-me d'engrunes.
Quan ja ha passat l'instant, en el que podies deixar-t'hi anar o girar cua, crec que és molt més complicat, o com a mínim costa molt de temps. És un instant, com deia Lluís Llach, un instant a la vora d'un precipici, si fas un pas endavant ja caus i no hi ha res a fer. Si no el fas, si recules, no caus. I crec que té raó. Però com que tots funcionem a la nostra manera. No sé si és una raó que serveixi per tothom.
EliminaReal com la vida mateixa.
ResponEliminaSí, Rafel, per desgràcia la vida no és com l'art.
EliminaSí que va una mica a batzegades, això del cor, però mentre sempre torni, i a més sovint, com tu dius.... què més vols, xe!
ResponEliminaGemma,
Eliminaque torni, si us plau. Normalment el singlot s'acaba!
Que torni com la gana, 4 cops al dia ;)
ResponEliminaPer a mi són cinc o sis cops al dia, en tinc molta, de gana!
ResponElimina