En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 30 d’agost del 2012

Un llibre és bell,
per dins, en la coberta,
i en un prestatge.
Com a significant,
com a significat.

dimarts, 28 d’agost del 2012

Alguna cosa es perdria
si renunciessis al sentiment,
deixessis de llegir entre versos,
de lluitar contra la buidor,
o si canviessis de tren per anar més ràpid.

diumenge, 26 d’agost del 2012

Sempre acabaran caient
roques de la paret falsa
construïda en ta infantesa.
El que retorna et trasbalsa.

divendres, 24 d’agost del 2012

A classe s'estudien els clàssics

L'Edat Mitjana no és tan lluny,
la teva infantesa tampoc.
Sempre es torna als clàssics,
voldríem que fós així.
Però l'autenticitat és
històricament inassolible,
ens deien a classe.

dimecres, 22 d’agost del 2012

Poema escrit,
sense lletra de metge,
en la recepta.
Un camí d'apropar
allò bell i allò útil.


dimarts, 21 d’agost del 2012

Contrasts

L'amor que mor amb el temps.
El que creix amb el temps.

El nen que vol ser més gran.
L'home gran que vol ser infant.

Cercar allò que és útil,
crear el que és bell.

Hi ha moltes diferències
en la semblança.


diumenge, 19 d’agost del 2012

Scrapbooking

La durada del record,
com un àlbum de retalls.
L'estructura i l'ornament,
el que és vida i els cristalls.

divendres, 17 d’agost del 2012

De tornada de tot

Sempre em dic,
la propera vegada
no publicaré res,
deixaré d'estimar
les persones equivocades,
no llegiré més.
Com si fos possible.

dimecres, 15 d’agost del 2012

15 d'agost

Sento pesar
tant si deixo d'escriure
com si insisteixo.
El que ens omple ens embafa,
el que ens buida també.


dilluns, 13 d’agost del 2012

Qualsevol tema
cap a la biblioteca,
qualsevol món
pot sorgir de les tecles.
Imaginar és poder.

dissabte, 11 d’agost del 2012

Podeu preguntar-me quina
malaltia jo pateixo.
La de voler pescar el temps
perdut dels darrers vint anys.

dijous, 9 d’agost del 2012

Com un escot, com un tall
a la faldilla, el text
deixa entreveure el sentit.
Allà on s'aferra l'intèrpret.

diumenge, 5 d’agost del 2012

Mena al sublim
d'escoltar les paraules
i emocionar-se.

Vibrar amb algú,
abraçar-lo molt llarg,
no em cal res més.

divendres, 3 d’agost del 2012

Plenitud

No hi ha full de paper prou gran,
ni llibre prou extens
per encabir-hi
tot el mar que porto dins.
Per això provo de condensar-ho
en un poema.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...