Un llibre és bell,
per dins, en la coberta,
i en un prestatge.
Com a significant,
com a significat.
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dijous, 30 d’agost de 2012
dimarts, 28 d’agost de 2012
diumenge, 26 d’agost de 2012
divendres, 24 d’agost de 2012
A classe s'estudien els clàssics
L'Edat Mitjana no és tan lluny,
la teva infantesa tampoc.
Sempre es torna als clàssics,
voldríem que fós així.
Però l'autenticitat és
històricament inassolible,
ens deien a classe.
la teva infantesa tampoc.
Sempre es torna als clàssics,
voldríem que fós així.
Però l'autenticitat és
històricament inassolible,
ens deien a classe.
dimecres, 22 d’agost de 2012
dimarts, 21 d’agost de 2012
Contrasts
L'amor que mor amb el temps.
El que creix amb el temps.
El nen que vol ser més gran.
L'home gran que vol ser infant.
Cercar allò que és útil,
crear el que és bell.
Hi ha moltes diferències
en la semblança.
El que creix amb el temps.
El nen que vol ser més gran.
L'home gran que vol ser infant.
Cercar allò que és útil,
crear el que és bell.
Hi ha moltes diferències
en la semblança.
diumenge, 19 d’agost de 2012
Scrapbooking
La durada del record,
com un àlbum de retalls.
L'estructura i l'ornament,
el que és vida i els cristalls.
com un àlbum de retalls.
L'estructura i l'ornament,
el que és vida i els cristalls.
divendres, 17 d’agost de 2012
De tornada de tot
Sempre em dic,
la propera vegada
no publicaré res,
deixaré d'estimar
les persones equivocades,
no llegiré més.
Com si fos possible.
la propera vegada
no publicaré res,
deixaré d'estimar
les persones equivocades,
no llegiré més.
Com si fos possible.
dimecres, 15 d’agost de 2012
15 d'agost
Sento pesar
tant si deixo d'escriure
com si insisteixo.
El que ens omple ens embafa,
el que ens buida també.
tant si deixo d'escriure
com si insisteixo.
El que ens omple ens embafa,
el que ens buida també.
dilluns, 13 d’agost de 2012
dissabte, 11 d’agost de 2012
dijous, 9 d’agost de 2012
diumenge, 5 d’agost de 2012
divendres, 3 d’agost de 2012
Plenitud
No hi ha full de paper prou gran,
ni llibre prou extens
per encabir-hi
tot el mar que porto dins.
Per això provo de condensar-ho
en un poema.
ni llibre prou extens
per encabir-hi
tot el mar que porto dins.
Per això provo de condensar-ho
en un poema.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...