Com estels

Gotes d'aigua a la finestra,
espurnes a la llar de foc,
tinta blava a la llibreta.
La poesia és en les coses petites.

Concisió

Crec que em delecta
tot el que és poesia
perquè avorreixo
la por de l'espai buit,
la música de fons.

254è joc literari de Jesús M. tibau

El llum fal·laç,
progrés que persisteix
en l'enderroc.

Tres definicions i una síntesi

Estudiar és esforçar-se.
Estimar és protegir.
Crear és que passi alguna cosa.
Embat, empatia, empenta.

Prejudicis

Pico a ferro fred,
m'entrebanco amb les paraules,
crec que mai ha existit la poesia,
que cap home ha estimat.
Fins que sóc jo que estimo,
fins que sóc jo que creo.

Per a la tardoral poètica

Apropeu-me la fosca nit,
porteu-me la meva tardor,
feu que la pluja ho cali tot.
Estimar no ha de fer mai por.

Com una pinya

La reconciliació sublim dels temes més enllà de les dissonàncies.

MAUROIS, André

Com la corol·la de la flor,
les arestes del vano
amb un sol nucli,
les interpretacions
de la realitat contradictòries,
però totes amb un
gran amor pel país.
La victòria
ens necessita a tots.

253 joc literari de Jesús Ma. Tibau

De la brutor
el sabó s'ha escapat,
cercant el cel.

L'heura fidel

L'heura s'arrela, s'enfila
i ocupa tots els espais buits,
tots els moments lliures.
Embelleix les parets,
però fa lleig si la paret
no té abans una certa noblesa.
Pot acabar amb un arbre,
però és la vida d'una façana.
És bo de ser heura.
És bo de ser la paret on viu.

Poesia social

Ocells que volen lliures,
saviesa conscient,
inconscient alliberat,
bellesa desvetllada,
paraules que parlen,
que passen de mi a tu.

252è joc literari de Jesús Ma Tibau

Els meus tres anys,
una petita rampa
per al record.

Evaporació

Paraules belles,
com roba estesa al vent
i sublimada.

Somniem el que desitgem i el que temem.
Fem poemes que estimem  tot i que ens causen dolor.
Interpretem el que volem per fer justícia a l'autor.
Clarobscurs necessaris com la lluna i el sol.

Dèries que van a repèl,
esforç sostingut en el temps,
reconeixements molt tardans,
però joia també pels absents.

Sobre el visible i l'invisible

Un miner al costat
d'una ballarina, que recorda
una bellesa vestida de blanc
entre un munt de pneumàtics,
foscos com el cel estrellat
des de la finestra.

Elements que es necessiten
els uns als altres,
com l'obra la interpretació.

Mentre al món es trobi poesia, ¡hi haurà crítica!

Mentre el teu plor
s'amagui rere els versos,
el teu somriure sigui
com el de la Mona Lisa,
palpis la lectura d'un poema
arrel del ritme que l'acompanya,
escoltis la lluna que estima,
i en cada paraula
puguis sentir els batecs
de la interpretació,
sabràs que t'ha pres
la vena crítica,
i tindràs set,
set de llegir.

[parafrasejant un vers de Bécquer i un poema de Joana Navarro]

No et ventis més,
en l'esforç de fer aire
més t'acalores.
No maldis pas provant
d'aturar el que se'n va.