Bastant flipant, aquesta imatge... com dius tu, sembla que algú projecti la seva ombra en el futur, mentre que l'ombra sempre va darrera... no sé ben bé que vol dir però és molt suggerent, potser és l'ombra/inconscient que va pel davant del conscient (però aquí ja desbarro una mica), bon dissabte, Helena!
Funámbulus, en principi l'ombra que es queda enrere parlaria del passat, l'ombra que es projecta endavant del futur. En aquesta imatge és diferent, però funcionaria igual parlant del futur.
I m’agrada que comenci dient “A contrallum. Perquè s’escau que “A contrallum” és un recull de poemes publicat el 2007, d’un poeta manresà amic meu que es diu Valentí Parcerisa. Si no coneixes el llibre, te’l recomano; penso que t’agradarà.
Valentí Parcerisa: ‘A contrallum’. Parcir ed., Manresa 2007. Adjunto un comentari d’un bloguer que en parla:
El Valentí Parcerisa em diu que a l'Abacus ara mateix no hi trobaràs el seu llibre, però que estarà encantat de regalar-te'n un exemplar i convidar-te a un cafè el dia que vulguis o puguis passar per Manresa.
La meva adreça és: ramon.carrete@gmail.com . Si et sembla bé, pots escriure'm i jo et passaré la d'ell. Una abraçada!
com una projecció dels nostres desitjos, de les ansies, dels projectes...que s'avancen a nosaltres mateixos , buscant el camí per fer-se realitat ! Una imatge sorprenent , Helena !!
Els miratges, les al·lucinacions, etc. ens porten a un món on la realitat del normòpata no és l'única realitat, i hem de tenir més consciència i respecte per les altres realitats, i la prova de que existeixen com quelcom independent són les ombres a contrallum, però potser només els poetes s'hi atrevisquen.
Una abraçada i dir-te que trigaré més a comentar-te perquè se m'ha espatllat l'ordinador.
Bastant flipant, aquesta imatge... com dius tu, sembla que algú projecti la seva ombra en el futur, mentre que l'ombra sempre va darrera... no sé ben bé que vol dir però és molt suggerent, potser és l'ombra/inconscient que va pel davant del conscient (però aquí ja desbarro una mica), bon dissabte, Helena!
ResponEliminaNo desbarres, Gemma Sara. Això de l'inconscient per davant del conscient és molt ben trobat.
EliminaBon dissabte!
Si se't veu molt desorientat, la teua ombra pot prendre't la iniciativa.
ResponEliminaJpmerch,
Eliminales ombres ens salven, com la poesia.
Magnífica la foto. De vegades la nostra propia ombra ens mostra camins incerts. Salut!
ResponEliminaFunámbulus,
Eliminaen principi l'ombra que es queda enrere parlaria del passat, l'ombra que es projecta endavant del futur. En aquesta imatge és diferent, però funcionaria igual parlant del futur.
M’agrada el teu poema, per variar. ;-)
ResponEliminaI m’agrada que comenci dient “A contrallum. Perquè s’escau que “A contrallum” és un recull de poemes publicat el 2007, d’un poeta manresà amic meu que es diu Valentí Parcerisa. Si no coneixes el llibre, te’l recomano; penso que t’agradarà.
Valentí Parcerisa: ‘A contrallum’. Parcir ed., Manresa 2007.
Adjunto un comentari d’un bloguer que en parla:
http://valentitorra.wordpress.com/2007/09/28/a-valenti-parcerisa-poeta-manresa-a-proposit-de-a-contrallum/
Salut!
Ramon,
Eliminaaixò d'inspirar-me en fotografies per fer poemes m'agrada.
Aquest llibre de Valentí Parcerisa es pot comprar a l'Abacus de Manresa, suposo.
En tot cas, a Llibres Parcir (Guimerà 74, Manresa) segur que el tenen, ja que el van editar allà. Segurament a l'Abacus també.
EliminaGràcies, Ramon.
EliminaEl Valentí Parcerisa em diu que a l'Abacus ara mateix no hi trobaràs el seu llibre, però que estarà encantat de regalar-te'n un exemplar i convidar-te a un cafè el dia que vulguis o puguis passar per Manresa.
EliminaLa meva adreça és: ramon.carrete@gmail.com . Si et sembla bé, pots escriure'm i jo et passaré la d'ell. Una abraçada!
Em fas pensar que l'ombra a vegades ens segueix i a vegades ens estira endavant. També alguna estona, poques, ens acompanya de costat...
ResponEliminaCanviant, l'ombra
que abans ens estirava,
se'ns arrossega
quan la llum que ens encega
ens l'aparta dels ulls.
Carme,
ResponEliminala teva versió de la imatge és molt bona.
com una projecció dels nostres desitjos, de les ansies, dels projectes...que s'avancen a nosaltres mateixos , buscant el camí per fer-se realitat !
ResponEliminaUna imatge sorprenent , Helena !!
artur,
Eliminam'agrada com ho veus! Crec que és exactament així.
Els miratges, les al·lucinacions, etc. ens porten a un món on la realitat del normòpata no és l'única realitat, i hem de tenir més consciència i respecte per les altres realitats, i la prova de que existeixen com quelcom independent són les ombres a contrallum, però potser només els poetes s'hi atrevisquen.
ResponEliminaUna abraçada i dir-te que trigaré més a comentar-te perquè se m'ha espatllat l'ordinador.
Vicent
"només els poetes s'hi atrevisquen", i tant, Vicent!
Elimina