En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 20 de juny de 2013

La forma en l'art

Una façana
per pintar amb colors càlids,
perquè el seu món
interior ja és
ple de sentit, de llum.

21 comentaris:

  1. Els colors càlids
    embolcallen la vida
    que es mou i crida.
    Profunditat intensa
    maldant per explicar-se.

    ResponElimina
  2. Helena,
    i si la calidesa anés de dins cap a fora, traspuant la façana i fent-la lluir pletòrica de vida?

    ResponElimina
  3. Ja ho fa, Abel. Però el contingut continua sent el contingut; la forma, la forma.

    ResponElimina
  4. I si al defora només hi ha 'la duresa de la intemèrie' -com diu Joan Margarit- llavors... què haurem de fer? Qui tindrà l'ànim per a pintar la façana amb colors càlids?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Abel, ara m'has tocat! La poesia, la casa de misericòrdia, sempre és millor que res, encara que no sigui pintada de colors càlids. I la duresa de la intempèrie crec que no té remei.

      Elimina
    2. I tu, Helena, ara m'has tocat a mi! Encara que tu diguis que la duresa de la intempèrie no té remei, mirem de posar-ne una miqueta, buscar una poqueta d'escalfor en algun llogarret...
      Què et sembla aquesta proposta?
      Conferencia y taller sobre haiku: “El ritmo del japonés”
      http://www.casaasia.es/actividad/detalle?id=211122
      Jo sento que no hi podré anar perquè tinc d'altres compromisos contrets.

      Elimina
    3. Abel, estic ocupada avui celebrant el meu aniversari, demà treballant. Gràcies per la recomanació.

      La intempèrie és la intempèrie, però sempre podem encendre un foc que ens protegeixi una mica.

      Elimina
    4. Ei, felicitats pel teu aniversari! Pel que veig, vas ben afilerada: saps posar més vida als anys que anys a la vida...
      Jo, Helena, conec bé la intempèrie i allò que significa, i la importància de poder encendre un foc en un moment donat. El meu avi matern -o padrí, com es diu a Lleida- era pastor i moltes vegades anava jo amb ell de rabadà.
      I saps? Vaig estar de farmacèutic durant quatre anys a Sanaüja, el poble natal de Joan Margarit. Si et contés...

      Elimina
  5. Llum i colors càlids... ve de gust enfonsa-se en un pit així i amarar-se de la dolçor que ens ofereix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marion,
      estaria bé que l'exterior fos sempre un reflex de l'interior.

      Elimina
  6. Recorde bé la cita de Margarit perquè aquest pensament m'encanta: La poesia potser no és gran cosa però la intempèrie és més dura sense els versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia sí que és gran cosa, novesflors!

      Elimina
  7. La llum de dins es propaga cap enfora, la calidesa i la llum són els millors elements decoratius per a les cases i els cors. M'agrada el poema que t'ha sortit avui, això és que fer anys et prova. Felicitats de nou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre estic inspirada, Sílvia, em fa feliç que t'agradi, doncs!

      Elimina
  8. La forma en l'art és importantíssima, és l'essència de l'art, i és en ella que es poden fer grans canvis o revolucions, és en ella que el món pot canviar, amb les formes, amb la manera de fer les coses diferents i iguals sempre.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponElimina
  9. Per molts anys, Helena. Que la llum t'acompanyi sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Consol. La llum que no falti.

      Elimina
  10. amb la llicència robada....

    "Un blog"
    per pintar amb colors càlids,
    perquè el seu món
    interior ja és
    ple de sentit, de llum.

    Què, més bonic, que gaudir dels teus colors, Helena, PER MOLTS ANYSSSS !!!!

    ResponElimina