Impronunciable

El sentiment
que tinc, és transparent
com l'hac d'Helena.
Clàssic com aquest nom,
i alhora ornamental.

Barroc

TÀPIES, Antoni. Mirall i confetti, 1970

La teva testa
convertida en confetti,
mirall abstracte.
Així de fugissera
la bellesa que hi trobes.

Incerta glòria

LÁZARO, David. Sant Jordi... dins Buscando lo invisible

Al Passeig les roses fugaces,
com els vianants transitoris.
En clarobscurs primaverals.
Quines seran les que m'honoris?

Interior

Ets com la tija
d'una fulla perenne.
Portes la saba
de l'arrel a les puntes.
La saba de l'artista.

Experiència

Hi ha els qui no som
éssers celestials,
i anhelem molt.
Perquè embrutar-se és art,
el noble es fa amb el fang.

Coordinació

Interpretar
és estimar, crear
és que t'estimin.
Els batecs, els respirs,
les llàgrimes, alhora.

Dels 14 en endavant

Perdre una nina a final de curs,
i en tornar al setembre no retrobar-la.
La buidor del pas a l'adolescència
va ser d'una manera semblant.
Després de l'estiu ja no érem amigues.

Trobada

El teu estel
és com llegir a l'atzar,
entre mil planes,
la que t'arriba al cor.
I ja no et deixa pas.

Humanitats

Alço la veu:
l'art ni es compra, ni es penja,
ni es consumeix.
És la joia de viure
perllongada en el temps.

Treball quotidià

Aprofitar
qualsevol moment per
fixar l'instant,
qualsevol mot permet
d'atrapar el sentiment.

Fràgil i forta

TÀPIES, Antoni. Porta metàl·lica i violí

El que és bell, rere
la porta tan feixuga,
amb traços basts.
Només el violí
sap tots els seus secrets.

Curiositat

Quanta part hi ha
de reflex, quanta part
d'abstracte té
el ritme i melodia
de la teva mirada?

Tenir-ho tot

Lluna nova,
ni estimo, ni m'estimen.
Quart creixent,
manca el reflex d'un dels dos.
Lluna plena,
ho tinc tot.

Essències

274è joc literari de Jesús Ma. Tibau

Escot paraula
d'honor, maniquí sense
braços ni cap.
Com el vers que es despulla
del que no és immutable.

Impressions

Com el vent rere
els vidres, que hi és,
tu no el perceps
directament al cos,
sinó amb els ulls tan sols.