Foc ardent

Amors constipat,
relacions que emmalalteixen,
passions homeopàtiques.
No, gràcies, jo cerco l'absolut.
I si he esperat tant de temps,
puc perllongar-ho més.

Contra la monotonia

Carnestoltes 2015 dins Antaviana

Adorns efímers,
música de colors,
mentida als ulls.
La festa dels sentits,
confeti fet instant.

Jo em crec el que passa...

Ningú es pren seriosament els poetes

Dolors OLLÉ

Si et creus un poeta,

és que ets boig,

te n'has enamorat
platònicament

o ets ingenu.

Jo sóc les tres coses.

Inefable

M'he adonat
que sols en poesia
puc expressar
certes coses. Dels astres
no se'n pot pas parlar.

Domina

Hi ha homes que saben
cor i captivar-te,
tot i que ni et tenen
ni et tindran mai.
Una dona sempre
és una dona.

Quan el camí fa pujada

L'ascensor a vegades
t'està esperant,
d'altres passa de llarg,
moltes triga a arribar.
Per aconseguir elevar-te,
millor pujar a peu,
com el que és més vell,
el més noble.

Temps sota les pedres

Qui estima més és el vençut

Thomas MANN

El meu pa de cada dia
són els relleus,
el menjar del gos,
escurar a fons el plat.
La meva vocació,
la meva manera d'estimar,
és completament aleatòria.

Cognom visual

Un Joan Brossa
per reciclar, un altre
l'uses de nou,
no s'esgota pas mai
tot el seu talent gràfic.

[proposta dins Antaviana ]

Com punts suspensius

La nit preserva
l'aleteig de l'oblit.
Cuques de llum...

GALIONAR


L'instint fa eterns
els rastres de record.
Els sols minúsculs...

Helena BONALS

Barrip-barrap

Cada cop que se m'estripa
la tapa del iogurt en obrir-lo,
m'enutjo amb mi mateixa.
No suportem no ser perfectes.

Però ens agraden els quadres
expressionistes de Van Gogh,
la improvisació de Kandinski,
perquè no hi havia al món
dos artistes com ells.

Aparentment de curta volada

El 9-N,
David contra Goliat,
escriure haikus,
el silenci en una biblioteca,
aquell silenci
que acompanya un vers,
ser la que més estima,
anar a contracorrent.
Allò del menys és més
sol ser veritat.

Quan interpreto

Em dedico a desmuntar la joguina,
a convertir la recepta
en un plat deliciós,
a traduir fum en paraules,
a vibrar amb la lira de l'autor.
Sóc arqueòloga,
sóc visionària.

Contra el silenci

"Tu ets de les que treuen excel·lents",
"L'Helena és de les bones",
coses petites però de bon averany,
quan la teva ombra es confon amb la tenebra.

Recarregable

La tinta blava
dins un cartutx de ploma
és el sentit
d'un poema, el tap,
la bellesa de fora.

Transitivitat

ANTONI, Matí de reis dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Una gran boira
pot fer el sol contingut
talment fos lluna.
També els mots del poema
semblen grisos d'entrada.

Nom de ploma

Anhel,
vull transcendir,
perviure,
tocar de veritat
quan escric
en honor a tu,
amb tinta blava.

Noms captius

A vegades em dic Elena,
d'altres sóc l'Helena Bonals,
i d'altres sóc genials.
Però el nom de qui estimo,
com és tradició en poesia,
no surt mai en cap poema.

Espriu revisitat

Idees seques esdevenen art
creat per esglaons de lentos versos.

Escriure en equilibri

No és només trobar
el to, la jeia,
em pregunto què
et fa decantar pel cantó
dret o esquerra
cada cop que t'estires
per dormir.
Pura intuïció.

Noves tecnologies

Un llapis USB
com a metàfora
del que és la poesia.
Una pantalla d'ordinador
com a finestra oberta.
La bellesa on menys
te l'esperes.

De cap

La forma és com
la coberta d'un llibre,
com la superfície del mar.
Endinsar-te en un llibre
és passar una mica de fred,
però entre les seves planes
hi sol haver l'illa del tresor.