cantireta, no és precisament harmonia el que hi ha dins d'aquest poema. Em queixo que la llum del far només m'il·lumina de tant en tant, no pas sempre com jo voldria!
Els fars, estan obligats a donar la volta i no poden il·luminar sempre i en totes direccions. Em fas pensar que si ens quedem quiets... la llum tornarà, si ens belluguem en la bona direcció i amb el ritme adequat, la llum ens il·luminarà sempre, però segons com ens belluguem, ens podem quedar a les fosques per molt temps...
Helena, jo ja em conformo amb que el far m'il·lumini només de tant en tant; em conformo mentre sàpiga que hi és, i que sempre hi serà, encara que a voltes no el vegi. Ho vaig deixar escrit i segueix vigent: 'Igual que un far que gira i de forma recurrent ens il·lumina, així és l'instant etern que sempre retorna i ens guia.' L'instant etern de l'espurneig d'una mirada.
Però ja et vaig dir, sense patiment, patiment del bo, del que fa plorar i afonar-se no hi ha producció literària, si més no per a mi. Cal haver patit molt per a poder escriure bé, o tenir alguna cosa que dir, jo no sé la teua vida, però em sembla que has degut patir pel bé que escrius i com entens la prosa.
Sí, si, els ulls motiven! de vegades no veig gaire relació entre el títol del poema i el poema, la veig però després de pensar-hi, però aquest cop sí, a la primera. Petonets espurnejants de divendres.
I cau el raig de llum dins de l'estany, i tot esdevé harmonia.
ResponEliminaBon dia! :0)
cantireta,
Eliminano és precisament harmonia el que hi ha dins d'aquest poema. Em queixo que la llum del far només m'il·lumina de tant en tant, no pas sempre com jo voldria!
...o un carxot a temps.
ResponEliminaPerdó per trencar delicadesa del poema.
Jpmerch,
Eliminajo de carxots metafòrics n'he rebut tants, a la vida, que em sembla que no en resistiria ni un més!
Els fars, estan obligats a donar la volta i no poden il·luminar sempre i en totes direccions. Em fas pensar que si ens quedem quiets... la llum tornarà, si ens belluguem en la bona direcció i amb el ritme adequat, la llum ens il·luminarà sempre, però segons com ens belluguem, ens podem quedar a les fosques per molt temps...
ResponEliminaMillor prendre-s'ho amb la calma...
Carme,
Eliminaés com la sort, cal aixecar-se constantment per abastar el fil que la porta.
Sí, millor prendre-s'ho amb calma!
Helena,
ResponEliminajo ja em conformo amb que el far m'il·lumini només de tant en tant; em conformo mentre sàpiga que hi és, i que sempre hi serà, encara que a voltes no el vegi.
Ho vaig deixar escrit i segueix vigent:
'Igual que un far que gira
i de forma recurrent
ens il·lumina,
així és l'instant etern
que sempre retorna
i ens guia.'
L'instant etern de l'espurneig d'una mirada.
M'agrada moltíssim aquest teu poema, Abel!
EliminaPerò ja et vaig dir, sense patiment, patiment del bo, del que fa plorar i afonar-se no hi ha producció literària, si més no per a mi.
ResponEliminaCal haver patit molt per a poder escriure bé, o tenir alguna cosa que dir, jo no sé la teua vida, però em sembla que has degut patir pel bé que escrius i com entens la prosa.
Una abraçada
Vicent
"Te'n vas al cel quan has estat a l'infern", Vicent!
EliminaCom els teus poemes, espurnes de llum que il·luminen la blogosfera!
ResponEliminaSílvia,
Eliminaa voltes, sí!
M'encanta, l'he llegit dues vegades en veu alta i està plé de música :)
ResponEliminaCom m'afalagues, Ximo! La música mai se m'ha donat, per això t'agraeixo molt l'associació que fas.
EliminaSí, si, els ulls motiven! de vegades no veig gaire relació entre el títol del poema i el poema, la veig però després de pensar-hi, però aquest cop sí, a la primera.
ResponEliminaPetonets espurnejants de divendres.
Gemma Sara,
ResponEliminad'acord amb tu, els ulls motiven!!!
Quedar-se a les "fosques" et fa "veure" el que no et deix la Llum...i també és bo, crec jo..... res és pot desaprofitar ; )
ResponEliminaUn bon dissabte , Helena !
Artur,
Eliminala nit i el dia, la llum i la foscor, i tant que no es pot desaprofitar res, no ho havia pensat així.