En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 29 de desembre del 2012

Cal dir que estimes?
Les metàfores parlen,
tant com els ulls.

20 comentaris:

  1. Ostres, i tant. Potser els ulls parlen més i tot. Ho havia oblidat. Tres versos que diuen moltíssim.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Del pit em naix
    un estol d'oronelles
    van a les teves parpelles...

    Per exemple...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del cor als ulls, Miquel Àngel. Bon exemple!

      Elimina
    2. I a les parpelles,
      la tinta negra del mot
      esdevé roig i es vessa
      de bell nou cap al braç.
      Governa l'ull la mà que esguarda?

      Elimina
  3. En l'amor, i jo parle d'un home cap a una dona cal que hi haja el llenguatge del cos i de les paraules, amb metàfores o amb els ulls, com tu dius són diferents llenguatges, tot i que jo pel que he après sé que a una dona li agrada que li ho diguen, li agrada que li reoorden, i és un acte de valentia que la dona sent com a tal per part de l'home, del seu home, que li ho diguen, i les proves d'amor són en definitiva la millor manera de dir t'estime.

    Una abraçada d'amic

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada que m'ho diguin, però brodat si pot ser. Com més indirecte però amb força millor.

      Elimina
  4. Parlen els ulls i parlen les metàfores i també els t'estimos... de vegades fa bé dir-los i sentir-los, sí...

    ResponElimina
  5. canviaria tots els "dir" per "sentir".
    Sentir sense dir és la millor metàfora possible.
    Petons reina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sentir i dir, com viure i escriure, observar i crear. Es complementen, crec.

      Elimina
  6. Doncs a mi sí que em cal que m'ho diguin. M'agrada molt la paraula estimar. Encara que els ulls parlin, els fets siguin molt més importants i les metàfores més belles. Els trobo genials aquests tres versos, ras i curt, i ho diu tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada que m'ho diguin i a més que sigui veritat!
      Moltes gràcies, Sílvia, tu sí que et mereixes ben bé que t'ho diguin.

      Elimina
  7. no sé si cal, però no per dir-ho és més real el que se sent ni tampoc per dir-ho és fa real el que no se sent..
    a vegades la distància de la paraula fa més intens el sentiment.. i la necessitat de sentir en paraules que t'estimen no és res més que negar una realitat..altres vegades no..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és un problema de forma i contingut, lolita. M'agrada la teva reflexió.

      Elimina
  8. Hi ha mirades eloqüents
    i paraules que curen. Tot,
    al seu temps,
    farà badar la rosa,
    i me'n diràs amor.

    Un petó, xata. O dos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades la rosa es bada i no és amor. Però el teu poema m'agrada igualment.

      Elimina
  9. Hi ha una vella cançó que fa: "Jo no sé dir-te que t'estimo...", la cantava Guillermina Motta i no sé si provenia de la francesa Barbara.
    Penso que per molt que costi dir-ho, quan arriba el moment no es pot contenir la paraula. Es diu quan la donació és total, però això s'aconsegueix poques vegades.
    Que el teu '13 sigui amorós en totes les variacions.

    ResponElimina
  10. "quan la donació és total", m'encanta!
    Has vist que he comentat un altre poema teu?

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...