En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 3 de maig del 2013

Oxymoron

Fosca il·luminada, amor perpetrat,
rosella en blanc i negre, cos respirat.
PORCAR, Josep dins Salms



Paper en blanc inspirat, ordinador diví,
parlar comunicant, finestra sense marc.

18 comentaris:

  1. Amor desestimat, empenta quieta,
    silenci cridaner, final sense acabar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que m'agrada més és l'"amor desestimat"! Els finals oberts són un oxymoron!

      Elimina
    2. Me l'enduc cap a les flors... aquest li toca allà, el teu d'encapçalament. D'acord?

      Elimina
    3. Carme, encara no ho has penjat, però ho he vist al blogroller, la imatge és molt bona!

      Elimina
  2. Voler abastar l'oxymoron
    i no poder.
    Tan amunt van els meus somnis
    i tan endins, en l'espai i el temps,
    que em pregunto jo
    si no estaré fet de matèria, blanca i llustrosa,
    o d'antimatèria,
    negra com l'estalzí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel, no te'n surt cap, d'oxymoron? No m'ho crec!

      Elimina
    2. Ai, les meves limitacions i febleses.
      Ara per ara, encara que no t'ho creguis, Helena, d'oxymoron no me'n surt cap!
      És com si fos un terreny que m'hagués estat prohibit.

      Elimina
    3. Oh, Helena, jo només sóc una ombra de poeta... que encara no ha sabut trobar els oxymorons.

      Si haguéssiu après a somiar com ho vaig fer jo:
      tantes tardes caminant sol pels camps,
      vivint
      amb les plantes, amb les sèquies
      i els camins!

      Elimina
    4. No passa res si no els saps trobar, els oxymorons!

      Elimina
    5. Si en alguna ocasió, somiant, somiant, n'arribo a trobar un, d'oxymoron, te'l dedico, Helena!

      Elimina
    6. Un instant etern,
      l'eternitat d'un instant,
      el còmput de la vida,
      somiant, somiant...

      Elimina
    7. Molt bo, Abel! Un gran oxymoron!!!

      Elimina
  3. Aeri, pur, lleuger puja el pensament portat per la paraula

    ResponElimina
  4. Molt, Helena! M'encantaria poder abastar la immensitat del blau d'aquesta finestra teua sense marc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona vista sense habitació, que deia Forster, Joana.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...