En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 2 de juliol del 2012


Amb una xarxa
cal que t'atrapi, vers,
o ets propòsit?


16 comentaris:

  1. Els versos o en el teu cas el teu discurs és no només una manera de jugar ni de realitzar-te, que són conceptes massa modernitzants i incomplets sinó veritable propòsit, i alhora finalitat, hi ha persones que no necessiten tenir un discurs, a eixes mai no se'ls acudirà escriure ni un vers ni un poema ni tan sols un article, mentre que els hi ha d'altres que si no escriuen, si no tenen una manera de posar lleis al que veuen i de imaginar-se camins i regles acaben perdent la raó, tu i jo som del segon tipus de gent, i com que hem estat picats d'aquesta pallola no podem deixar de tenir el discurs i d'escriure tant com que no podem pretendre que tothom ho tinga de discurs, només uns pocs tenen l'esclavatge d'haver de tenir-lo.
    I hi ha qui seria capaç d'escriure en les pitjors condicions, en una dictadura, a l'albir del dictador de torn que pot callar-los la boca i fins i tot el cor.
    Eixa és la condició per a l'existència de la literatura i de la cultura, i potser ens el creem perquè ens ha mancat el Nom del Pare, o eixe eix que suporta la fe d'un individu i que cal reconquerir-lo, i és el meu cas, amb un altre Nom simbòlic.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt interessant això que escrius, Vicent. Tinc el propòsit, i a més, la passió d'escriure. Desig i voluntat.

      Elimina
    2. El problema que et trobaràs tard o d'hora, si és que no te l'has trobat ja és que com diu la cançò de Brassens "No les braves gens n'aiment pas que l'on suive une autre route qu'eux" en la traducció de Paco Ibañez "No la gente no gusta que cada uno tenga su propia fe" (La mauvaise reputation), si pots te la baixes, és la bíblia del lliurepensador. En castellà "La mala reputación".

      Elimina
    3. No sé francès, però m'imagino això que dius de la pròpia fe. Sempre a contracorrent!

      Elimina
  2. Atrapes el vers o ell t'atrapa a tu? És ferm propòsit o és tu qui el proposes? En aquest poema l'atrapes entre comes i l'interrogues. La resposta és en el vers, i el vers ets tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'artista sempre parla amb ell mateix, diuen! És una reflexió que em faig, un dubte que tinc. Es pot fer art racionalment, o tot és intuïció, perquè valgui la pena, continuo preguntant?

      Elimina
  3. el vers fugisser, a vegades busca refugiar-se en una xarxa que el lliberi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vers es refugia de la seva fugacitat en la xarxa que el vol retenir, com passa amb una papallona. Molt bé, Rafael.

      Elimina
  4. Crec que el vers, decidament, no es deixa atrapar, et ve i t'atrapa. però sens dubte, per perfilar bé mètriques, rimes, musicalitats... cal treballar-lo. Imaginem que és com una composició musical: la melodia no es pot sembrar del que has plantat, però per fer la peça has de saber vestir-la d'harmonies i ritmes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre em sorprens, Eduard! No hi entenc, de música, veig que tu sí. El vers l'atrapes o t'atrapa, el resultat ve a ser el mateix, crec.

      Elimina
  5. Carai Elena!!! quin bisturí més afilat que fas anar he? si no et llegeixo cada dia et perdo la veta i ja no et pesco quasibé... s'had'anarentrenat per fer esgrima amb vos Senyora!!!Petons i abraçadetes , que estaré uns dies fora val?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel Àngel. I que et vagi molt bé! Fa dies que no et llegia, ni aquí ni en el teu bloc.

      Elimina
  6. El propòsit potser és la idea, la intuïció primera, com deies... la qüestió és que pots materialitzar-la o donar-li forma amb la xarxa del llenguatge, la racionalitat, les dues coses són necessàries (o almenys això és el que he entès :). Ara que potser de vegades tot comença per la xarxa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma Sara: per a mi la xarxa justament no és la racionalitat, sinó constatar que la poesia pot costar molt de trobar, i que és qüestió de sort com atrapar una papallona. El propòsit és quan tens ganes de fer un poema i no pares fins que et surt. Serien els dos costats presents en la realització d'un poema.

      Elimina
  7. Si tens la xarxa, és propòsit al vol :)

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...