En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 4 de juliol del 2013

Tens i ets

Tens l'energia,
tens la delicadesa,
em protegeixes
talment una coberta
d'un llibre de poemes.

21 comentaris:

  1. .....que bé que es deu sentir així....tant ben acaronada !!... quina enveja ! hehehehe

    ResponElimina
  2. Ser de paper no vol dir ser feble. Preciós, nena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      el paper pot ser feble, les cobertes no solen ser-ho. Moltes gràcies!

      Elimina
  3. Penso com l'Artur, quina enveja... he, he, he...

    ResponElimina
  4. Tenir i ésser el gran dilema, irresoluble, tots dos són necessaris, coberta i els fulls del llibre, tots dos junts conformen el llibre, la poesia, l'esperit.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      em fas pensar que potser un poema és com un llibre, la forma seria la coberta, el contingut els fulls.

      Elimina
  5. Molt bella i ben trobada metàfora. Ara caldria cantar el "Cover me" de Bruce Springsteen, que trobo que hi encaixa molt bé...

    ResponElimina
  6. M'agrada aquesta metàfora, dóna una idea molt clara de protecció, també de custòdia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      hi ha persones que et fan sentir així, per sort.

      Elimina
  7. M'agrada moltíssim, és com una abraçada literària!

    ResponElimina
  8. Helena! Tens i ets, ets i tens...
    Afortunat és qui té l'energia i la delicadesa per a protegir-te, donant-te cobertura, i a qui tu dediques els teus versos, llibre de poemes, tu, Excelsa!
    Amb aquesta poesia teva queden trasbalsats els esquemes del 'Tenir o Ser' d'Erich Fromm i, més encara, també 'Être et avoir' de Gabriel Marcel i 'Haben und Sein' de Balthasar Staehelin.
    Qui pugués ser coberta del teu poemari igual que els dos sèpals que cobreixen la ponzella de la flor de la rosella abans d'esclatar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      t'has ben quedat amb mi! Quanta cultura!!! Me'ls apunto aquests llibres. I la imatge del final és genial!

      Elimina
  9. Helena, qui de veritat té nivell ets tu!
    Et mereixes que una pobreta ànima de càntir com jo et dediqui una mica del seu neguit.

    ResponElimina
  10. Caram, després d'Abel ja no m'atrevesc a fer cap comentari :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors, l'horitzó és infinit... somia!

      Elimina
    2. Tens raó, Abel, l'horitzó és infinit!

      Elimina
    3. Gràcies Abel, ho recordaré i ho intentaré.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...