En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 28 de setembre de 2013

Peus

AMFÍBRAC
Habita,
somnia,
estima
i crea.

ANAPEST
Feredat,
la tristor
de no ser
en cap vers.

TROQUEU
Joia
fora,
perds la
traça.

DÀCTIL
Tònica,
àtona,
àtona,
lírica.

IAMBE
Talent
volgut,
après,
sentit.


a

7 comentaris:

  1. Vicent28 de setembre de 2013 a les 13:10

    Habitar, somniar, estimar i crear, el sentit, si és que hi ha sentit d'una vida.
    Jo va haver un moment en la meua vida que no sabia interpretar els poemes i em vaig dir, cal viure, patir, fruir, per a saber el que tinc davant, és una mica com el volgut de Lambe i l'après també, jo vaig aprendre a sentir o a entendre la poesia.
    I és quan la joia ix fora, que ix del cos de les persones ens sentim que perdem la raó, que perdem eixa serenor que paradoxalment ens la dóna també la poesia.

    Una abraçada afectuosa des de València

    Vicent

    ResponElimina
  2. Helena Bonals28 de setembre de 2013 a les 14:04

    M'embadaleix el teu comentari, Vicent! Ets molt bon intèrpret. Però qui és Lambe?

    ResponElimina
  3. Vicent28 de setembre de 2013 a les 14:52

    He volgut dir Iambe, el que passa és que amb la velocitat de l'escriptura se m'ha anat la mà.
    Abraçades

    Vicent

    ResponElimina
  4. Sílvia29 de setembre de 2013 a les 20:51

    M'encanta el primer, Helena!
    És un joc de poètic?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de setembre de 2013 a les 7:47

      Sílvia,
      el primer, l'amfíbrac, és el millor, perquè és com Helena! I com poètic.

      Elimina
  5. Carme30 de setembre de 2013 a les 0:26

    Un bon joc poètic!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...