AMFÍBRAC
Habita,
somnia,
estima
i crea.
ANAPEST
Feredat,
la tristor
de no ser
en cap vers.
TROQUEU
Joia
fora,
perds la
traça.
DÀCTIL
Tònica,
àtona,
àtona,
lírica.
IAMBE
Talent
volgut,
après,
sentit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Habitar, somniar, estimar i crear, el sentit, si és que hi ha sentit d'una vida.
ResponSuprimeixJo va haver un moment en la meua vida que no sabia interpretar els poemes i em vaig dir, cal viure, patir, fruir, per a saber el que tinc davant, és una mica com el volgut de Lambe i l'après també, jo vaig aprendre a sentir o a entendre la poesia.
I és quan la joia ix fora, que ix del cos de les persones ens sentim que perdem la raó, que perdem eixa serenor que paradoxalment ens la dóna també la poesia.
Una abraçada afectuosa des de València
Vicent
M'embadaleix el teu comentari, Vicent! Ets molt bon intèrpret. Però qui és Lambe?
ResponSuprimeixHe volgut dir Iambe, el que passa és que amb la velocitat de l'escriptura se m'ha anat la mà.
ResponSuprimeixAbraçades
Vicent
M'encanta el primer, Helena!
ResponSuprimeixÉs un joc de poètic?
Sílvia,
Suprimeixel primer, l'amfíbrac, és el millor, perquè és com Helena! I com poètic.
Un bon joc poètic!!!
ResponSuprimeixM'ho passo bé, Carme.
Suprimeix