En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 17 de juliol del 2013

Abecedari metafòric

Imatge avatar
trobada al QL?

La lletra C de Catalunya,
la lluna en quart creixent.
L'H d'Helena,
baula d'una escala
de circ vers la lluna.
L'M minúscula,
una llibreta badada
perquè l'omplis de poesia.
Tot mira enlaire,
tot t'eleva.
a

9 comentaris:

  1. Carme Rosanas17 de juliol del 2013, a les 22:24

    Tot t'eleva... dons val la pensa de mirar enlaire i d'elevar-se.

    Em buscaré un abecedari metafòric, també!!!

    ResponElimina
  2. Consol18 de juliol del 2013, a les 8:30

    Joan Brossa ens va fer descobrir la poesia de les lletres, una gran idea que té molts fruits. El teu poema és com lletres enlleçades per la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de juliol del 2013, a les 9:09

      Consol,
      un poema sempre és com lletres enllaçades per la poesia, però aquest més! Brossa m'agrada molt.

      Elimina
  3. Anònim18 de juliol del 2013, a les 9:58

    Helena, enlaire sempre!
    No serà, però, que la C de Catalunya és com la lluna en quart minvant i no creixent?
    Acabo de rellegir 'Perito en lunas' de Miguel Hernández.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de juliol del 2013, a les 10:07

      Abel,
      pot ser que sí, que sigui minvant, però un poema no ha de ser pas inqüestionable!

      Elimina
    2. Anònim18 de juliol del 2013, a les 11:03

      Helena,
      el teu poema no deixa de ser excels, de la meteixa manera que jo t'hi trobo a tu, d'Excelsa!
      M'ha fet recordar allò que em deia el meu padrí a les nits clares i tranquil.les d'estiu: "Les puntes cap a Vilanova volen dir lluna nova (creixent) i les puntes cap a La Granadella volen dir lluna vella (minvant)".
      Salutacions des de Pozuelo de Alarcón!

      Elimina
  4. Vicent Llémena i Jambet18 de juliol del 2013, a les 16:57

    L'amor a les paraules és el que fa moure els poetes i escriptors, cosa que pot confondre'ns de vegades en foscos atzucacs de difícil eixida si no sabem trobar eixe amor, fixar-lo i localitzar-lo.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals19 de juliol del 2013, a les 9:29

      Vicent,
      l'amor a les paraules és el que tenen els filòlegs, i naturalment, els poetes i escriptors.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...