En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 28 de desembre del 2016

Engrapada cap amunt

El mal romàntic és aquest: és voler la lluna com si hi hagués manera d'assolir-la.
Bernardo Soares (Fernando Pessoa)



KLEINE-TRABANT Queda't aquí una estona dins kleine-trabant

Només amb l'art,
el que et fa transcendir,
ho tindràs tot.
"Queda't aquí una estona",
implores a la lluna.


Lluna Plató,
campanar aristotèlic.
Les mans es toquen.
Campanar amb paralluna,
vigila no t'enrampis.


Hi ha aquell moment
que deixes de cercar.
Has tocat dalt.
Eixint de la caverna
amb l'objectiu del cel.

dimarts, 20 de desembre del 2016

Vinyes verdes



Un raïm, corbes del lirisme.
El dels seus grans, talment com versos.
Amb la pell dolça i els pinyols,
la realitat que fa nosa.

De tots els poemes llegits,
se'n desprèn el vi de l'intèrpret
i els nous ceps amb més poesia.
Les vinyes de tardor inspiren.

Fas servir plomes que es carreguen
amb tanta tinta de vi negre...
Certs grans de raïm no s'obliden
i embriaguen sols de llegir-los.

El mot VI és tan visual:
la copa amb què es pren i el seu peu.
Cal omplir de significat
el que molts no poden tastar.

dissabte, 17 de desembre del 2016

Ja fa força anys

Crea, inventa't, escriu: continua el relat dins Antaviana


Una nit d'hivern vaig descobrir 
una capsa entreoberta...
que continua així,
com un poema del qual
no trobo la darrera lectura.
Una nit d'hivern va començar
la meva primavera.

divendres, 16 de desembre del 2016

Fràgil i forta

HOSPITAL, Josep Teranyina
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Diuen de mi que sóc tímida
però segura de mi mateixa.
Amb la seguretat d'aquella
qui s'ha fet a si mateixa,
amb el deix de melangia
de qui ha estat al fons de tot.

dimecres, 14 de desembre del 2016

No sóc perfecta

HOSPITAL ISERN, Josep Mirant cap amunt


Aquella punxa de la rosa
és en mi la meva manca d'humanitat.
Per això les noves tecnologies
deuen haver fet forat a la meva vida.
Però, per això mateix,
escric amb ploma de tinta blava o llapis,
en innombrables quaderns
de cal·ligrafia elogiada.
Tot i que, per més que el meu pare
els vulgui conservar,
mai seran estudiats per cap crític
quan jo ja no hi sigui,
que vulgui cercar aquell qui va ser
el meu pa de cada dia
alhora que la meva bona vista.

dilluns, 12 de desembre del 2016

Pell de gallina



Dins Relats en català


És l'enxaneta
com el punt de la i,
sorprèn, convenç.

[avui aquest blog fa cinc anys, va ser un dilluns, 12 de desembre, igual que ara mateix]

dissabte, 10 de desembre del 2016

No defalleixis

En qualsevol crisi
agraeixes aquells senyals
que et fan anar endavant.

"Veus aquell cep sense fruits?
Arribarà el dia que mostrarà
tots els seus gèrmens amagats".

Ho vaig llegir en algun lloc
que no recordo pas,
tot i retenir cada paraula.

No pots saber el final de la novel·la,
però sempre pots tenir més fe
en tu mateixa.

dimarts, 6 de desembre del 2016

Estornellística

Estornells dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per un petó,
te'n donaria tres,
diu la cançó.

Per molt que estimis,
sempre hi ha un tant per cent extra
on no accedeixes.

En castellà,
"gustar, querer y amar".
Sols sé estimar.

Els que estan sols
volen la companyia
que als altres cansa.

Els que són u,
possibilitats tenen
de ser els tercers.

Veus una forma,
i de seguida en tens
tantes lectures.

[en aquest blog es treballa i s'estima avui]

diumenge, 4 de desembre del 2016

Tres versos

Imatge escollida per Carme Rosanas pel Niporepte 198 - Vol


Llegir la imatge:
les lletres sobre blanc
són com ocells.

Helena Bonals


Estol d'ocells en formació de vol

Com una falca,
que s'endinsa en l'aire
com sageta veloç
en la distància infinita.
Com un pensament
sempre més enllà,
com un desig inabastable,
com la tossuderia d'arribar.

Espereu-me! Jo també vull volar!

Carme Rosanas dins Col·lecció de moments


A les alçades
vers la terra promesa
res no els atura.

Xavier Pujol


El cap amunt
quan passa la ve baixa
jo també volo

La poesia,
la ve que et fa sentir
abans d'entendre

KEFAS

dijous, 1 de desembre del 2016

Bellesa robada


Sun dins The Nicest Pictures

Per què tan d'hora,
a la preprimavera.
Per què tan tard,
quan la flor ja és badada.
M'he perdut tot el nus.

dimarts, 29 de novembre del 2016

Revelar amb la poesia

Provo de reflectir
la llum del sol
com ho fa la lluna.
De reflectir el cel
com ho fa el mar.
D'encabir els estels
com ho fa una finestra.
D'enfocar l'infinit
com ho fa un fotògraf.

Però l'enfocament
del meu objectiu,
el temps i la llum,
no sempre van alhora.
A vegades em cremo,
a vegades tot és fosc.
El contrast em defineix.

dijous, 24 de novembre del 2016

Les emocions

Poques vegades m'han seduït tant
com dient-me que se'n recorden
de mi de dos anys enrere,
en un sopar de Nadal,
sense conèixer-me pas.
Les coses indirectes,
com les metàfores,
són les més directes.
Però a vegades trobo a faltar
un senzill "que maca estàs avui".

diumenge, 20 de novembre del 2016

divendres, 18 de novembre del 2016

Reflexos

AGUS Anas platyrhychos dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'art deu ser inútil,
però al llarg d'aquesta vida
ens nodrim d'ell.

Helena Bonals


Si l'art nodreix
la nostra part més fonda,
ja és necessari.

Carme Rosanas


Àvid de vida
Reflecteixes de l'ànima
Tota la llum

KEFAS

dimarts, 15 de novembre del 2016

Més que plena

Imatge presa de la xarxa
Foto meva a les 19:14 del 14 de novembre de 2016 a l'Hospitalet


Aquesta súper lluna d'ahir
m'ha impressionat molt,
sembla que per una vegada
la puguis tocar.
Com quan interpretes
un poema, mai acabes
amb el seu misteri,
però t'hi apropes
una mica més.
I et fas conscient
de tots els seus cràters.

dilluns, 14 de novembre del 2016

El que queda del nen

Anem de viatge dins Relats en català

Tot cau, les gotes,
les fulles, amb la llum
que també minva.
El contrast dels colors,
com tu, tocat pel foc.

Helena Bonals

Hi ha tants colors
en les fulles que cauen!
Com en nosaltres.
En la tardor de l'ànima
hi tenim groc i foc...

Carme Rosanas

dimarts, 8 de novembre del 2016

Tan petit com una gota


L'amor neix d'una carícia involuntària, d'un moviment incontrolat.
Frédéric Beigbeder dins Oona i Salinger

Gotes d'aigua dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Enamorar-se,
deixar-se caure alhora
que transcendeixes.

diumenge, 6 de novembre del 2016

Arriba i se'n va

FORÉS, Francesc Xavier Poesia
Primer Premio de poesía experimental Diputación de Badajoz 2002


Una bona vista
no és pas res
sense el marc,
com una bona foto.
L'infinit comença
on acaba.

divendres, 4 de novembre del 2016

El meu espai en blanc

Durant la meva llarga crisi creativa,
recordo que no podia prendre llet.
Ara tinc un impuls obstinat,
encara que no prou tenaç,
d'escriure, dissenyar, interpretar.
I mai trec prou suc de la meva vida interior.

diumenge, 30 d’octubre del 2016

Llençar-s'hi

Paul KUCZYNSKI, Paul Llençar-s'hi dins Relats en català

Ficció

És com fer pònting.
Semblant adrenalina,
saps que no ets tu.


Hi ha més llibres

Tot i que em llenci,
sempre puc tancar el llibre
si estic patint.
La dona ha de tenir
l'opció de dir no.


Temps i contrast

El punt de llibre:
no et llences pas de cop,
has de pair-ho.


Projectar-se

Els fulls borrosos:
ets tu que omples el llibre
de veritat.


dissabte, 29 d’octubre del 2016

dijous, 27 d’octubre del 2016

Van Gogh

"El gira-sol, en certa forma, era meu"
Vincent Van Gogh
dins Flux de Jaume Subirana






Com la lluna, els gira-sols,
el rellotge quan fa la rateta,
i jo quan et mirava,
quan et llegia entre línies.
Reflexos que anhelen fer
justícia a tanta bellesa...

diumenge, 23 d’octubre del 2016

Per la vida es perd la vida

KUCZYNSKI, Pawel Les esquerdes del món 

Necessitats
primàries que eviten
poder excel·lir.

Helena Bonals

La llibertat
només és un concepte.
El fred, un fet.

KEFAS

dijous, 20 d’octubre del 2016

Davant del mirall

No existeix el boig Don Quixot.
En els pitjors moments
d'una malaltia mental
hom treu el pitjor de si mateix.
Però la poesia redimeix
tot el que la societat no perdona.

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Intèrpret sempre


JUANJO Llums i ombres dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Et cantaré One com Mary J. Blige,
però no em demanis que compongui
com el Beethoven sord,
ni com el Schumann maníac.
La poesia es fa amb les paraules,
el silenci, i les ombres
que només copsa un gat de nit.

dissabte, 15 d’octubre del 2016

Sobre gustos jo sí que escric

Sóc molt austera,
sols anhelo la forma,
vestir-me bé.
D'idèntica manera
a com ho feies tu.

Helena Bonals

Sóc emoció.
La forma només diu
el contingut.
Crec que hi ha molts  camins
per retrobar l'essència.

Carme Rosanas

dimecres, 12 d’octubre del 2016

El cànon

Imatge presa de la xarxa dins Relats en català

És elegant
la senzillesa al màxim,
i un toc de roig.

Tot és ja dit,
però quelcom de nou
hi ha en la forma.

A la tardor,
poques pàgines queden
ja per escriure.

Determinisme,
roig contra lliure albir.
Les planes volen.

L'amor més cast
té el seu punt d'interès.
Sempre duals.

La lira roja
entre la prosa freda.
Us vull les dues.

El cosit roig,
tocar de peus a terra.
La resta en blanc.


Helena Bonals

[en aquest blog es treballa pel 12 d'octubre]


Llom de carmí,
de la flor de paper
els pètals ferma.

KEFAS

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Ser diferent

Despertar dins Relats en català

L'instint gregari
priva a moltes plomes
d'alçar el vol.

Helena Bonals


Ofega el jo,
submergint el desig
en el ramat
i deixa que et penetri
la joia del no res.

KEFAS

diumenge, 2 d’octubre del 2016

Flor d'atzavara

BIGAS, Joan Flor d'atzavara
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Planta que mor
després d'un cop florir.
És com la lluna
en ple dia. El punt
i a part a on me'n vaig.

dimecres, 28 de setembre del 2016

diumenge, 25 de setembre del 2016

Asseure's i pensar

La tardor dins Relats en català


És com un banc.
Ni dreta, ni estirada,
la tardor encara.

Els troncs caiguts,
precedits per les fulles,
es fan sentir.

Helena Bonals


Tardor, que daures
el sòl i els sentiments.
Doll de nostàlgia.

Grocs i torrats,
carbasses i vermells,
a la paleta.

Carme Rosanas


Les fulles ploren.
Marrons, ocres i grogues
dormen al terra.

Xavier Pujol


Mel i magrana
colors de tardor. I al vent
fulles que dansen.

Glòria Bosch i Morera


Sento el cruixir
de l'arbre que es despulla
per tornar a néixer.

Un pensament
vestit de melangia
s'asseu al banc.

KEFAS

dijous, 22 de setembre del 2016

La idea interior


Odio sentir-me sola però m'encanta estar sola.
Annemarie Schwarzenbach, escriptora suïssa (1908-1942)
manllevat de Minimàlia

AGUS Estany d'Ivars II dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Odio no sentir-me estimada però m'encanta no tenir parella.

dilluns, 19 de setembre del 2016

Nova arquitectura



M'agraden els finestrals
fins a terra, sense cortines,
i els poemes on la llum entra
de dalt a baix, que no enganyen.

M'agraden les terrasses
on veus sense ser vist,
que no es carreguen
el misteri del poema.

dimecres, 14 de setembre del 2016

dimarts, 13 de setembre del 2016

No veig els estels

En aquell dia
que a qui em va al darrere
li trenco el cor
si no li faig més cas,
pot ser el ver amor.

divendres, 9 de setembre del 2016

dilluns, 5 de setembre del 2016

No llenço la tovallola

Sempre poruga,
els sentits et fan mal.
Però fas del metre
el teu millor refugi,
tot cercant millors rimes.

diumenge, 4 de setembre del 2016

Torre de vori

El pitjor enemic és l'interior,
i el millor amic també.
Ningú farà res per tu,
ni els teus pares.
Arribar a constatar
que estem sols al món
com a mínim allibera.

dimecres, 24 d’agost del 2016

Dissenyadora

Jo descobreixo l'or
i en faig poema.
Vosaltres us enjoieu amb ell.

Els meus diamants
s'han de facetar una mica
per ser prou cristal·lins.

Perquè de diamant en brut
sense defectes només hi ha
el de la infantesa.

dilluns, 22 d’agost del 2016

Kafka

Si hom fos realment un indi, sempre apunt, i sobre un equí galopant, oblic en l'aire, vibraria breument a cada passa sobre la terra tremolosa, fins a desfer-se dels esperons, atès que no hi havia esperons, fins a desfer-se de les regnes, atès que no hi havia regnes, i al davant només ha vist la terra com un bruguerar segat a ran, ja sense coll ni caps d'equins.

Franz KAFKA, Desig d'esdevenir indi. Traducció d'Àlex Agustí


Atrapasomnis dins Relats en català

Voler ser indi,
amb una al·legoria
crear un món.

Helena Bonals


Pintats i amb plomes,
ens alcem en defensa
d'un món més digne.

Ramon Carreté


A ran de terra,
pels grans espais, ben lliures,
i els ulls als núvols.

Carme Rosanas

dissabte, 20 d’agost del 2016

Impotència



A vegades és lluna plena,
però no serveix de res,
perquè els núvols te la tapen.

A vegades dius alguna cosa,
però és igual,
perquè ningú escolta.

A vegades trobes la rosa,
però tant se val,
perquè es marceix.

dijous, 18 d’agost del 2016

Per amor a l'art

La meva escriptura feta llamp,
pot esdevenir també tro,
i copsar en cada imatge
aquell esclat entre cel i terra.

Faig tot el que sempre he volgut fer.
Amb un deix de melangia.

diumenge, 14 d’agost del 2016

Sang verda

Niporepte 186 dins Relats en català, Flors silvestres a l'alba


Té més de verd
que no pas de vermell
la meva aurora,
feta imatge en els camps.
El sol, amb timidesa.

dissabte, 6 d’agost del 2016

El cel es muda

Niporepte 185 dins Relats en català

Instants sublims
com l'enamorament.
Tant s'hi projecta!

Helena Bonals


Colors al cel,
per vestir-nos de festa.
Els ulls i el cor.

Carme Rosanas


El cel es muda
amb vestit d'alegria
pels ulls i el cor.

August Garcia


L'espurna esclata
i s'esvaeix, efímera.
El caliu queda.

Ramon Carreté


És el destí,
el coet sols s'entrega
quan espetega

KEFAS

dijous, 4 d’agost del 2016

Excés de sentiment

La sessió de circ ha acabat.
Un empleat de neteja escombra
les restes de llaminadures.
I dos espectadors romanen
als seus seients, captivats
encara per l'espectacle
que han pogut contemplar fa poc,
que voldrien allargar en la nit.
Contra tot pronòstic,
contra tota lògica,
encara que la vida empenyi,
jo també em quedo
quan tot és ja buit.

dimecres, 3 d’agost del 2016

La figura




Una metàfora és una porta.
Porta a través, gràcies al marc,
de la realitat a la imaginació.
Necessitem les metàfores,
necessitem la poesia.

dissabte, 30 de juliol del 2016

El que em salva

Contrallum després del temporal
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Portes ulleres
com de temporal fosques.
No saps ni com,
la ploma deixa pas
a una certa llum.

dimarts, 26 de juliol del 2016

Gris trencat

Què et suggereix...? dins Antaviana

Arbre vermell,
poesia que et crida.
Fulles, rajoles,
el cor i la raó
que et calen per respondre.

Helena Bonals

Bellesa oferta
de franc per als que passen.
Si se n'adonen.

Ramon Carreté

dijous, 14 de juliol del 2016

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys
era fràgil com un castell d'arena.
Però aquella onada que el cobrí de pena
no sabia pas que em duria guanys.

El vidre amb el qual encara em pertanys,
tot i que no recordis ja l'Helena,
mai és prou net, malgrat els meus afanys.
La innocència, a la seva esquena.

És un fet l'esclat de la primavera,
però les emocions no tenen pas
edat, gènere, classe, ni es calculen.

En cada nou sentiment que t'espera
una imatge del primer trobaràs.
El dolor, la ràbia, hi circulen.

dilluns, 11 de juliol del 2016

L'escaiença fa poesia

Quan minvo també sóc lluna
Núria Pujolàs MIRAMELSMOTS


Quaranta-cinc anys.
La vida superant la meitat.
Fets en la lluna plena 
del mes de juny de 2016.
Ressonant en la propera 
del mes d'agost del mateix any,
dia del meu sant.
Potser és la plenitud 
de la meva vida,
la que il·lustra aquest astre.
Voldria aturar tots els rellotges,
recrear-me en cada instant.

dijous, 7 de juliol del 2016

Capbussar-se

Niporepte 182 Temps d'estiu dins Relats en català


Tant se val l'aigua,
transparent o amb reflex.
T'espera igual.

Helena Bonals


Reflex de llum
En aigua acollidora.
Un salt al buit.

Carme Rosanas


Uns instants voles.
La capbussada a l'aigua
acaba el somni.

Xavier Pujol


El mar t'acull
amb reflexes de mirall
per bressolar-te.

Glòria Bosch i Morera


Després del vol
la terrissa del cos
esdevé ploma.

Anònim


Cal que t'hi llancis
confiant que t'aculli:
mútua abraçada.

KRT

dimarts, 5 de juliol del 2016

diumenge, 3 de juliol del 2016

Seny i sentiment

ROSANAS, Carme Colors de la vegetació
dins Col·lecció de moments

El verd burgès
no pot amagar el cel,
l'ardor del roig.

Helena Bonals


Verd de pagès,
tot soca i tot arrel.
I el groc, i el roig.

Ramon Carreté


La flama creix
en l'esperança buida
d'humanitat

Anònim

dissabte, 18 de juny del 2016

Recital de capvespre a Can Sumarro de l'Hospitalet

Helena Bonals









Un cant a crits

Jo sóc aquesta hac del meu nom,
invisible, intangible, inaudible,
ornamental i prescindible,
però absolutament rellevant.



Aquest poema el vaig publicar abans d'ahir en un altre blog. El recupero perquè crec que val la pena, el vaig fer perquè estava molt il·lusionada amb el recital, que crec que va anar molt bé. Properament penjaré el vídeo de la meva participació.


Jordi Dorca
















dijous, 16 de juny del 2016

Un cor a l'hivern

Snow heart dins Las Fotos Mas Alucinantes

L'última cosa
que se'm pot gelar, sí,
és el meu cor.
Però tu només et fixes
en allò que el sustenta.

Helena Bonals


Un cor de neu.
Puresa més intacta
Quan es desfà,
Queda l'espai, a punt
Per reomplir-se

Carme Rosanas


Cerquem passió
per escalfar el cor
de gel i neu.

Mari Català

diumenge, 12 de juny del 2016

Malgrat la boira

HOSPITAL ISERN, Josep Pluja dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Encasellada,
vida gris que destil·la
delicats versos.

Helena Bonals


Els versos ploren
atrapats en la reixa
llàgrimes d'aigua.

Mari Català


El bes humit
de la boira a la tanca
Malenconia

Anònim


Ferro fred de la reixa,
mires la vida  molla
i el cor se'n queixa.

Olga Xirinacs


Creixen les gotes.
Amb reflexos complets
de vida, els versos.

Carme Rosanas

divendres, 10 de juny del 2016

L'inefable

SOCHOR, Jan El món a través d'un estrip dins Relats en català

Complir els meus somnis,
tan sols trobar una escletxa.
Lluna que brilla.

Helena Bonals


Si veig el somni
Per una sola escletxa
L'atraparé.

Carme Rosanas


Si és comú el somni,
hem d'eixamplar l'escletxa:
que balder hi passi.

KRT

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...