Dia 9 de maig. >Primigènia Et necessito d'assessor!! >Abel Apa, Primigènia, que ja estic jubilat... i m'he posat en uns projectes mooolt innovadors... tercera edat, tercera dimensió!!!
A la carrera una cosa semblant em va dir una professora, quan li vaig demanar per què llegíem els clàssics si el passat ja és superat. Ho has entès molt bé, Sílvia!
A l'escola vaig tenir un bon mestre de dibuix; un gran entès en perspectiva. Una de les coses que em va impresionar a les meves beceroles va ser poder veure imatges i dibuixos en dues dimensions que n'aparentaven tres. En aquells moments ho trobava una cosa inversemblant; avui ho trobo versemblant de veritat!
De fet, de vegades, n'aparenta fins i tot més que tres. Ens hi hem de fixar bé, no fos cas que ens emportéssim una sorpresa. M'agraden els teus versos, molt ben escrits.
El cervell sempre fa un retoc final a les imatges.
ResponEliminaAl cervell li deu agradar d'autoenganyar-se, Jpmerch!
EliminaVersemblant o inversemblant?
ResponEliminaDia 9 de maig.
>Primigènia
Et necessito d'assessor!!
>Abel
Apa, Primigènia, que ja estic jubilat... i m'he posat en uns projectes mooolt innovadors... tercera edat, tercera dimensió!!!
Abel,
Eliminatercera edat, jubilació (d'alegria).
Helena, les teves paraules m'inviten a rellegir 'De Senectute',de Marcus Tullius Cicero...
EliminaI aquí m'he quedat amb un peu dins i l'altre fora. Física i poesia poden fondre's? L'Helena diu que sí. Jo també.
ResponEliminaVoldríem que la realitat fos com l'art, i és veritat, a vegades es fonen.
EliminaEl vers final el trobo genial: "voldríem que així fos", que la vida fos tan versemblant com de vegades ho és l'art.
ResponEliminaA la carrera una cosa semblant em va dir una professora, quan li vaig demanar per què llegíem els clàssics si el passat ja és superat. Ho has entès molt bé, Sílvia!
EliminaSí, però a vegades les aparences enganyen.
ResponEliminaRafel,
Eliminahauríem de ser capaços de mirar sempre més enllà de les aparences.
A l'escola vaig tenir un bon mestre de dibuix; un gran entès en perspectiva.
ResponEliminaUna de les coses que em va impresionar a les meves beceroles va ser poder veure imatges i dibuixos en dues dimensions que n'aparentaven tres.
En aquells moments ho trobava una cosa inversemblant; avui ho trobo versemblant de veritat!
No entenc per què no ho trobaves versemblant.
EliminaHo trobava màgic, portava en mi la bohèmia del mite. I va ser més tard que em vaig endinçar al món de la realitat i la raó.
EliminaEl cervell té necessitat d'entendre, fer comprensible la realitat, i a vegades afegeix una informació que no hi és per poder-ho fer.
ResponEliminaConsol,
Eliminahi ha qui no valora una obra literària si no és versemblant. Però és com un quadre abstracte, té d'altres valors.
De fet, de vegades, n'aparenta fins i tot més que tres.
ResponEliminaEns hi hem de fixar bé, no fos cas que ens emportéssim una sorpresa.
M'agraden els teus versos, molt ben escrits.
Més de tres dimensions? Em sembla que no ho he vist mai.
EliminaGràcies pel comentari i per fer-te seguidora meva, Marion.