En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 7 de setembre del 2013

Valdre la pena

Tants anys de temps perdut,
de treballar sense premi.
Però és aquesta bicicleta avariada
la que ara, amb la roda
del darrere de l'ofici
i la del davant de  la vocació,
et permet d'anar endavant.
a

16 comentaris:

  1. Carme Rosanas7 de setembre del 2013, a les 14:19

    Això és el més important: anar endavant, el passat ja queda enrere... ja no hi és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de setembre del 2013, a les 14:26

      Carme,
      és contradictori, però a mi m'agrada molt el passat.

      Elimina
  2. Anònim7 de setembre del 2013, a les 18:49

    Val la pena seguir pedalant... No trobes, Helena?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de setembre del 2013, a les 21:30

      Abel,
      a mi m'agradaria de dur una bicicleta d'una sola roda, imagina't quina!

      Elimina
    2. Anònim7 de setembre del 2013, a les 21:44

      Ai, Helena, no dono per a més: quina mena de bicicleta seria aquesta que tu em proposes que jo m'imagini?

      Elimina
    3. Helena Bonals7 de setembre del 2013, a les 21:45

      Com les del circ, no sé quin nom tenen! La roda de la vocació seria la meva.

      Elimina
    4. Anònim7 de setembre del 2013, a les 21:57

      Força vocacional et trobo, Helena; em faràs adormir molt motivat...
      Bona nit, Excelsa!

      Elimina
    5. Anònim8 de setembre del 2013, a les 7:17

      Helena, bon dia!
      Ha estat una nit plena de tormenta. Ha plogut de valent i se sentia tronar a la llunyania.
      T'he imaginat en mig de núvols, pedalant damunt d'un monocicle. Anaves ferma i decidida; i els records, en forma de llengues tempestuoses, estaven darrera teu volent-te atrapar.

      Elimina
    6. Helena Bonals8 de setembre del 2013, a les 8:24

      Abel,
      quantes coses imagines! Jo no he pensat pas res de tot això.

      Elimina
    7. Anònim8 de setembre del 2013, a les 9:04

      Helena, sí, cert, cada persona és un món!

      Elimina
  3. artur8 de setembre del 2013, a les 13:37

    No hi ha temps perdut, tot s'afegeix a l'experiència , enriqueix...i la vocació sap trobar com aprofitar-la...com fas tu !
    Bon diumenge, Helena !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de setembre del 2013, a les 15:13

      Potser sí que es pot mirar com ho fas tu, Artur. Suposo que quan sembla que perdem el temps, en el fons sabem que l'estem guanyant.

      Elimina
  4. Sílvia 8 de setembre del 2013, a les 20:38

    El temps va afavor nostre, Helena. M'agrada anar amb bicicleta, però de dues rodes, que no tinc gaire equilibri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de setembre del 2013, a les 21:15

      Espero que sigui així, Sílvia. A mi també em costaria molt amb un monocicle! Però a vegades ho desitjo.

      Elimina
  5. Rafel8 de setembre del 2013, a les 20:52

    Bona bicicleta, la que ens permet avançar gràcies a haver "perdut" el temps abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de setembre del 2013, a les 21:16

      Bona observació, Rafel! Perdre el temps a voltes és guanyar-lo.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...