El sentiment
que tinc, és transparent
com l'hac d'Helena.
Clàssic com aquest nom,
i alhora ornamental.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Hi ha sentiments que són difícils de pronunciar però que se senten. L'hac d'Helena no ho és gens de muda!
ResponEliminaAixò provo de fer, no quedar-me muda! En anglès no ho és. Gràcies, Sílvia!
EliminaSí, hi ha asseveracions que van més enllà de les paraules -que són impronunciables!- i que són capaces de provocar emocions molt intenses. Com això que dius, Helena, del teu sentiment, diàfan, ple d'antigor i ornamental com l'Altar de Zeus!
ResponEliminaSi haguessis de ser musa, diria que ets la musa Excelsa.
Moltes gràcies Abel! Faig el que puc! I el meu nom m'agrada.
ResponEliminaHelena, sisplau, no siguis humil, ets excelsa! I el teu nom està ple de meravella!
EliminaM'he presentat a un concurs amb 41 haikus. I l'any que ve vull concursar amb tankes. A veure si sóc tan excelsa i tinc sort!
EliminaN'estic segur, no en tinc cap dubte, Helena (Elena+sentiment transparent), hi haurà qui sabrà valorar la teva excelsitud.
EliminaJa veuràs: excel·lència i sort, cosines germanes!
41 haikus, i 41 anys, he pensat!
EliminaEstàs a la flor de la vida, el futur es teu!
EliminaSentiments transparents... quin gust llegir-te Helena.
ResponEliminaMolt bon dia Helena!
M'agrada que hi trobis gust en llegir-me, Gemma! Jo també hi trobo gust en escriure.
EliminaTransparent, clàssic i ornamental... crec que no se m'hauria acudit mai posar aquests adjectius a un sentiment. He de reconèixer que m'han fet rumiar. Crec que els entenc molt bé. Però no m'arrisco a explicar allò que entenc. Més aviat proposo la meva contrapartida, que s'inspira en els teus mots.
ResponEliminaEl sentiment
que tinc, és transparent,
com si fos aire.
Teló de fons de tot
És profund. Et respiro.
L'hac és muda i alhora és un ornament d'elena.
EliminaCom sempre, m'agrada molt el teu poema, Carme! Tots els versos fil per randa, sense excepció.
la mudesa de l'hac és el que més ressona del nom..
ResponEliminatenir sentiments transparents seria una bona manera d'anar pel món
Sóc transparent, Helena és el meu pseudònim, em dic Elena!
EliminaEls sentiments són com l'aire, que diu la Carme. Amb misteri alhora, el que seria l'ornament.
Molt ben dit: H com una porta de reixat noble. H com una alenada de primavera que no necessita porta. H d'entrada a la llar. H de braços ferms i acollidors, amb una barra per entrenar la ment. H puntal de poesia.
ResponEliminaQue maco, Olga! M'agrada que la meva tanka t'hagi suggerit tot això! La millor H, la del puntal de poesia.
ResponEliminaJ'aime beaucoup
ResponEliminaBisous :)
Merci, Alfredo.
ResponEliminaM'agrada Helena amb hac, és impronunciable però hi és, com l'hac d'Esther de la meva germana... (per cert, ara penso que en català correcte Helena és amb h i Ester sense, bé els noms van una mica per lliure, com ha de ser). Que tinguis molta sort en el concurs!
ResponEliminaÉs veritat que en català és amb H, però no em volien deixar canviar-lo, així que és el meu pseudònim.
EliminaEl dia 11 és la festa del concurs al qual m'he presentat, però si guanyés crec que ho sabria abans.
et puc garantir que aquesta H, no és pas invisible a tots els païssos...;)
ResponEliminaRafael,
Eliminaen anglès, per exemple. Però jo sóc catalana i austera tot i l'ornament que representa l'hac.