En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 29 de novembre de 2013

Margarit

D'aquesta casa,
cada cop en sé més.
De la façana,
del món interior
en les seves parets.

Sóc arquitecta,
sóc paleta o manobre,
sóc qui hi viu.
La llum hi entra sempre,
l'escalfor passa enllà.

19 comentaris:

  1. Molt ben interpretat l'arquitecte, si és que vols dir el personatge que penso.
    Ara bé, tu et bastes prou i bé per construir sola els teus palaus. Que hi siguis feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      Casa de misericòrdia m'ha inspirat, i també un altre vers "immortal"de Margarit.

      Elimina
  2. Helena,
    veig que coneixes molt rebé fins a les mateixes entranyes de la vida i l'obra de Joan Margarit!
    Et serveix de guia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      Margarit en persona em va dir que el seu primer amor es deia Elena. Sempre m'ha fet de guia, sí.

      Elimina
    2. Helena, jo també estic corprès per Margarit, a causa de moltes coses, moltes! I de les moltes, ara només te'n explico dues:
      1. Vaig estar, vivint sol, quatre anys de farmacèutic (1999-2003) a Sanaüja, el poble on Margarit va néixer; i allí, de vegades, jo sentia, palpava la seva presència...
      2. Demà farà sis anys que, de tornada de Barcelona, vaig agafar l'autocar cap a Lleida. Vaig seure al costat d'una noia que amb la penombra de les llums no li faig poder veure la cara. Durant el viatge cap a Lleida vam tractar de diversos temes i va sortir Margarit que acabava de publicar 'Casa de misericòrdia'. Però cap dels dos se'n recordava exactament del títol... Serà casa de beneficiència, asil...? I en aquest dubte ens vam despedir. Com que em va dir que era funcionària de le Generalitat, la vaig escriure per email fent servir totes les combinacions del seu nom més @gencat.cat. I vaig encertar, per dir-li que era 'Casa de misericòrdia'!!! A partir de llavors, tant per ella com per mi, Margarit ha estat un dels nostres referents cabdals.
      Al cap d'unes semanes d'aquesta primera trobada a l'autocar vam concertar per veure'ns i jo li vaig dir que no tenia ni idea de com era la seva fesomia. Ella va correspondre enviant-me una foto presa a l'hotel 'La Perla de Llac' de Ginebra on hi havia anat per rememorar a Mercè Rodoreda. Quan vaig veure la seva foto tot seguit vaig copsar la seva placidesa i majestuositat; i des de llavors ella és la musa Majestuosa! I tot gràcies a Margarit i la seva 'casa de misericòrdia'.

      Elimina
    3. És molt maca aquesta història, Abel!

      Elimina
    4. Totes les històries de les meves muses són molt maques, Helena!
      A més de la història de la Majestuosa hi ha una història de cadascuda d'elles: La Primigènia, la Poetessa, la Romàntica, la Lluitadora, l'Allunyada, la Decidida, la Delicada, l'Esotèrica o Diva, l'Esplendorosa, l'Excelsa(?)... Ah, i la meva cònjuge: la Implacable!

      Elimina
  3. A mi també m'agrada Margarit.

    I m'agrada que siguis tot això que dius a la segona estrofa. A mi també m'agrada ser una mica de cada cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      són dues tankes! M'agrada d'interpretar, m'agrada de fer poemes. M'agrada la fonètica que tant odiava perquè és estretament relacionada amb la poesia.

      Elimina
  4. Cada dia que passa anem sabent més del món que ens envolta i de nosaltres mateixos i la nostra obra.

    Una forta abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      llàstima que quan som a punt de saber-ho tot, llavors ens morim.

      Elimina
  5. Avui estic molt trist i cansat, ens han apagat moltes coses avui, però és bo no oblidar això, que som els nostres propis arquitectes, i que la llum pot entrar en nosaltres, perquè si volem, nosaltres som llum, i som veu, i som escalfor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has fet un poema en prosa, Ximo, llàstima del motiu.

      Elimina
  6. M'agrada escolar a Margarit quan parla de la seva creació poètica. Els seus poemes tenen un deix d'enigma, els percebo com una barreja entre sentiments i raó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol, jo he anat a uns dotze recitals de Margarit, ara fa temps que no hi vaig. A mi també m'agrada de sentir-lo explicar la seva obra, i de recitar-la.

      Elimina