En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 20 de desembre del 2013

Sant Llorenç de Morunys







Racó de claustre
La columna més forta
el tronc de l'arbre.

Carme Rosanas  dins Col·lecció de moments



Claustre de llum.
L'horitzó amb més amplada,
el dels teus ulls.

11 comentaris:

  1. És tot un plaer i un honor ser aquí al teu blog, Helena.

    I m'encanta aquest horitzó tant ample d'uns ulls... tenir a la vora uns ulls amb un horitzó ample és un privilegi, saber-lo reconèixer, compartir i apreciar una saviesa. M'alegro que tu tinguis les dues coses... mai no deixo de buscar-les i de gaudir-les... els horitzons amples de la gent que m'agrada.

    Gràcies, Helena, una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si avui me l'emporto... he tingut uns dies una mica atabalats...

      A partir de gener vull fer un apartat al meu blog, de diàlegs poètics. Cada cap de setmana penjaré els diàlegs poètic que s'hagin produït del meu blog als comentaris o bé de blog a blog... és una cosa que m'encanta i sempre tinc la impressió que en deixo escapar una part de l'essència.

      Gràcies de nou, Helena!

      Elimina
  2. Una fotografia magnífica, em fa la impressió d'uns ulls amorosos plens de llum i matins de primavera i frescor tapada i abrigada.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Els claustres tenen un clima especial com si els anys viscuts en silenci haguessin penetrat dins les seves pedres. Dos poemes que s'hi passegen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      potser són més macos de veure'ls que no pas de viure-hi en aquella època.

      Elimina
  4. Molt bons. Magnífics. Un gran tàndem.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...