Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrada destacada
El meu primer sonet
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...
Potser et sorprendrà el meu comentari però açò no li ha passat inadvertit a la psicoanàlisi, la dialèctica, el progrés, enrere i endavant ve de l'eterna pregunta femenina que crea a la Història i a l'individu que s'ho fa a la fase de l'espill quan rep d'aquesta manera, la primera mirada si se li pot posar breument aquest nom, la primera mirada de la mare plena de desig, o que el xiquet el rep, i es fa la pregunta de que parle: _Què vol mamà? i més endavant: _Què vol una dona? És la pregunta que crea la Història i com molts diuen la mateixa feminitat.
ResponSuprimeixLamente haver sigut tan concís i alhora haver-me allargat tant però el poema s'ho valia, dens i concís.
Vicent
Vicent: t'he de dir que la psicoànalisi no m'agrada pel que fa a curar malalties mentals, però sempre trobo interessants aquestes reflexions.
SuprimeixNo cal dir que no parle només del desig sexual, que en definitiva no és l'important en aquest cas, sinó l'amor de la mare cap al fill o de l'amor que el fill sent de la mare, i que en un àmbit col·lectiu i atàvicament l'inconscient col·lectiu de la Història sent i també rep un a un i tots els seus integrants.
ResponSuprimeixM'agrada això de l'inconscient col·lectiu atàvic. Això del progrés endavant i enrere té moltes aplicacions, veig.
SuprimeixAls teus ulls pinto
ResponSuprimeixun oritzó amb ocell
tan fi serà el pincell.
dedicat a TU
Gràcies, és molt bell!
SuprimeixMolt interessant, com sempre...
ResponSuprimeixM'agrada que ho trobis interessant.
SuprimeixOlor de fusta nova, mina de plom,
ResponSuprimeixllapis que pintes ales
d'àngel i de colom.
El que jo faig sembla que us inspira, a tu i el Miquel Àngel!
SuprimeixCom més el llegeixo, més s'hi aplica l'oxímoron... Estic fascinada!
ResponSuprimeixM'agrada que tornis al poema, cantireta!
Suprimeix