De vegades tinc la sensació de que els meus escrits són una sublimació de sentiments més profunds i que s'esvairan com l'alcohol o l'aigua de la roba estesa, i que serviran perque algú els malinterprete i em done porta.
Vicent, l'evaporació és necessària, el traductor-traïdor no ho és tant, de traïdor. El teu últim text no te'l vaig comentar perquè no sabia de què anava, per cert.
i voleiant pel vent perque algú les faci seves
ResponEliminaEnric,
Eliminacom algunes banderes.
Hi ha faldilles que són la feminitat condensada. Hi ha paraules que embelleixen dies sencers.
ResponEliminacantireta,
Eliminaavui hi ha una paraula específica per embellir aquest dia.
De vegades tinc la sensació de que els meus escrits són una sublimació de sentiments més profunds i que s'esvairan com l'alcohol o l'aigua de la roba estesa, i que serviran perque algú els malinterprete i em done porta.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Vicent, l'evaporació és necessària, el traductor-traïdor no ho és tant, de traïdor.
EliminaEl teu últim text no te'l vaig comentar perquè no sabia de què anava, per cert.
La bellesa sempre és efímera, però per molt que s'evaporin les paraules sempre quedarà el pòsit del seu significat.
ResponEliminaSílvia,
Eliminajo diria que l'evaporació fa quedar-se amb l'essencial.
A mi el poema de seguida va dut al cap la imatge d'una bandera onejant. No cal dir quina. Ni quin estel hi penja.
ResponEliminaÉs curiós, no hi havia pensat en fer-lo, però trobo que s'hi escau molt, amb la bandera onejant! Coincidències màgiques.
Elimina