La ploma, si no es fa servir,
s'asseca,
l'hàbit d'estudiar es perd,
si trigues més de quatre dies
en agafar de nou un llibre,
l'oblides,
si no parles en públic sovint,
n'agafes por,
si no et vénen les idees prest,
avorreixes el que volies fer.
De la mateixa manera,
escriure sovint exercita
algun muscle cerebral,
i no escriure l'atrofia.
Les emocions i la bellesa,
la dels amors frustrats,
en són els motors, d'aquest muscle.
Ahir deia el mateix als meus alumnes. Un, ple de cafè i d'insomni, a les 3 de la matinada va escriure 3 poemes. I apunta força bé :) Una abraçada!!
ResponEliminacantireta: no m'agraden les obres que surten de l'insomni, em recorda experiències desagradables. Encara que possiblement està inspirat!
EliminaI de vegades el múscul es contrau de manera inconscient, com el cor ;)
ResponEliminaAra es contrau, ara s'expandeix, i una ha d'estar sempre amatent de fer-hi coincidir la inspiració.
EliminaMolt bona!
EliminaGràcies, Sílvia!
EliminaI de vegades fins i tot ens sorpren i va per lliure:)
ResponEliminaUna idea molt bona, Joana. Tu també ens sorprens i ens convences i tot.
EliminaBen veritat si... una autèntica veritat!Una vegada em van dir Tu ja ho tens tot per escriure , només et falta muscle ,, es a dir escriure...
ResponEliminaEstà bé aquesta frase, i que te la diguin.
EliminaTens tota la raó en el que expresses.
ResponEliminaEl que no tinc cap dubte és que tu exercites aquests músculs cerebrals constantment!
Bon dia tinguis.
Gràcies, Gemma! Però no els exercito pas tant!
ResponElimina