La poesia hauria de servir
per impedir que els nens
es fessin grans,
impedir que es precipitessin
en l’abisme de l’edat adulta.
Jo mateixa hauria
d’haver fet més cas
de Nit de reis,
i m’hauria estalviat
alguna mala estona.
Una poesia que a vegades
només és un paraigua obert
sense pluja,
d’altres un flotador
que arriba tard,
però que sempre
pot arribar a servir.
Per això regalo llibres de poesia als que estimo, perquè no es perdi cap vers, encara que ells no el puguin refer sencer.
ResponEliminacantireta: és arriscat de regalar llibres de poesia, la gent normalment no hi entra.
ResponEliminaEls que jo regalo són especials, em faig un tip de perdre neurones fins que no l'obren :)
ResponEliminaQue els regales poesia teva???
ResponEliminaSi es deixen ( i me donen l'adreça física ), prou que em faria goig! Si no, poesia dels altres, que n'hi ha que és boníssima! ( però avui no em sento gaire poeta...)
ResponEliminaNo és veritat, tu sempre et sents poetessa! Algun dia m'agradaria de llegir-te en paper.
ResponEliminaDoncs... t'envio un email i tu me dónes la teva adreça? Visca!!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminafet!! Ja te l'he enviat!!
ResponElimina