En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 16 de gener del 2012

Patriarcalisme

Els clàssics:
si el passat ja és superat,
com és que els continuem llegint.
Si les persones es casen enamorades,
on són Romeo  i  Julieta.
Si les dones s'han alliberat,
com és que treballen més que mai.
Per què els que perden una casa no ho fan mai per
a

5 comentaris:

  1. Eduard16 de gener del 2012, a les 18:13

    Helena, no havia vist aquest espai teu, ple de noves línies cada dia!!!
    Em trec el barret davant la teva creativitat...
    Un avís, però: el poema acaba abruptament, imagino que algun vers ha decidit alçar el vol per si sol...

    ResponElimina
  2. Olga Xirinacs16 de gener del 2012, a les 21:04

    Sí, sembla que hi falti alguna línia, pero igualment el donem per bo, Helena.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals16 de gener del 2012, a les 21:44

    Eduard: no sé pas quant de temps aguantaré aquest ritme! Un cop vaig llegir Espinàs que deia que preferia escriure cada dia que no pas un cop a la setmana. El vers que no acaba és basat en un vers de Margarit.

    Olga: és fet expressament. La paraula que acaba el vers és massa immaterial per a mi.

    ResponElimina
  4. cantireta17 de gener del 2012, a les 9:44

    M'has esborronat, Helena, i em passa poc, només amb el vers encertat i directe. Felicitats, el puc fer servir a la classe? Em faria molt feliç...

    ResponElimina
  5. Helena Bonals17 de gener del 2012, a les 9:52

    Els clàssics s'estudien a classe, cantireta, encara que jo no sóc cap clàssic! Fes-lo servir, si tant t'agrada!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...