En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 13 de gener del 2012

És una veritat universal que...

Jane Austen mai es va casar,
però hi entenia més del tema
que moltes parelles.

Franz Kafka era un solteró
del qual totes n'estaven.

Goethe va ser verge fins els quaranta
i sempre es fixava en dones casades.

Els trobadors davant la seva dama
solien patir la síndrome de Clerembault.

Hom es pregunta si és que existeix la normalitat.
a

4 comentaris:

  1. cantireta13 de gener del 2012, a les 11:36

    No. I millor que no existeixi, no es podrien escriure coses com les que tu escrius, com les que ells van escriure.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals13 de gener del 2012, a les 12:12

    cantireta: sense els avatars personals de cada artista no haurien estat mai com van ser, és veritat.

    ResponElimina
  3. Alyebard13 de gener del 2012, a les 15:21

    A vegades crec que la majoria caminem sobre una fina línia, a un costat la normalitat(?) a l'altre la bogeria (?)que ens permet la creació.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals13 de gener del 2012, a les 22:44

    Estic d'acord amb tu, Alyebard. Com l'estar mig despert, mig adormit, la creativitat sol anar per aquí.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...